El govern espanyol ha reubicat 173 menors no acompanyats de Ceuta en altres comunitats autònomes
La ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha explicat aquest dimarts que el govern espanyol té censats 3.019 menors no acompanyats a Ceuta des de l'entrada massiva els dies 30 i 31 de juliol. Després del consell de ministres, la també portaveu de l'executiu de Pedro Sánchez ha concretat que aquests 3.000 infants estan "filiats i atesos", és a dir, que es troben als espais habilitats per a menors i, per tant, separats dels adults. D'aquests, 89 han estat reubicats a la Península en aplicació del dret de reagrupament familiar –amb familiars directes o amb família extensa–, i 173 més han estat reubicats en diferents comunitats autònomes d'acord amb l'article 35 de la llei d'estrangeria. Ara bé, el govern espanyol no concreta a quines comunitats autònomes s'han traslladat aquests més de 200 menors –sumant els que han estat reagrupats i els que han estat reubicats–.Saiz, en resposta als periodistes, s'ha limitat a dir que han estat traslladats a pràcticament totes les comunitats, "fins i tot aquelles que han sortit dient que no acceptarien nens i nenes pels acords de l'extrema dreta amb el PP". El govern espanyol també ha detallat que s'han enviat al Marroc 35 expedients de menors que van arribar durant la crisi a Ceuta per a una possible reagrupació familiar al país d'origen. Amb tot, Saiz ha subratllat que en el passat els van remetre 650 expedients d'aquest tipus i mai van rebre una resposta. Durant aquests mesos, l'atenció als menors no acompanyats arribats a Ceuta també s'ha convertit en un element de confrontació política. L'oposició ha rebutjat frontalment els trasllats i la seva arribada a altres territoris, en alguns casos vinculats als acords entre el PP i Vox, tot i tenir el mateix color que el govern de Ceuta, que demanava el trasllat d'aquests nois i adolescents. "Per què veiem un invasor i no un nen?" Aquesta politització ha contribuït a desplaçar el focus de les necessitats dels menors i de les condicions en què han estat atesos cap a la disputa política sobre qui els ha d'atendre. "Hem passat del «volem acollir» al «que no vinguin, no en volem ni un»", lamenta Maria Creixell, de la Coordinadora Obrim Fronteres, que explica que la principal preocupació de les persones que treballen a Ceuta és la situació de desemparament i les condicions materials en què s'han trobat la majoria d'aquests menors durant setmanes. Paula Escoleta, psicòloga de l'associació Psicomigra, hi afegeix l'atenció a la salut mental d'aquests infants. "Hi ha el risc que el patiment psicològic aparegui com una conseqüència natural de migrar, però el dany psicosocial no és la migració en si, sinó l'exposició a les violències anteriors, durant i després del camí migratori", adverteix.
