"Victòria colombiana": el fascinant descobriment d'una planta aquàtica gegant a Sud-amèrica que es veu des de l'espai

Els investigadors Carlos Magdalena i Maurici Bernal es donaven per vençuts.

Havien volat fins a Inírida, en la conca alta del riu Orinoco entre Colòmbia i Veneçuela, buscant una espècie de nenúfar gegant mai abans descrita.

Van navegar quilòmetres entre selves inundades. Es van confiar a Gustavo Melo, membre d'un resguard indígena del territori que solca a qualsevol hora entre rius foscos sense #GPS ni senyal cel·lular.

"Un geni de la navegació que es mou per allí com qui recorre la seva casa amb les llums preses. Era gairebé l'alba de l'últim dia. L'avió per a anar-nos escalfava motors", em compta Magdalena, horticultor espanyol del Real Jardí Botànic Kew de Londres.

Llavors van cantar bingo. Un nenúfar de la família de les Victòries que mai havien vist va aparèixer sobre l'aigua.

"Va ser una bogeria. Els ulls ens brillaven. Aconseguir-ho després d'un viatge tan llarg i cinc dies de cerca va ser emocionant", revela Bernal, horticultor colombià del Jardí Botànic de Bogotà.

La van nomenar Victoria colombiana. Recentment van publicar les troballes en la revista científica Phytotaxa, l'autoria de la qual va aglutinar a aquests investigadors i membres de comunitats indígenes del Guainía.

"Les Victòries enamoren i fetillen als qui les coneixen. És una planta espectacular", agrega Bernal.

Pocs dies després de publicar, Bernal i Magdalena llueixen així: enamorats de la seva troballa.

Els visito al Jardí Botànic de Bogotà. Primer em porten a un laboratori. Bernal porta sota el braç una col·lecció de carpetes.

Les obre. Dins hi ha fulles, tiges i flors seques. Diverses d'aquestes mostres porten anys emmagatzemades baix condicions meticuloses.

"Per a classificar la Victòria colombiana comparem aquestes mostres. Són diferents espècies de Victoria. Així vam poder descriure-la", compte Magdalena.

Les Victòries són un gènere sud-americà que ja comptava amb tres exemplars coneguts: l'amazònica, la cruziana i la boliviana. Les seves fulles aconsegueixen fins a 2 metres de diàmetre i suporten grans pesos.

La primera espècie va ser descoberta en el segle XIX.

"Li van posar Victoria règia (avui amazònica) per la reina Victòria de Regne Unit. Per a veure-la, s'armaven cues de quilòmetres a Londres. Era una mica fos del comú, una meravella vegetal, la reina de les plantes herbàcies. Tenia aura i exotisme", diu el científic espanyol.

Des de llavors l'espècie ha fascinat a generacions. Bernal agarra un exemplar amazònic del Jardí i li dóna la volta.

Al revers de la superfície hi ha un entramat de nervis que van inspirar a arquitectes: un exemple de com la naturalesa per si sola dóna pistes de com suportar estructures amb la menor quantitat de materials.

"Fixa't també en aquests pinchos. Són per a evitar ser mossegades per altres espècies", assenyala Bernal.

Les Victòries van obsessionar a Magdalena des de nen. Fa uns sis anys va descobrir al costat d'un equip l'espècie boliviana.

Estava a punt de publicar la seva troballa quan va veure en Instagram a un estatunidenc posar amb una Victòria amazònica a l'Orinoco.

"Però jo no sabia que existís aquesta espècie allí. Podia ser una nova, desconeguda per a la ciència", compte el científic.

Magdalena va contactar a Bernal i es van posar a la feina.

En una computadora m'ensenyen les imatges satel·litàries de les quals es van secundar per a localitzar-les.

Primer apareix el planeta, fan zoom cap a Sud-amèrica, enfoquen la selva, expandeixen llacs. Aquí estan: una perlitas verds sobre l'aigua connectades entre si.

Magdalena estima que hi ha entre 30 i 50 individus de Victoria colombiana en estat silvestre.

"És preocupant per a una espècie que no té la vida d'un arbre. En termes de canvi climàtic podria estar amenaçada. L'aigua fluctua molt i ràpid i això podria ser pertorbador", coincideixen els científics.

Tots dos, igualment, apunten al fet que queda molt per conèixer.

Un dels reptes per al seu estudi és que la planta viu en llocs remots: selves que s'inunden amb fins a set metres d'aigua, rius gegantescos i llacs amb molt de sediment.

Els experts contemplen alternatives de conservació com establir poblacions en llocs més accessibles dins de territoris indígenes.

Això pot contribuir a la protecció i al desenvolupament de l'ecoturisme comunitari.

Bernal i Magdalena recoletan llavors per a conrear-les i estudiar-les baix condicions controlades.

Abans d'anar-me, pregunto a tots dos què suposa aquesta troballa.

Totes les notícies que necessites estan en #BBC World Service

"Els ancestres de Victoria eren aquí abans que Sud-amèrica se separés de Pangea. Van sobreviure a quan l'Amazones donava el Pacífic i van veure #aixecar als Andes.

Han estat naixent i morint cada any per més de 70 milions d'anys. En el mitjà d'una selva on no arribes tu, en el mitjà de la nit que no la pot veure ningú, s'obre aquesta flor que sali de l'aigua, fa olor de pinya i atreu a escarabats", diu Magdalena.

Són plantes tan remotes que Bernal confia que ens revelin més sobre la història dels rius sud-americans.

"Estudiant-les a fons obtens pistes de com es va formar tot el continent", diu el colombià.

"Ens pregunten moltes vegades per a què serveix, des de l'òptica de la utilitat per a l'home, però això es queda curt. Porten milions d'anys fent proeses, sent testimonis de dinosaures. Tenen el seu dret moral a insistir i nosaltres d'entendre-ho", afegeix.

"Una de les meravelles que fan de Colòmbia un país tan interessant", tanca Magdalena.

Per a veure aquest contingut, favor activar Javascript, o intentar amb un altre navegador