Forces complementàries: per què l'activisme necessita l'art per impulsar l'acció

"Una acció sorprenent, un toc d'humor o una escena inesperada poden cridar l'atenció".

Publicat originalment a Global Voices

Una peça d'art urbà anomenada "El correu és ràpid, només les cartes arriben lentament" davant de l'oficina de correus principal a Skopje, Macedònia del Nord.

Aquesta publicació és de Nikola Pisarev, historiador de l'art i pioner de l'activisme creatiu a Macedònia del Nord, que exerceix de director del programa al Centre d'Art Contemporani de Skopje. També forma part de la sèrie Spotlight de setembre de 2026 de Global Voices, "Protest in Democracy". Podeu donar suport a aquesta cobertura fent una donació aquí.

En les últimes dècades, les pràctiques que introdueixen l'art directament a la vida quotidiana de les persones s'han tornat cada cop més habituals. Poden ser iniciats per artistes, activistes, grups informals o ciutadans que utilitzen mitjans creatius per cridar l'atenció sobre un problema, expressar desacord o demanar un canvi. Els espais públics esdevenen un lloc on una acció es troba amb un públic, provoca una resposta i inicia una conversa. Aquest enfocament, quan s'utilitzen mitjans artístics i creatius per pressionar per buscar solucions o fomentar el canvi social, s'anomena activisme artístic.

El "Monument al Diazepam" va conscienciar sobre l'ús excessiu de medicaments amb recepta. Foto de Nikola Pisarev. S'utilitza amb permís.

En el seu nucli, l'art i l'activisme tenen rols diferents però complementaris. L'activisme busca canviar una situació mitjançant la planificació estratègica i la defensa; l'art, en canvi, no és a favor ni en contra, sinó que pot emocionar la gent.

L'art pot canviar la manera com la gent veu i viu una situació. Obre noves perspectives i associacions, i els seus efectes no sempre són immediats ni fàcils de mesurar. L'activisme artístic reuneix aquestes possibilitats: utilitza l'experiència emocional de l'art com a impuls per a l'acció i dirigeix ​​aquesta acció cap al canvi.

Les accions d'art urbà a Macedònia del Nord ofereixen exemples locals per explorar aquest enfocament. Moltes accions es van desenvolupar mitjançant un compromís directe amb problemes específics, més que com a part d'una metodologia més àmplia. Van començar amb el desig d'assenyalar una injustícia, plantejar una pregunta o ajudar a solucionar un problema.

Acció d'art urbà "Fishing for Potholes" a Veles, Macedònia del Nord, que va incloure actuació pública i distribució de fotografies i vídeos. Foto de Nikola Pisarev. S'utilitza amb permís.

Què fa que l'activisme artístic sigui atractiu?

No sempre es necessita una gran gent per cridar l'atenció sobre un problema. Una acció sorprenent, un toc d'humor o una escena inesperada poden cridar l'atenció fins i tot quan la crea un grup reduït o una sola persona. Això no substitueix el poder de l'organització de masses, però fa possible l'acció quan els recursos són limitats.

A més, enmig de l'allau constant d'informació, una escultura inusual, un missatge enginyós o una intervenció a l'espai públic poden interrompre el desplaçament habitual de la gent. Poden fotografiar i compartir l'acció, estenent el seu abast més enllà del lloc on va tenir lloc a través de les xarxes socials i plataformes de comunicació.

Tot i així, un nombre elevat de visualitzacions no vol dir que el problema s'hagi resolt. La visibilitat és una oportunitat que ha d'estar connectada amb el propòsit de l'acció.

En contextos d'alt risc o autoritaris, l'acció creativa també pot donar més marge als activistes per actuar, fins i tot sota pressió. L'humor, la metàfora i les formes inesperades de vegades poden fer visible un problema sense una confrontació directa. En alguns casos, les persones darrere d'una acció també poden romandre anònimes. Això no els fa immunes a la pressió: el nivell de risc depèn del context, del tema i de la manera com es duu a terme l'acció. Però una forma creativa pot permetre als organitzadors absorbir una part d'aquesta pressió alhora que manté la comunitat afectada menys exposada.

De la mateixa manera, un problema amagat en informes, procediments o experiències individuals pot romandre invisible per al gran públic. Una acció artística pot traduir una situació complexa en una imatge, objecte o escena que la gent pot reconèixer fàcilment. Això pot animar els ciutadans, els experts i els responsables de la presa de decisions a discutir el problema i les possibles solucions. El repte és deixar clar el missatge sense distorsionar el fons del problema.

L'art també té una manera de perdurar molt després d'haver desaparegut de l'espai públic. Una escena, símbol o objecte pot convertir-se en una història que els mitjans de comunicació i el públic continuen compartint un cop finalitzada la intervenció.

Les persones darrere d'una acció no necessiten especialitzar-se en tots els aspectes del problema. Han d'entendre el seu nucli, utilitzar informació fiable i escoltar els afectats directament.

Hi ha innombrables maneres en què l'activisme artístic pot afectar una comunitat. Pot provocar una resposta immediata de les autoritats, canviar la manera com la gent veu un problema o animar altres actors socials a implicar-se.

Resposta immediata i resolució de problemes

Placa satírica, suposadament del Llibre Guinness dels Rècords per al "Rècord mundial de la construcció de carreteres més llargues" per a un carrer de Skopje que va quedar sense acabar durant anys. Foto de Nikola Pisarev. S'utilitza amb permís.

Algunes accions fan que les autoritats responguin ràpidament. Això passa amb més freqüència amb problemes concrets d'infraestructura local: sots, fanals trencats, avaries a les xarxes d'aigua o electricitat i problemes ambientals més petits.

Macedònia del Nord n'ha vist molts exemples: "El rècord mundial Guinness de la construcció de carreteres més llargues"; aneguets de goma col·locats al fang a l'entrada d'una llar d'infants a Štip; “pesca” de sots a Veles ; una celebració del primer aniversari d'una esllavissada a prop de Kratovo; i la protesta del llac dels cignes a Orhid . Aquestes accions van fer visible la situació i van ajudar a trobar solucions.

Tanmateix, les accions d'art urbà també poden abordar qüestions més amplis, com ara la protecció de dades personals , les amenaces de desinformació o la corrupció .

Canvi de visions i percepcions

Alguns problemes es tracten com a intocables, mentre que les explicacions d'experts i activistes poden tenir dificultats per arribar a un públic més ampli. L'activisme artístic pot salvar aquesta bretxa a través de l'accessibilitat d'una obra d'art: un formulari senzill i llegible pot facilitar la comprensió dels fenòmens i les polítiques greus, animant la gent a qüestionar punts de vista que abans havien acceptat o no s'havien adonat.

Simples aletes de poliestirè simulaven taurons al riu Vardar, al centre de Skopje, al costat d'edificis en forma de vaixells de vela realitzats com a part del projecte Skopje 2014 . Foto de Nikola Pisarev. S'utilitza amb permís.

Alguns exemples famosos d'activisme d'art urbà a Macedònia del Nord inclouen "Taurons al riu Vardar", que comentava el projecte Skopje 2014; "The Eyes of the Trees", sobre la tala excessiva d'arbres a Skopje; el “Monument al Diazepam” per conscienciar sobre l'ús excessiu de medicaments amb recepta; el discurs de la truita d'Ohrid pel dia de Sant Nicolau; el niu gegant que porta un missatge dels ocells; i la campanya pel referèndum per salvar GTC, l'històric centre comercial públic de la ciutat de Skopje.

Amb diferents enfocaments, aquestes accions van convidar els ciutadans a reconsiderar les seves opinions sobre les polítiques i decisions públiques.

L'art afegit adverteix sobre la difícil situació dels arbres. Foto de Nikola Pisarev. S'utilitza amb permís.

Fomentar les respostes del públic i un compromís més ampli

Algunes accions pretenen provocar respostes i mobilitzar diversos actors. Aquests inclouen no només autoritats i institucions, sinó també associacions professionals, organitzacions no governamentals especialitzades i altres grups que treballen en temes concrets. De vegades, aquests grups poden involucrar-se amb menys freqüència amb els problemes als quals s'enfronten els ciutadans, perquè la comunicació amb les comunitats és limitada o perquè són reticents a abandonar les seves zones de confort.

Els mitjans de comunicació tenen un paper important en aquest procés. Impulsats per una acció, busquen respostes de diferents actors. Quan no hi ha respostes, creix la pressió sobre aquests actors perquè es prenguin el problema més seriosament. D'aquesta manera, l'atenció pública i la cobertura mediàtica poden fomentar un compromís més ampli.

Una "cabana d'aire net" que irònicament ofereix "aire fresc de muntanya" a la ciutat de Skopje, que pateix una contaminació excessiva. Foto de Nikola Pisarev. S'utilitza amb permís.

Les primeres accions sobre la contaminació de l'aire a Skopje el 2010 i el 2011 en són un exemple. Amb el suport dels mitjans, el grup "Urban Art Actions" va pressionar les organitzacions ecologistes perquè es prenguessin més seriosament la contaminació de l'aire.

Un enfocament similar apareix a “Pa per a tots” sobre la pobresa; “Quantes víctimes més?” sobre la seguretat dels ciclistes a Skopje; i accions més recents sobre la contaminació fluvial (amb una estàtua mòbil de femta flotant). En aquests casos, la pressió pública va ajudar a donar més atenció als problemes entre les organitzacions i el públic en general.

Part de l'eficàcia de l'activisme artístic prové de la manera com es fan les accions. La preparació sovint es fa en un estudi o garatge. Requereix un esforç seriós, però també pot ser un procés atractiu i creatiu. Treballar d'aquesta manera pot ajudar a la gent a evitar part de l'esgotament associat a l'activisme sostingut, tot i que no elimina les pressions que poden comportar l'acció pública.

Una altra font de l'eficàcia de l'activisme artístic —i una de les raons per les quals s'està fent més visible en la comunicació pública— és la seva capacitat per fer que un problema sigui difícil d'ignorar. Quan això passa, el cost polític de la inacció pot augmentar. Les autoritats poden començar a veure un problema en termes del seu efecte potencial sobre els votants a les properes eleccions. Si el cost d'abordar-lo és inferior o comparable a la possible pèrdua de vots, és més probable una resposta i una solució.