Turrientes, vini, vidi i gairebé vinci

El futbol sol tenir un sentit de la justícia poètic, i batalles com la viscuda per Beñat Turrientes en Lovaina justifiquen per què aquest esport refusa qualsevol lògica passada. En la vespra del duel continental enfront del Union Saint-Gilloise, Pellegrino Matarazzo va llançar un missatge directe i sense anestèsia cap al seu medul·lar: "Turrientes té qualitat i ens dóna l'estructura d'atac: pot ser un bon jugador, però li ho ha de creure amb el cor. Yangel i Soler l'estan fent bé. Quan surtin i competeixin -ell i Gorrotxa-, han de fer-ho millor". Un toc d'atenció públic en tota regla per a un futbolista que, després de ser indiscutible el passat curs, ha vist reduïda la seva presència de manera dràstica en l'inici de la 2026/27. "Parlo sovint amb Turri sobre el que vull veure, segur que va escoltar el missatge ahir, és suficient. Va ser una bona reacció avui", va dir després de la trobada. Doncs tal dit tal fet. El migcampista de Beasain va recollir el guant en el descans de la pitjor manera possible per al rival i de la millor per al seu tècnic. Durant els primers 45 minuts, la Reial Societat va sofrir un autèntic turment en l'àrea de màquines. L'equip es mostrava totalment desprotegit, incapaç de frenar les transicions belgues i amb problemes colossals per a treure la pilota des de darrere en uns 20 minutos inicials angoixants. La feroç pressió alta del Union Saint-Gilloise va desconnectar per complet als interiors txuri urdin. Gorrotxategi i Yangel Herrera van estar emmanillats -amb un xoc especialment nul del veneçolà-, mentre Luka Sucic vagava massa aïllat del circuit de creació. El tècnic estatunidenc va moure fitxa després del pas per vestuaris asseient a un Yangel inoperant per a donar pas a Turrientes. La resposta del '8' va fregar la immediatesa absoluta: va trigar exactament 50 segons a dinamitar el xoc. Va creure amb l'ànima en una pressió asfixiant sobre el pivot Van de Perre, va forçar l'error en la cessió i es va anticipar amb fe cega davant la sortida desesperada del portera Koffi per a allotjar el cuir en les malles. Un 0-1 de pura ràbia que va celebrar #besar l'escut davant els 550 seguidors realistes desplaçats. Més enllà del gol -que va merèixer ser el de la victòria de no ser pel cruel i in extremis empat local en el 88'-, el recital de Turrientes en el segon acte va ser descomunal. Va interpretar la trobada d'allò més bé, devorant quilòmetres amb un desplegament tàctic sublim. Va mantenir el tipus en l'horitzontal per a tapar vies d'aigua al costat d'un solidari Gorrotxategi i va aportar el vertigen vertical que exigia el partit amb la pilota als peus. Turrientes va demostrar en Den Dreef que és un futbolista amb galons, categoria i tremp per a governar la medul·lar d'aquesta Real. Si Matarazzo reclamava cor i rendiment per a retornar-li la confiança de l'any passat, el beasaindarra li va lliurar grans 45 minuts que exigeixen, per decret futbolístic, molts més minuts en l'esquema donostiarra.