La meitat dels habitatges comprats durant la bombolla immobiliària es van vendre a pèrdues

L'habitatge no sempre és una inversió segura. Ni tan sols a mitjà termini. Més de la meitat dels habitatges comprats al voltant del pic de la bombolla immobiliària a Espanya (2006-2008) es van vendre a pèrdues en el 2024, últim any amb dades disponibles. Gairebé 20 anys després, un de cada dos compradors d'aquells pisos van perdre diners. És una de les conclusions de la nova estadística sobre habitatge i fiscalitat publicada per l'Agència Tributària aquest dijous. Les dades analitzen -entre una altra variables- si el preu al qual es va vendre un immoble en el 2024 va generar guanys o pèrdues per al contribuent. De manera agregada, en tres de cada deu casos es va vendre per un preu inferior a l'adquirit, per la qual cosa les dades trenquen amb el mite que sempre és segura la inversió en immobles residencials a mitjà termini. Les pèrdues es van concentrar en els pisos comprats en la part àlgida de la bombolla immobiliària, entre el 2006 i el 2008. Encara que en aquest últim exercici la bombolla ja es va punxar és possible que hi hagués transaccions efectuades aquest any però compromeses temps enrere. En total s'han analitzat més de 380.000 transaccions en l'exercici 2024. Lògicament, els anys en què un percentatge major de les transaccions van generar beneficis per als venedors són en aquells immobles adquirits abans del 1998 on a penes un 3% van generar pèrdues. De mitjana, els immobles transmesos tenien una superfície lleugerament superior als 100 metres quadrats. Casualment són les comprades en el 2006 (just abans que esclatés la bombolla) quan els habitatges era més petites: 96 metres. En aquells anys, els constructors solien reduir la grandària dels immobles perquè el preu del metre quadrat es va disparar. Era una manera de contenir lleugerament els preus en l'obra nova. De mitjana, l'import pagat en les transaccions realitzades va ser de 171.594 euros encara que va haver-hi una enorme dispersió per territoris. Balears és on l'import va ser major (326.656 euros de mitjana), seguida per Madrid (302.459) i, a més distància, Catalunya amb 213.850. La revaloració mitjana en el conjunt d'Espanya és del 28,6% mentre que a Balears va superar el 68%.