Els gossos, les noves criatures
El de la foto és el Caldwell. Aquesta setmana la seva mestressa, Katie Brockman, ha guanyat el premi al millor fotògraf de gossos de l’any dels Dog Photography Awards del 2026. És la foto escollida d’entre totes les guanyadores de les diferents categories. No és cap dels grans premis de fotografia però té repercussió perquè les imatges de bèsties, sobretot si són entranyables, són un contingut agraït per a molts mitjans. El Caldwell és un pitbull, un gos d’aquests que es qualifiquen de "potencialment perillosos" i la fotògrafa ha volgut denunciar l’estigma que pateixen. La fotografia reivindica la seva expressió de bon jan, de reietó de casa. La mà que li sosté la papada demostra que és afable i tranquil. Mentre els titulars de premsa que es llegeixen a la corona de paper que porta el gos recullen casos sobre les bondats d’aquestes bèsties, els del collar, també de paper, mostren notícies sobre l’agressivitat associada a aquesta raça: "Una bomba de rellotgeria amb corretja?", es pregunta una notícia. "Gossos diabòlics", diu un altre titular. Brockman explica que la dificultat més gran per fer la foto va ser que el Caldwell mirés a càmera i no a ella, que li acaronava el coll. Li va haver de posar un premi a davant perquè hi fixés la mirada. Brockman ha batejat la foto Estimats i odiats per representar aquesta dualitat que provoquen. Una mà afectuosa, d'una banda, i una cadena que escanya de l’altra. La seva presència física imposa. La cara de pocs amics que fa sovint, també. Diuen que el caràcter dels animals depèn dels seus amos, però quan coincideixes per atzar amb una d’aquestes bèsties tampoc saps de quin peu calça l’humà que l’acompanya. Una història d'amor absolut La història de Katie Brockman i el seu gos és d’amor absolut. Al Caldwell el van trobar abandonat el 2015 i el van portar a la gossera. S’hi va passar cinc anys però ningú no l’adoptava. El van incloure a la llista de gossos que s'havien de sacrificar, però un cop de sort el va portar fins a un refugi on Brockman feia de voluntària passejant gossos. El treia a passejar cada setmana i quan el gos va començar a tenir problemes de conducta per haver passat tantes hores tancat en una gàbia, ella va decidir adoptar-lo. Com que vivia en un pis massa petit i, a la finca no es permetien gossos de raça perillosa, es va aventurar a comprar-se una casa on viure junts. Una nit de Nadal, la Katie va haver de portar el Caldwell d’urgències al veterinari amb una obstrucció intestinal. El van haver d’operar i amb l’angoixa d’aquelles hores va pensar que no li havia fet gaires fotos, al seu gos. Va estalviar per comprar-se una càmera i va començar a fer el diari fotogràfic de la seva mascota. S’hi va anar aficionant i participava en concursos especialitzats. Del hobby n’ha fet ofici, i fotografia tota mena de gossos i les seves famílies. El seu catàleg és una mica carrincló però ha trobat un estil que la caracteritza.
