La protesta de Sol comença a parlar de desacampada, però no posa data encara a la seva sortida

Una assemblea general dividida descarta una sortida immediata encara que estableix com a condicions per a fer-ho en el futur el trasllat del moviment polític als barris, la redacció d'un manifest i un final "a l'altura de l'esdeveniment històric" que estan protagonitzant

La Policia de l'Ajuntament de Madrid es llança a posar desenes de multes als acampats a la Porta del Sol

“El veritable èxit d'aquesta acampada no hauria de #mesurar únicament per quant temps aconseguim aguantar, sinó per la nostra capacitat per a convertir tot el que hem aconseguit aquí en una força col·lectiva i política que perduri més enllà de la Porta del Sol”. Amb aquestes paraules una de les portaveus dels nodes on s'està decidint el futur del 26S posava en comú les conclusions dels grups de treball davant l'assemblea general de Sol aquest dijous a la nit. L'únic punt en l'ordre del dia era parlar del futur de la protesta i exposar les conclusions de les diferents comissions, a més d'escoltar als participants.

“Hi ha condicions objectives per a aguantar, per a seguir”, advertia el portaveu de les diferents comissions, que alhora començava a parlar de la necessitat de preparar un final “a l'altura de l'esdeveniment històric” que estan protagonitzant. La paraula “desacampada” era el centre del debat, en concret com organitzar-la ja que “el final és un fet objectiu que ocorrerà”, prosseguia el portaveu de les comissions. I traslladava les condicions fixades prèviament per a seguir en aquest camí: el trasllat de la força creada en Sol als barris de Madrid, que un manifest que recollís les seves principals demandes i un tancament memorable.

“Hem de ser capaços de decidir col·lectivament com volem afrontar aquesta nova etapa”, deien abans d'obrir el torn de paraula a diferents grups creats durant l'assemblea per a expressar idees. Aquí van començar a sorgir dates per a aixecar l'acampada, amb la vaga de l'11 de novembre com a referència. Uns apostaven per seguir fins aquí “com a mínim”, uns altres per recollir abans... un dels representants dels barris de l'acampada demanava una sortida en set dies [el termini mínim fixat per les comissions per a una desacampada ordenada] a la vista d'alguns problemes que van sorgint. “Posem una data, si us plau”, demanava. “Cal #anar d'aquí sense que passi res que deslegitimi aquest moviment”, afegia un altre.

“S'està perdent l'impuls polític per la gestió de l'acampada”, advertia un dels últims torns de paraula abans de la votació final de l'assemblea, que es va demostrar bastant dividida entre els partidaris d'organitzar, la sortida i els que aposten per aguantar sense horitzó definit. Al final es van imposar els segons, amb crits d'eufòria i cares contrariades entre els primers. La comissió que s'encarrega de la logística de l'acampada va demanar a tots els assistents més implicació per a aconseguir mantenir la protesta.

Tres setmanes d'acampada

Aquest dissabte es compliran tres setmanes des que primer desenes i després centenars de persones van decidir acampar a la Porta del Sol per a denunciar els problemes d'accés a un habitatge digne i exigir als polítics canvis reals per a aconseguir-ho. La protesta va començar després d'una multitudinària manifestació reclamant un decret Maricarmen per a evitar els desnonaments imminents i allargar els contractes de lloguer existents. Mentre una portaveu del Sindicat d'Inquilines llegia el manifest de la marxa enfront d'un Congrés blindat per agents de Policia, uns altres prenien el cor de Madrid, buit de furgons policials.

Molt ha succeït en aquestes tres setmanes perquè la mobilització social s'ha accelerat i la política també: el decret Maricarmen va ser aprovat pel Govern però tombat pel Congrés, així que el president Sánchez va dissoldre les Corts, va tornar a aprovar el decret i el validarà presumiblement amb els vots de la Diputació Permanent d'aquí a uns dies. Per a això va haver de convocar a més eleccions per al 29 de novembre, per la qual cosa ara estem en precampanya electoral.

La protesta també va aconseguir una cosa històrica: que un fons inversor tornés a admetre en un habitatge a la inquilina a la qual acabava de desnonar. Però Maricarmen, afiliada al Sindicat d'Inquilines, no podrà tornar a la que va ser la seva casa durant dècades perquè va morir la setmana passada, després de passar els seus últims dies a l'hospital per una recaiguda després del desnonament, del qual va sortir en llitera.

El nom de Maricarmen no va ser citat en aquesta assemblea, que ja mira cap al futur amb precaució davant un escenari de possibles esgotament de forces per la immensa logística que exigeix la permanència en Sol. I per la por davant un possible desallotjament forçós i violent. “No hem d'esperar que les circumstàncies decideixin per nosaltres”, van advertir els representants.