El Comitè de Crisi d'Igualtat conclou que no hi ha perfil tipus d'agressor més enllà de l'home masclista amb dona submisa

MADRID 15 Oct. (EUROPA PRESS) - El Comitè de Crisi d'Igualtat, reunit aquest dijous 15 d'octubre, per a avaluar els cinc assassinats masclistes del mes de setembre, ha conclòs que no existeix un perfil d'agressor, més enllà de #tractar de "un home masclista que considera que la dona ha de ser submisa i sotmesa al seu domini". La trobada ha tingut lloc a Madrid en format híbrid (presencial i online) i ha abordat els cinc crims masclistes de setembre: dos a Madrid, un d'Alacant, un de Sevilla i un Màlaga. Concretament, segons fonts d'Igualtat recollides per Europa Press, en els cinc casos analitzats el supòsit agressor era la parella o cònjuge de la víctima i convivien, si bé en un d'ells la víctima havia verbalitzat la seva intenció de #separar. A més, en tres dels cinc casos la víctima tenia fills menors d'edat, amb el que queden quatre menors d'edat orfes en total. Igualment, assenyalen que en cap dels supòsits de feminicidis analitzats constava prèviament en VioGén, en el sistema policial o judicial ni en els serveis assistencials, és a dir, ni la víctima, ni cap persona de l'entorn havien sol·licitat ajuda expressa o lloc en coneixement de les autoritats el cas. Per tant, minguna comptava amb protecció de cap mena. Així, el Comitè ha assenyalat que la principal conclusió és que el silenci és un risc en si mateix pel que subratlla la necessitat d'abordar la infradenuncia i d'acostar els recursos i les institucions a les víctimes. A més, apunta que diverses vulnerabilitats incrementen el risc de les víctimes: #tractar de dona d'avançada edat, dependència econòmica, tenir fills menors d'edat, viure en un entorn socialment molt aïllat o en entorns rurals o ser estrangera en situació administrativa irregular. Davant aquest panorama, el Comitè recomana posar en marxa estratègies per a poblacions estrangeres que viuen molt aïllades en la zona mediterrània, principalment Costa del Sol o Costa Levantina, treballant en els aeroports i activant les missions diplomàtiques i consolats europeus. A més, planteja continuar insistint en campanyes de sensibilització per a rebaixar la infradenuncia, sensibilitzant als entorns familiars, laborals, educatius o veïnals; i també a les pròpies dones. També proposa reforçar la detecció precoç d'episodis de violència en dones d'edat avançada, i analitzar possibles desencadenants que incrementen el risc com a malalties degeneratives, deterioracions cognitives o desgast del cuidador. En la mateixa línia, planteja enfortir la formació i les eines de detecció en serveis assistencials, sanitaris o educatius. En concret, demana augmentar la formació dels serveis socials i sanitaris, així com avançar en estratègies per a millorar la detecció de casos en dones d'avançada edat.

Juntament amb això, suggereix continuar treballant en la detecció de les vulnerabilitats de dones estrangeres en situació irregular, que sovint pateixen un gran aïllament, per la falta de suport familiar i social; així com altres vulnerabilitats com la dependència d'econòmica de l'agressor. Els comitès de crisis tenen com a objectiu realitzar una anàlisi exhaustiva i detallada dels antecedents, així com del propi assassinat per a obtenir informació útil que serveixi per a avançar en la prevenció d'aquestes situacions. El comitè es convoca quan es produeixen cinc o més assassinats per violència de gènere en un mes. L'anterior trobada d'aquest tipus es va produir el 16 de setembre a Sevilla, en ser Andalusia la comunitat amb més crims masclistes enguany. En aquestes reunions participen diversos ministeris, la Fiscalia, el Consell General del Poder Judicial, les Forces i Cossos de Seguretat i les comunitats autònomes. En total, en 2026 han estat presumptament assassinades per la seva parella o exparella un total de 42 dones i 1.383 des de 2003, quan es van començar a recaptar dades. L'última víctima va ser confirmada per Igualtat el divendres. Es tracta d'una dona de 37 anys, el cos dels quals ha estat trobat en un habitatge de Conca. Tenia dues filles menors d'edat i no existien denúncies prèvies per violència de gènere contra el presumpte agressor. Per comunitats, Andalusia compta amb el major nombre d'assassinats masclistes enguany, amb 12. Li segueix la Comunitat Valenciana, amb sis; la Comunitat de Madrid, amb cinc; Catalunya i Castella-la Manxa, amb tres; Aragó, Canàries, Cantàbria i Navarra, amb dos; i Astúries, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia i Múrcia, amb un.