Classe mitjana, Rodri i Fermín, mares

. CLASSE MITJANA L'enyorat Enric Banyeres de Mariola parlava sempre de la imprescindible classe mitjana que ha de tenir un equip per al necessari equilibri. I això l'està fent molt bé el staff tècnic del Barça liderat per Deco. Tant Anthony Gordon com Karim Adeyemi pertanyen a aquesta necessària clae mitjana, jugadors que,conscients del seu paper, no es queixaran per ocupar un lloc en la banqueta de suplents i que saben que per a #guanyar una plaça en l'onze titular hauran de córrer i lluitar més que els altres. No s'asseuran en la mateixa taula que els cracks de “la classe alta”, però són els propis cracks els que més valoren el seu treball i saben també que gaudeixen de la confiança de Hansi Flic. No estaran en la llista de la Pilota d'Or, però sense ells no hi ha títols. RODRI I FERMÍN Són la cara i la creu, però Rodri i Fermín es complementen a la perfecció. La millor definició que he llegit sobre Rodri la va fer el extenista i comentarista Àlex Corretja en ‘X’. “Rodri és tan bo i ho fa tan fàcil -va escriure Corretja -que no sembla ni bo”. Suposo que a Corretja Rodri li ha de recordar a Roger Federer, que no necessitava córrer per a guanyar els partits. En l'altre extrem està Fermín. A Fermín se li està posant cara de Pedrito. Ho va dir Xavi en l'acte d'homenatge a Pedro Rodríguez, un jugador -va dir Xavi - molt infravalorat. Pedrito s'anava al Gavà però Guardiola ho va evitar. Fermín estava al Linares, en Primera #RFEF, però Xavi ho va rescatar. Sospito que Fermín, igual que Pedrito, serà tan necessari com infravalorat. MARES Aquesta setmana ha mort Ana Merodio, la mare de Koke, el jugador de l'Atlètic de Madrid. La dona que ho portava amb metro a entrenar i que va ser clau en la carrera de Koke. Poc es parla de la importància de les mares. Leo Messi ha dedicat els seus 934 gols a donya Celia, l'àvia Celia, la seva segona mare, que ho va acompanyar de chiquitín per les pistes de terra de Rosario. Sheila Ebana és la mare de Lamine Yamal, la dona que va sacrificar la seva vida per a aconseguir els somnis del seu fill. Ara Lamini li ho ha pogut compensar. Sheila, Celia, Ana, són l'exemple de mares lluitadores, de dones que no estaran en les cròniques esportives però que segurament sense elles no hauríem pogut gaudir del futbol de Koke, de Messi o de Lamine