Un espectacular PSG aclapara amb 45 minuts memorables a Manchester

Hi ha partits i nits que no s'obliden fàcilment. El PSG va aconseguir una victòria memorable a Manchester, gairebé a l'altura del 5-0 que li va assestar a l'Inter en la final de la Champions del 2025. L'exhibició de l'equip de Luis Enrique durant la primera part va ser primorosa. Es va anar al descans guanyant 0-3 en el Etihad –un estadi que se li resistia al PSG– i el resultat era curt. Vagi doctorat. Quina contundència. El doble campió i defensor del títol va jugar d'escàndol. En la llotja, Pep Guardiola va poder comprovar perquè els parisencs són els que marquen ara mateix el pas en el futbol europeu. La pilota no li durava res al City. Fabián es va menjar a Enzo Fernández i Anderson, els mitjans dels 280 milions. Doué va ballar a Khusanov en el 0-1, Dembélé va ser com un possès a rematar de cap el 0-2 i Akliouche, l'última perla, va desequilibrar en l'àrea, Zaïre-Emery la va deixar de taló perquè Vitinha arribés des de darrere i posés el 0-3 en el minut 32, just després d'un pal de Achraf. En el descans, el City va intentar #recompondre amb Ndiaye, Bouaddi i Matheus Nunes. El triple canvi va ser una descàrrega de voltatges per als locals, als quals per primera vegada se'ls va veure capaços de reaccionar. Necessitaven un gol ràpid i el van poder aconseguir amb un tret de Semenyo (que va donar en un defensa), una rematada de cap de Enzo Fernández (va marxar fos) o un xut de prop de Ndiaye (va parar Safonov). Però el que ho va trobar va ser el de sempre: Haaland, que va saltar més que ningú i va girar el cap per a dirigir a la xarxa un centre de Ndiaye des de l'esquerra. Veient el nou caire que prenia el duel, Luis Enrique va manar a escalfar a Kvaratskhelia, João Neves i Ferran Torres. Gairebé res el que s'havia guardat. Encara que ni tan sols els va necessitar perquè abans que feia la primera substitució va arribar el quart, que va pesar com una llosa per al City. De moment i perquè va ser evitable. Akliouche va fer una gran maniobra fora de l'àrea per a #buscar espai amb l'esquerrana. La rosca va doblegar la mà dreta de Donnarumma, que va poder fer més en aquest vol. Encara que es va aixecar ràpid solo va poder veure com la pilota entrava botant. Si el futur del City, amb l'espasa de Dàmocles d'una gran sanció, depèn de la resiliència dels seus jugadors, els afeccionats poden estar tranquils. Perquè els de Maresca mai es van donar per vençuts i van aconseguir competir de tu a tu al bicampió. Nuno Mendes va treure sobre la línia un toc de cap de Gvardiol i la fusta va deixar sense gol a Enzo (creuera) i a Haaland (travesser). El PSG, que havia arrasat, va perdre manxa i va passar a sofrir. I la insistència va tenir premi per al golejador noruec, amb el braçalet de capità, que va anotar el 2-4 però Safonov li va treure el tercer quan ja es cantava gol. Ferran va poder posar fi a qualsevol emoció però el penal que va xutar no va estar a l'altura del partit. Donnarumma li ho va detenir i es va redimir, en part, però el PSG està un graó (o dos) per damunt.