“Els majors són els grans oblidats”: un ensinistrador explica què valorar abans d'adoptar un gos si vivim amb nens

L'entrenador caní Jorge García analitza les claus per a una adopció responsable en família, més enllà de l'enamorament sobtat en la protectora

Una experta explica per què no es recomana dormir amb el teu gos o gat: “Existeixen motius higiènics per a evitar-ho”

Adoptar un gos és una decisió important que no convé prendre a la lleugera, especialment quan es conviu amb nens, ja que es tendeix a idealitzar la relació entre l'animal i els menors. Però més enllà del capritx o el “que bonic és”, la realitat requereix una anàlisi minuciosa de les necessitats de totes dues parts.

“En primer terme, hem de valorar la compatibilitat: les edats dels nens, el temps disponible del nucli familiar, qui s'encarregarà de les cures, el pressupost i l'estil de vida”, assenyala l'ensinistrador caní Jorge García, del centre integral caní De Casa Tassio .

Un dels errors més freqüents en acudir a una protectora és #deixar portar per l'aparença estètica del gos o per idees preconcebudes sobre la raça, destaca el professional, que aconsella no prendre la decisió en funció de la grandària o l'aparença, sinó recórrer al diagnòstic d'un ensinistrador o etòleg que avaluï el comportament real del gos.

“A part dels test que fan en moltes associacions d'adopció, és molt important que hi hagi un professional que ens assessori perquè al final cal analitzar a l'individu”, explica García, que creï que aquesta valoració prèvia pot ajudar a evitar incompatibilitats que puguin derivar en la dolorosa devolució del gos.

Els nens de menys edat

La convivència entre menors i gossos comporta dinàmiques sensibles a les quals no es pot donar l'esquena. “El 68% de les mossegades que hi ha hagut de gossos a nens ha estat a menors de cinc anys. I de totes aquestes mossegades, el 89,8%, que és una dada elevadíssima, han estat per part d'un gos conegut, és a dir, per un gos amb el qual convius, no un gos que et trobes pel carrer. Són dades del sector actualitzats en 2023”, cita García.

L'etapa compresa entre els dos i els cinc anys és especialment complexa, valora l'entrenador, ja que els petits no compten amb la maduresa suficient per a comprendre el llenguatge caní i tendeixen a percebre a l'animal com una joguina. “En gairebé totes aquestes situacions el problema apareix a través de la protecció de recursos: quan el nen vol envair l'espai on el gos dorm, o llevar-li el menjar o la seva joguina”, adverteix.

L'estabilitat d'un gos adult

Per aquesta raó, enfront de l'impuls habitual de buscar un cadell per a un nen petit, l'expert suggereix valorar el grau de tranquil·litat que aporta un gos madur o d'edat avançada. “Si adoptarem, jo optaria més per un gos bastant estable, ja amb una edat, perquè ajuntar a un cadell que està en fase de socialització i de comprendre coses amb un nen tan petit en la mateixa fase pot arribar a ser molt complicat”, subratlla.

Per a aquests perfils familiars, García recomana gossos estables o races de temperament afable com el Buldog o el Golden Retriever, evitant races de treball amb alt nivell d'instint, com el Pastor Belga Malinois, el Rottweiler o el Border Collie, l'impuls predatori del qual pot #activar davant les corredisses i jocs del menor.

Per contra, els gossos majors o els jubilats, com els detectors de substàncies dels cossos de seguretat, són una alternativa idònia. “Els gossos majors són els grans oblidats, però en molts casos són els més estables, els més agraïts i els millors per a una llar amb nens”, argumenta l'expert.

Per a garantir l'èxit de la integració en la llar, l'ensinistrador recalca que l'adopció hauria de #sotmetre a diverses jornades de prova abans de la decisió definitiva. Recomana acudir en diverses ocasions a la protectora, passejar a l'animal en diferents entorns i observar el seu comportament davant cotxes, altres gossos i, fonamentalment, en presència del menor.

Una vegada formalitzada la convivència, la interacció ha de #regir sota la supervisió activa de l'adult. “Supervisió no és estar en la mateixa habitació mentre el nen i el gos fan el que volen; implica mesurar els temps de joc, controlar les sortides i ensenyar al nen a respectar estrictament els moments de descans i alimentació del gos”, conclou Jorge García.