Gabilondo, sobre la deriva de la societat: “L'ésser humà està desapareixent”

Si algú sap de drets són els diferents defensors del poble. I és que a la seva porta és on acudeixen els ciutadans que veuen vulnerats els seus després d'haver rebut el cop de porta de l'Administració. I si, a més, aquests defensors gaudeixen d'una dilatada trajectòria, com Ángel Gabilondo, defensor del poble; Esther Giménez-Salines, síndica de greuges; i José Narro, que encara que no exerceix com a tal és un acadèmic defensor dels drets humans, doncs mà de sant. Sota el títol Defensar els drets humans en temps de crisis i a través de les preguntes del moderador de l'acte, Enric Sierra, vicedirector de La Vanguardia, els tres “vells amics, i no per edat”, va apuntar Sierra, van radiografiar ahir, en la seu del Síndic de Greuges, l'estat d'aquests drets, i van convenir que avui estan més amenaçats que mai en un context general que vira cap a postures extremistes. “Ens ha de preocupar i molt”, va asseverar Narro. I què es pot fer per a revertir-ho?, va inquirir el moderador. I aquí Gabilondo es va despenjar amb una resposta tan sorprenent com concisa: ser bones persones. Va començar parafrasejant al gran Marco Aurelio –militar, filòsof, polític…- qui contestava el següent quan li preguntaven quin era el seu ofici: ser bo. I és que per al defensor del poble, un dels mals de l'actual societat és que s'està deshumanitzant, fins al punt que va assegurar que “l'ésser humà està desapareixent”. Aquí, la síndica Giménez-Salines es va qüestionar sobre allò del “mai més” que el món es va dir a si mateix després de la mortífera Segona Guerra Mundial. “Veus algunes coses que ocorren ara i et preguntes on està aquest ‘mai més’”, va raonar la síndica, recordant que entre altres promeses, es va dir llavors que mai més s'envairia a un altre país. “I què passa amb Ucraïna?”, va inquirir en veu alta. Els tres van coincidir a afirmar que fa temps que observen un malestar creixent en el si de la societat. I això es veu en les xifres. Tant en la institució del Defensor del Poble com en la del Síndic, les queixes han anat a més: en la primera van aconseguir les 28.000 en el 2021 i ara ja van per les 41.000; mentre que en la segona van créixer un 30% en el 2025 i, només en el que portem d'any, ja són un 30% superiors a les recollides l'any passat. Va ser en aquest context en què Gabilondo es va preguntar si l'ésser humà estava progressant adequadament, i va citar a Immanuel Kant per a #respondre a si mateix: “Això depèn del que fem”. I és que per a ell, sempre estem disposats a lamentar el que no fan els altres, “quan som cadascun de nosaltres els que hem de crear comunitats on compartir amb el diferent”. Per a Giménez-Salines, sempre es pot fer més. Veu insuficient trobar una solució a una de les queixes que li arriben si no es resol el problema per a tothom, transformant el sistema.

Aquí, Gabilondo li va replicar que és molt lloable el seu objectiu de pretendre canviar el sistema, encara que va argüir que “cal fer propostes a l'altura de les nostres possibilitats”. Així, va subratllar que per a ell arreglar una queixa ja suposa transformar una realitat. “Cada cosa que fem incideix en la societat”, va argumentar. Va lamentar, així mateix, que “el que teixeix el món és la desigualtat”, una afirmació que va trobar la complicitat de José Narro, que va posar diversos exemples per a corroborar l'afirmació del seu contertulià: 700 milions de persones en el món viuen en la pobresa més extrema; 100 milions de persones beuen de rius i canals… Els valors, va ressaltar Giménez-Salines, han de prevaler per a donar-li la volta a la truita. Encara que més que els valors, va matisar Gabilondo, és l'ordre en què els prioritzem. Així, va lamentar que els dos més preponderants avui són la lluita pel poder i la dinerología. “Els diners no està malament, però no com a valor absolut”, va concloure.