Com es construeix el marc mental de la catalanofòbia?
Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra que ha analitzat durant deu anys la premsa escrita de l’Estat demostra que els discursos sobre llengua dels mitjans conservadors espanyols "generen i perpetuen una imatge de negativització cap a la llengua catalana, perquè la vinculen a conceptes com tancament, radicalitat, manca de llibertat, manca de democràcia, coerció i obligatorietat", explica el doctor Vicent Climent Ferrando, professor del departament de traducció de la UPF i un dels autors de l’estudi juntament amb Albert Morales. Aquests missatges funcionen com "la gota malaia" i fan pòsit al llarg del temps. "D’una banda, construeixen un marc mental hostil cap a la llengua catalana i, de l’altra, estableixen implícitament una jerarquia lingüística molt marcada: una llengua és la bona, l’adequada, la llengua de cohesió i de futur, i l’altra és la llengua subsidiària, regional, obligada. Les persones exposades a aquests mitjans acaben tenint un habitus lingüístic negativitzat cap a una llengua i, per tant, rebaixen el valor social del català", diu Climent Ferrando. Això es tradueix en "antipatia, hostilitat, bel·ligerància" cap a la llengua i, en conjunt, en catalanofòbia. Intencionalitat política L’estudi, que es presentarà aquest dissabte al seminari de sociolingüística Semicercles, organitzat per Plataforma per la Llengua a la Casa Convalescència, ha seleccionat 11.000 titulars i 286 articles que tracten sobre llengües i multilingüisme, publicats del 2015 al 2021 en set mitjans de l’Estat (l’ARA, La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui, El Mundo, l’ABC i El País). Del 2022 al 2026 la recerca se centra exclusivament en la percepció del català. A través de l’anàlisi de la lexicografia, de la teranyina semàntica i del context social, Climent Ferrando i Morales han aïllat la narrativa de fòbia al català als mitjans espanyolistes, que segons l’investigador és "deliberada, sostinguda i hostil" i té una "intencionalitat política" per part de formacions conservadores per mantenir l’statu quo al voltant de la construcció de l’Estat. Els mitjans conservadors de Madrid posen especialment la banya en l’àmbit educatiu, quan han sortit sentències judicials contra l’escola catalana, i en l’obligatorietat de la llengua a la funció pública. El biaix ideològic és evident quan tracten el multilingüisme, que "és positiu quan s’associa a l’anglès i el castellà, però quan inclou català i castellà en un ambient d’immersió passa a ser imposició i radicalitat". "Amb la mateixa realitat, les línies editorials són radicalment oposades", observa el professor. Manca de discurs positiu "El nacionalisme espanyol banal associa el castellà a la llengua que toca, a la llengua natural", i considera el català "una llengua adjectivada, una llengua que no pot caminar sola, i, per tant, és una llengua connotada, inferior, cooficial", insisteix l’investigador.
