Madrid intensifica la seva ofensiva judicial contra els acampats a la Porta del Sol

El Govern autonòmic d'Isabel Díaz Ayuso ha intensificat en l'última setmana la seva ofensiva judicial i institucional contra l'acampada pel dret a l'habitatge a la Porta del Sol, que considera “absolutament il·legal” i el desallotjament del qual ha reclamat pràcticament des que es va instal·lar el passat 26 de setembre. A l'inici de la protesta, la Comunitat de Madrid va posar el focus en els danys al patrimoni protegit de la plaça o els perjudicis econòmics als negocis de la zona, però en els últims dies ha elevat progressivament el to, fins al punt d'insinuar la presència de terroristes entre els manifestants o denunciar davant la Fiscalia “possibles delictes d'odi” contra la mateixa Díaz Ayuso. El primer pas per a intentar forçar el desallotjament de l'acampada es va donar el 29 de setembre, quan el portaveu de l'Executiu regional i conseller de Presidència, Justícia i Administració Local, Miguel Ángel García Martín, va enviar un requeriment al delegat del Govern a Madrid, Francisco Martín, amb un ultimàtum: si no es desmantellava la protesta en 48 hores, la Comunitat acudiria als tribunals. Martín va desoir la reclamació, al·legant que estava actuant de manera adequada i que la protesta s'emmarca en el dret fonamental de reunió, per la qual cosa el 31 de setembre la Comunitat va interposar un recurs contenciós administratiu, amb petició de mesures cautelarísimas, amb la intenció que la Justícia forcés a la Delegació a desallotjar la plaça. La Comunitat va argumentar que l'acampada és una “il·legal ocupació de l'espai públic”, que genera perjudicis al turisme i al comerç i que no hi ha condicions d'higiene, i va acusar la Delegació del Govern de no haver actuat per a protegir la Real Casa de Correus, seu de l'Executiu madrileny, de danys en la façana, ni l'estàtua de l'Ós i l'Arboç. El cas va ser elevat al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), que en sengles actuacions (l'últim, dictat el 7 d'octubre) es va negar a adoptar tant les mesures cautelarísimas com les cautelars sol·licitades pel Govern de Díaz Ayuso. Sense entrar al fons de l'assumpte, els magistrats van considerar que en aquest moment processal no s'ha acreditat la inactivitat administrativa de la Delegació de Govern i apunten al fet que en aquesta mena de casos s'ha d'esperar un termini de tres mesos per a interposar recurs per inactivitat. Ahir, la Comunitat de Madrid va interposar un recurs de reposició contra l'acte que va denegar les cautelars. El dissabte 10 d'octubre, en un míting del #PP, Díaz Ayuso va demanar a la Delegació del Govern “saber si és cert que hi ha un grup que ha tingut antecedents terroristes propalestinos gestionant l'acampada”. Les declaracions es produïen després que, l'1 d'octubre, l'organització proisraelí radicada a Espanya Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà (ACOM) afirmés públicament que la xarxa de suport als presoners palestins Samidoun, prohibida en diversos països, estava present en l'acampada.