Suprimir el Pip per al TDAH o l'autisme no suposaria un gran estalvi, segons un grup d'experts

La Resolution Foundation afirma que els «canvis bruscos» al sistema de prestacions probablement farien més difícil que la gent treballi

Prohibir que les persones amb ansietat, TDAH o autisme sol·licitin prestacions per discapacitat no aportaria un gran estalvi financer i probablement els dificultaria trobar o mantenir una feina i participar en la societat, ha advertit un destacat grup d'experts.

La Resolution Foundation ha afirmat que qualsevol proposta per fer que determinats trastorns mentals i del neurodesenvolupament no siguin aptes per rebre els pagaments d'independència personal (Pip) serien «canvis bruscos» destinats a assolir objectius d'estalvi poc realistes.

Però va advertir que el Pip estava «fallant en diversos aspectes» i va demanar una reestructuració important per contenir els costos –que actualment augmenten a un ritme «insostenible»– i restablir la confiança pública en una prestació àmpliament percebuda com a injusta i disfuncional.

Es podrien estalviar uns 4.400 milions de lliures a l'any si l'ajuda del Pip s'orientés millor, segons va assenyalar. Es podria retirar l'ajuda econòmica a un de cada sis perceptors del Pip en edat de treballar (670.000) que declaren no tenir costos addicionals a conseqüència de la seva discapacitat.

No obstant això, va afegir que qualsevol reforma hauria d'avançar amb prudència a causa de l'èxit del Pip a l'hora de garantir que un nombre elevat de persones discapacitades i malaltes poguessin participar en activitats «econòmicament valuoses», com ara la feina, les cures, la formació o el voluntariat, que d'una altra manera no podrien dur a terme.

La preocupació oficial pel Pip s'ha disparat en els darrers anys, en part a causa del ràpid increment del nombre de sol·licitants, especialment entre el jovent, i gran part d'aquest fort augment està vinculat a sol·licituds per salut mental, TDAH i autisme.

La despesa en el Pip a Anglaterra i Gal·les ha crescut en termes reals un 183% des que es va introduir el 2014. Aquest any s'espera que la factura sigui de 28.000 milions de lliures, que augmentarà fins als 34.000 milions cap al final de la dècada, segons les previsions oficials.

Els intents de l'anterior administració laborista de Keir Starmer per aprovar 5.000 milions de lliures en retallades dràstiques al Pip van fracassar l'any passat enmig d'una rebel·lió de diputats de la seva pròpia bancada. El seu successor, Andy Burnham, ha dit que els nous intents de reformar les prestacions no inclourien «retallades dràstiques».

S'entén que els responsables de benestar social, que esperen una revisió oficial del Pip per part del ministre de Benestar Social Stephen Timms i l'informe Milburn sobre la crisi laboral juvenil, estan considerant propostes per excloure els menors de 25 anys del sistema Pip.

El Pip també s'ha trobat al centre de disputes de la batalla cultural; algunes figures, com la líder conservadora Kemi Badenoch, sostenen que no s'hauria de pagar a sol·licitants amb afeccions considerades «lleus» que no fossin incapacitants o que no comportessin costos de vida diaris més elevats.

La Resolution Foundation va dir que intentar vincular les concessions del Pip a condicions particulars era simplista i poc pràctic, ja que la majoria de sol·licitants notificaven múltiples afeccions, combinant sovint problemes físics, mentals i de conducta.

Lindsay Judge, directora d'investigació del grup d'experts, va afirmar: «El Pip és una prestació vital per a les persones amb discapacitat que els permet participar en la societat i viure vides més plenes i actives».