Kasper Kalle: “En aquesta pel·lícula, Déu és queer, i això m'agrada”

Hi ha vampirs que dormen en taüts, fugen dels crucifixos i s'alimenten de la sang de les seves víctimes clavant-los els ullals en el coll. I després estan els de No Rest for the Wicked, que prefereixen fer-ho a través del mugró dels seus amants, en un gest que recorda més a la lactància materna que a les habituals mossegades del cinema de terror. La pel·lícula del danès Kasper Kalle, presentada en la secció oficial a competició del Festival de Sitges, recupera una tradició vampírica anterior al cèlebre comte de Bram Stoker per a contar una història d'amor entre dos homes a les illes Fèroe del segle XIX. Una bella rondalla romàntica que troba en la naturalesa salvatge de l'arxipèlag l'escenari perfecte per a parlar del desig, la llibertat i la necessitat de ser acceptat. La història segueix a Baldur, un jove pescador feroés que s'enamora de Helge, un ballenero danès l'arribada del qual altera la seva existència. Entre tots dos sorgeix una passió que desafia les convencions d'una petita comunitat on tots es coneixen. Però Kalle no ha volgut construir una pel·lícula de bons i dolents ni #limitar a denunciar els prejudicis d'una altra època. La seva proposta, que combina elements del conte gòtic, el folklore i el melodrama romàntic, està travessada per una mirada comprensiva cap als seus personatges, fins i tot quan les seves decisions resulten doloroses. Kalle explica que l'origen de la pel·lícula es troba en Manor, un relat publicat en 1884 per Karl Heinrich Ulrichs, jurista alemany considerat un dels pioners en la defensa dels drets homosexuals. El director va arribar a ell gairebé per casualitat. “Vaig anar a veure al meu productor amb una altra idea i em va dir que havia de llegir aquell conte perquè hi havia moltes similituds amb el que jo volia fer. Quan ho vaig llegir, em vaig quedar meravellat. Té gairebé 150 anys i continua sent increïblement actual”, comenta a La Vanguardia. La connexió va ser també profundament personal. “Jo sóc gai i vaig créixer en un petit poble de Dinamarca on em va costar molt sentir-me acceptat i no ser exclòs. Per això podia identificar-me tant amb el protagonista”, reconeix. El relat original, de tot just unes quinze pàgines, oferia el punt de partida, però deixava molt d'espai per a desenvolupar la història. Kalle i el seu equip de guionistes van ampliar els personatges, van escriure un tercer acte nou i van donar una dimensió molt més complexa a la mare de Baldur, una figura fonamental en la història i en el desenllaç. Les illes Fèroe no són un simple decorat. El relat de Ulrichs ja transcorria allí i Kalle va voler respectar aquesta localització, encara que aviat va descobrir que l'arxipèlag oferia una mica més que uns paisatges espectaculars. Les seves muntanyes verdes, els seus penya-segats, la mar embravida i una boira que pot embolicar-lo tot en qüestió de minuts proporcionen a la pel·lícula una atmosfera de conte, a mig camí entre el real i el fantàstic. Però la imprevisibilitat meteorològica va ser també un dels grans desafiaments del rodatge.