Els cinemes venen menys entrades mentre augmenta el públic d'espectacles en directe

No sols el vídeo no va matar a l'estrella de la ràdio, sinó que mentre les sales de cinema estan llanguint sota el setge de les pantalles individuals, els espectacles en directe, amb persones de carn i os sobre les taules, s'estan recuperant d'una llarga convalescència i cada vegada reben més públic. Aquesta és la principal conclusió, grosso modo, que pot #extreure de l'Anuari #SGAE 2026 de les Arts Escèniques, Musicals i Audiovisuals, que ha presentat aquest dijous en la modernista seu de la institució, en el palau Longoria de Madrid, el president de la #SGAE, Antonio Onetti, al costat del president i el director general de la Fundació #SGAE, Juan José Solana i Rubén Gutiérrez del Castell, respectivament. L'anàlisi detallada dels principals indicadors del comportament del sector cultural, els hàbits de consum l'any 2025 i la seva evolució respecte als anys previs, no obstant això, té altres lectures al marge de les dades negatives per al cinema en sales, que anota mínims històrics en espectadors i freqüència d'assistència i les seves pitjors dades en recaptació des de la pandèmia, per exemple, que la música popular, en contrast, gairebé duplica els seus ingressos respecte al 2019, l'any previ a l'arribada del covid, que va enfonsar el mercat, i aconsegueix màxims històrics en aquests tres mateixos indicadors. Un any més, el cinema familiar va ser en el 2025 el que més va omplir les sales: Lilo & Stich va ser la pel·lícula més taquillera a Espanya, seguida pel nou lliurament de Jurassic Park, Jurassic World: el renéixer i la tercera pel·lícula d'Avatar, Avatar: foc i cendra. La producció espanyola més taquillera va tornar a ser Pare no hi ha més que un, de Santiago Segura, amb guió de Marta González Vega, en el seu cinquè lliurament, seguida pel captiu, d'Alejandro Amenábar, i Wolfgang (extraordinari), de Javier Ruiz Caldera. Cal esperar que les dades de l'any pròxim, amb el fenomen de La bola negra, de Javier Calvo i Javier Ambrossi, que ja ha batut rècords de recaptació, siguin significativament millors. L'Anuari #SGAE, que amb la del 2026 arriba a la seva vintena sisena edició, com ha destacat Solana, és “una de les eines més estables i longeves” del sector cultural i “permet establir uns marcs temporals que defineixen amb exactitud el seu desenvolupament”, en un context on observar la rellevància de la indústria cultural espanyola, sempre “susceptible de millora”. Però no sols els concerts de música popular i els macrofestivales atreuen al gran públic, sinó que la música clàssica també experimenta un procés de recuperació quant al nombre de concerts i recaptació, malgrat que l'assistència segueix per sota de la pandèmia i no ha recuperat les xifres del 2019, quan va batre tots els seus rècords. I això no va en detriment de la música gravada, que supera tot el seu històric de consum, gràcies a que el format de streaming segueix disparat com a opció favorita punt per a la música, els videojocs o l'audiovisual.