Els dimonis es vesteixen de blaugrana a l'infern turc
No hi ha estadi ni escenari que intimidi el Barça de Flick, que somriu amb una rialla esmolada després de comptar tots els partits d’aquesta temporada per victòries: deu de deu, la segona a la Champions. Tampoc l’infern turc del feu del Galatasaray, un equip que viu de fer-se fort a casa, va impressionar els blaugranes, que van contestar als xiulets i la cridòria local a còpia de dominar la pilota i signar una nova remuntada liderada per les assistències de Lamine Yamal (1-4). El Barça no va tardar gaire a detectar la baula més feble del Galatasaray, un equip amb pólvora a la davantera, però molt fràgil en defensa. La banda dreta de la defensa, ocupada per Baris Alper, un lateral amb més ànima d’extrem que de defensor, va ser una escletxa per on Gordon i Cancelo van començar a treure el cap. També va rondar porteria Olmo. El terrassenc, que ha encadenat dues titularitats després del retorn per l’aturada de seleccions, va ser l’encarregat d’ocupar el buit de Raphinha. Gairebé marca el primer, després d’una rematada de cap, forçada i complicada, però que per un instant va recordar la preciosa diana que Messi va fer amb la testa a la final de la Champions del 2009. Els blaugranes van dominar de forma aclaparadora durant gairebé la primera mitja hora, però quan semblava que era només qüestió de minuts que els de Flick encetessin la llauna, els àngels van baixar a l’infern d’Istanbul per aliar-se amb el Galatasaray. En una jugada al contraatac, precedida d’una acció en què Gordon va demanar penal, Rafael Leão, l’ex del Milan, va exhibir la seva potència per superar Eric i cedir una passada a la frontal que va recollir Batrakov. El jove mitjapunta rus, que ha reconegut públicament que el seu somni seria jugar al Barça, va tenir sort perquè el seu xut el va desviar Cancelo després de relliscar. Van ser els únics minuts del partit en què els blaugranes van patir de debò. I és que la tecnologia els va salvar de veure com el Galatasaray s’escapava en el marcador perquè un fora de joc revisat pel VAR va negar el segon als locals. Osimhen es va imposar en el salt davant d’uns tous Rodri i Cubarsí a la sortida d’un córner i va despenjar una pilota que Baris Alper, en posició no reglamentària per un peu, va enviar al fons de la xarxa. Cancelo empata a les portes del descans Impulsats per l’1-0, els turcs s’ho havien començat a creure. L’alegria els va durar poc, perquè va aparèixer un Cancelo que tornava a la titularitat. Xiulava i xiulava l’afició local, fent esclatar els timpans de propis i estranys. Mentre Pedri, amb el braçal de capità demanava la pilota i calma, reclamant als seus companys que tornessin a jugar a futbol amb el cap, va arribar un empat balsàmic a les portes del descans. Lamine va trepitjar la frontal i, en una acció veloç, mentre el 10 es queixava d’una falta, Olmo va ser murri per recuperar la pilota i cedir-la cap a Cancelo.
