Mònica Bernabé: “Per què cap universitat catalana ofereix classes online i beques d’estudi a les afganeses?”
"Occident només tornarà a tenir interès a l’Afganistan si veu perillar la nostra integritat física”, ha subratllat la periodista de l’ARA Mònica Bernabé en una xerrada per als subscriptors a la Sala de les Sirenes del barceloní Hotel Espanya. Bernabé ha criticat “el cinisme i la hipocresia amb què la comunitat internacional actua a l’Afganistan”. Mònica Bernabé coneix molt bé aquest país asiàtic. Hi va viure durant gairebé vuit anys, entre el 2006 i el 2014, i hi viatja sovint. Va fundar i presidir l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan (ASDHA) d’ajuda a les dones afganeses, que va ser dissolta el 2016. "Ens vam quedar sense fons, i cada cop era més difícil aconseguir subvencions per finançar projectes a l’Afganistan. Va deixar de ser un territori prioritari per a l’ajuda internacional. A més, amb l’augment de segrestos, tenir una persona contractada al país era un risc", explica Bernabé, que ha sigut cap de secció d’Internacional del diari ARA i ara es dedica a fer-hi reportatges d’investigació. Bernabé va viatjar a l’Afganistan el mes d’agost i, com a resultat d’aquesta estada, ha escrit uns quants reportatges a l’ARA, que han complementat les cròniques que fa la periodista afganesa Madina Ayar des de Kabul. En aquesta ocasió a Bernabé li ha sobtat la por de la gent de parlar amb ella, i això que feia entrevistes a cases particulars i "la majoria d’afganesos parlen pels descosits". "Les dones van vestides amb una túnica negra, mocador negre i una mascareta. A mi això em juga a favor: vesteixo com elles i passo desapercebuda". "El règim dels talibans vol vendre una certa obertura: estan intentant fer arribar el turisme –tot i que el país està molt malmès, després de quaranta anys de guerra–, no prohibeixen els mitjans de comunicació... però si parles malament d’ells pots tenir greus problemes", ha afirmat. I continuen menystenint la meitat de la població: les dones. Un dels fets més greus és la prohibició que les nenes i noies vagin a l’escola. A la xerrada Bernabé ha mostrat un vídeo d’un casament a l’Afganistan, en què els cambrers corren per servir els plats. Però el que crida més l’atenció és una altra cosa: la núvia fa cara de pomes agres. És clar: la majoria de matrimonis són concertats. Molts nuvis no s’han vist abans del casament, o màxim una o dues vegades acompanyats dels pares. "Els talibans han creat la policia de la moral, que atura les dones si consideren que no van vestides com cal. Per això les noies no surten de casa. Algunes ho fan només per anar a estudiar a la madrassa (escola islàmica). La solució per a les noies és casar-se, i així formen una família, institució que es considera molt important. Com que no hi ha jubilació, els fills s’encarreguen de mantenir els pares quan són grans". Han sorgit unes quantes iniciatives d’educació online des de l’estranger per a les afganeses. Però són d’associacions, d’iniciatives privades... Cap país s’ha interessat per donar una proposta educativa a noies afganeses.
