Puerta del Sol: de lloc de pas a àgora en vint dies
Una marea de milers de samarretes de color verd s'apropa aquest dimecres al migdia a la Puerta del Sol. "Educació pública de tots i per a tots", s'hi llegeix en lletres blanques estampades. Són els docents de l'escola pública no universitària de la Comunitat de Madrid, que comencen una vaga general indefinida. Avancen caminant per un dels carrers que desemboca al quilòmetre zero de la capital espanyola. A l'arribar, rodegen les gairebé 2.000 tendes de campanya que continuen instal·lades a la plaça des de fa gairebé vint dies: la primera es va col·locar la nit del 26 de setembre. Fa pocs anys aquest lloc va ser centre d'una allau de crítiques per una reforma en què el formigó va passar a ser el protagonista, mentre arbres i ombres desapareixien. En definitiva, una reforma que va reduir la Puerta del Sol a ser un lloc únicament de pas. Ara, hi regnen els tendals dels manifestants que hi fan vida. Però de la mateixa manera que la plaça, l'acampada pel dret a l'habitatge també s'ha transformat i ho ha fet en allò que precisament reclama des que va néixer: una ciutat on poder tenir un sostre per viure. Alhora, ha donat a Sol el sentit i funció que els grecs van atorgar a aquests espais: ser una àgora. Aquest dimecres hi ha programades diferents xerrades, així com la discussió sobre dues lectures. "No ens esperàvem gens que l'acampada i el desnonament de la Maricarmen connectés d'aquesta manera amb tot un malestar que ja existia als carrers [...] És molt excepcional que una resposta concreta es converteixi en això", reflexionen des del Sindicat de Llogateres de Madrid, on les afiliacions han crescut des d'aleshores. "Per a nosaltres és una de les coses més importants i ara toca sostenir-ho. Moltes persones no venen d'espais previs de militància", reconeixen. Ells ja es preparen per a la vaga general de l'11-N: "L'objectiu no és només fer una demostració de força, sinó que com a societat ens hàgim de posicionar". "Potser la gent la veia [l'acampada] com un fi, però és un mitjà. Sol ha acabat sent una eina de mobilització social i empoderament personal perquè la gent se segueixi organitzant als barris o en col·lectius i es vagin aconseguint petites victòries", reflexiona la Sara (22 anys). És estudiant de relacions internacionals i dret i treballa de cambrera. Comparteix pis amb dos amics. Fa dies que dorm a Sol i ho compagina, com pot, amb la rutina. Reconeix que està cansada, però alhora es mostra entusiasmada: "Madrid estava bastant adormida i vull pensar que qui ha posat un peu aquí ho veu amigable [mobilitzar-se] i se sent amb força per seguir [més enllà de l'acampada]". Ei, vas al "pulmó"? Sí, vaig a mirar si necessiten un cop de mà. Un altre manifestant es dirigeix al "pulmó". És el nom amb què s'ha decidit batejar el centre neuràlgic d'aquesta micròpoli, que s'amaga sota les cobertes de plàstic blaves –hi ha més d'una cinquantena de carrers i desenes de places amb noms (com carrer Maricarmen o plaça de Gaza) que ordenen l'espai–.
