La llibreria Pèrgam de Madrid, crònica d'una mort anunciada després de complir 80 anys
* L'autor forma part de la comunitat de lectors de La Vanguardia Vull compartir aquestes imatges, realitzades en la madrilenya llibreria Pèrgam, el mateix nom de la ciutat de l'antiga Grècia en la qual se situava la segona biblioteca més gran del món després de la d'Alexandria i que va donar origen a la paraula pergamí, ja que en ella es produïa aquest material de pell d'animal emprat per a l'escriptura. Lamentablement aquestes línies vénen a col·lació perquè la llibreria Pèrgam, la més antiga en local tancat de Madrid (la més antiga, encara que no tancada, és la del passadís de Sant Ginés, que data de 1650), situada al carrer General Oráa des de 1946, i autèntic temple de la cultura i el saber, té els seus dies comptats allí fins al 17 de novembre. En aquesta data els seus gestors hauran d'abandonar l'establiment pel fet que les propietàries de l'immoble es neguen a la pròrroga del contracte de lloguer, no per motius econòmics (no es va proposar una pujada de la renda, segons María Treviño, una de les responsables de la llibreria) sinó simplement per interès de la recuperació del local. Es dóna la circumstància que el passat 26 de setembre la llibreria va complir 80 anys, com es pot llegir en un cartell exposat en l'aparador, entorn del qual, una infinitat d'adhesius escrits pels lectors i lectores en el cristall manifesten les seves felicitacions, satisfacció, gratitud i llarga vida a aquesta font del coneixement i literatura. Aquesta vegada, quan vaig estar i vaig captar les fotografies, María Triviño (una dona jove) em va comunicar que estaven buscant un altre local, si pot ser no lluny de la zona pels clients habituals i la gent que acudeix aquí pel mer fet d'assaborir el llom d'un llibre i l'olor del seu paper, així com les activitats que allí es duen a terme. Per això, Pèrgam, si has de marxar-te, porta't amb tu la nostra gratitud. Porta't les veus que et van habitar, les mans que van buscar entre els teus llibres, les preguntes que ningú es va atrevir a formular fins a trobar una pàgina que els ensenyés a pronunciar-les. Porta't els hiverns, els matins, les converses detingudes pel descobriment d'un poema. Porta't la memòria dels qui van entrar sense saber molt bé què buscaven i van sortir portant amb si una petita claredat. Però deixa alguna cosa aquí. Deixa una paraula en la pedra de Madrid. Deixa una pàgina oberta en el cor dels qui et van conèixer. Deixa una pregunta que cap ciutat hauria d'oblidar: De què serveix guanyar el món si perdem els llocs on vam aprendre a comprendre-ho? El meu amic i poeta, Manuel Martos Cobos, ha escrit aquests versos per a Pèrgam. Basta pronunciar el teu nom perquè els segles s'acostin i se senten en silenci al voltant d'una taula. Des de 1946, quan Madrid encara guardava als seus carrers les cicatrius de la guerra, tu vas aixecar, llibre a llibre, una petita pàtria de paper. No tenies muralles, però protegies la llibertat. No tenies exèrcits, però defensaves el pensament.
No tenies riqueses capaces d'enlluernar als qui confonen el preu amb el valor, però guardaves un tresor que no cabia en cap caixa forta: la possibilitat que un ésser humà fos una mica més lliure després de llegir. Entre els teus prestatges van conviure els vius i els morts, els que van escriure per a #salvar i els que van llegir per a no #enfonsar. Allí esperaven els poetes, amb els seus cors desordenats; els novel·listes, amb les seves criatures encara respirant; els filòsofs, amb les seves preguntes obertes com a finestres cap a l'abisme. I cada llibre era un llum. Un petit llum encès contra la nit interminable de la ignorància. Els interessats a participar en La Mirada del Lector poden enviar els seus escrits (amb o sense material gràfic) al correu de la secció de Participació (participacion@lavanguardia.es) adjuntant les seves dades.
