Heidi Andrade, experta en colorimetria, t'ensenya a triar el teu to de pintalabios a la tardor

“Els llavis diuen moltíssim de nosaltres”, afirma Heidi Andrade. I basta tirar la vista enrere per a comprovar-ho. Marilyn Monroe va convertir els seus intensos llavis vermells en una dels senyals d'identitat més recognoscibles de la història del cinema. Dècades després continuem associant aquell gest de maquillatge amb sensualitat, feminitat i seguretat. Audrey Hepburn, en canvi, va encarnar com Holly Golightly en Desdejuni amb diamants una sofisticació aparentment més continguda, acompanyada de llavis en tonalitats rosades i préssec. No és casualitat. “Els colors diuen moltíssim i a vegades ens fan sentir o pensar coses sense ni tan sols ser conscients”, explica Andrade. I el labial ocupa una posició privilegiada perquè pot modificar no sols com percebem un rostre, sinó també com ens sentim en mirar-nos al mirall. Existeix fins i tot un fenomen conegut com lipstick effect o “efecte pintalabios”, associat a la tendència a mantenir o incrementar determinats petites despeses relacionades amb la bellesa durant períodes d'incertesa econòmica, mentre es redueixen compres de major import. Una de les interpretacions planteja precisament aquesta idea del petit capritx accessible: enfront de compres més costoses, un cosmètic pot proporcionar una gratificació amb un desemborsament relativament petit. Andrade reconeix perfectament aquesta sensació. Hi ha dies, compte, en els quals ha descansat poc i basta recórrer a un d'aquests labials que sap que funcionen amb la seva colorimetria -si escau, determinats vermells o corals- per a canviar la seva percepció enfront del mirall. “Automàticament em sento molt més maca, em sento molt millor”, afirma. La psicologia del color també entra en joc. Segons explica l'experta, un vermell vibrant pot transmetre seguretat i poder; els nude i marrons projecten calma, naturalitat i sofisticació; roses i corals evoquen frescor, optimisme i proximitat, mentre que vins i borgonyes aporten caràcter, misteri i elegància. I arribem a una de les frases que probablement més es repeteixen enfront d'un expositor de maquillatge: “A mi el vermell no em queda bé”. Heidi Andrade ho té clar: “No és que el labial vermell no et quedi bé, és que encara no has trobat el to adequat”. Perquè parlar de “vermell” és parlar en realitat de multitud de colors diferents. Hi ha vermells càlids i freds, brillants i apagats, vibrants i profunds. I el mateix succeeix amb els roses, els marrons, els nude o els borgonyes. L'experta recorda el cas d'una clienta convençuda que no podia utilitzar vermell. La seva colorimetria era freda, però els vermells que havia provat fins llavors eren càlids i feien que percebés el seu rostre més apagat. Quan va trobar un vermell que harmonitzava amb les seves característiques, el resultat va ser completament diferent. No es tracta, per tant, de renunciar a un color, sinó de trobar la nostra versió d'aquest color.