Els coamfitrions de la Copa del Món per als quals el rugbi a tretze és una obsessió nacional

«A casa, quan juguem davant dels nostres propis aficionats, només veure els aficionats, veure com la gent ens dona suport, cantant l'himne nacional... em fa plorar cada vegada.»

Edwin Ipape s'emociona quan viatja amb els seus companys de la selecció de Papua Nova Guinea cap a l'estadi nacional.

Nens, tan bojos pel rugbi a tretze que improvisen una pilota amb qualsevol cosa que troben, corren al costat de l'autobús de l'equip, desitjosos de veure un moment els seus herois. Els jugadors són assetjats d'admiració onsevulla que van.

L'eufòria al voltant del rugbi a tretze a Papua Nova Guinea de vegades pot ser intimidatòria per als equips visitants. En el passat, la passió s'ha desbordat fins al punt que la policia ha llançat gas lacrimogen contra la multitud.

Però el joc nacional —i en particular la seva selecció masculina, els Kumuls— és també un símbol de unitat en una terra que pot veure's dividida per lluites tribals i on es parlen més de 800 llengües i dialectes diferents.

Quan els aficionats de PNG estan en el seu millor moment i són més sorollosos, un públic de 15.000 persones pot sonar com el doble d'aquesta xifra i és tan fort que els jugadors al camp no es poden sentir entre ells.

Aquest mes estaran a ple volum quan la capital de l'illa, Port Moresby, sigui la seu de quatre partits de la Copa del Món de Rugbi a Tretze, ja que PNG coorganitza el torneig amb Austràlia i Nova Zelanda.

«Probablement la gent de Papua Nova Guinea no sap qui és el primer ministre, però coneix tots els jugadors de la NRL [National Rugby League]», va fer broma Elsie Albert, una pilier que juga a la selecció femenina de PNG —les Orchids— i als Parramatta Eels de la NRL Women's Premiership d'Austràlia.

Així doncs, com una illa situada a l'extrem nord d'Austràlia s'ha obsessionat tant amb aquest esport?

Austràlia, Papua Nova Guinea, Nova Zelanda

Escolteu els comentaris en directe de cada partit masculí i dels partits femenins clau, amb cobertura a BBC Radio 5 Live, BBC Radio 5 Sports Extra, BBC Sounds i al lloc web i l'aplicació de BBC Sport

Les llavors les van plantar miners australians a la dècada de 1930, que van introduir el joc, un esport amb profundes arrels a Nova Gal·les del Sud i Queensland, a la població local.

Va arrelar a mesura que la devoció s'escampava. La ferotge fisicitat del rugbi a tretze encaixava fàcilment amb els papús, que durant molt de temps havien lliurat batalles sense pilota a la seva terra.

Avui dia, la gent de PNG és de les més enteses i apassionades. Només les illes Cook poden reclamar una obsessió similar pel joc en termes d'importància nacional.

De vegades aquesta efervescència es desborda, amb episodis de violència que tèrbolen els partits de la seva lliga domèstica, quelcom que les autoritats volen eradicar. En el passat, calia gas lacrimogen per sufocar masses sobreexcitades, com quan Gran Bretanya va anar de gira a principis dels anys noranta.

Generalment, però, el rugbi a tretze fa més aviat de pacificador. Els pobles es reuneixen al voltant d'un televisor per veure rugbi a tretze, ja sigui la NRL o la Super League.

Els nivells de participació són alts. Hi ha milers de futurs Edwin Ipapes per tota l'illa, corrent per fragments d'herba, per graveta, pel tros de terreny més escàs...