Les formules de quatre exconsellers per reanimar el sistema educatiu
La necessitat de revisar la formació dels docents i la manera com s'aborda la pobresa infantil i la complexitat a l'alça a les aules han centrat el debat en la primera de les trobades que ha impulsat Pimec sobre educació, que ha comptat amb les veus de quatre exconsellers del ram: Irene Rigau, Anna Simó, Meritxell Ruiz i Ernest Maragall. En ple debat social i amb un debat de país en marxa per redefinir el model educatiu català –dinamitat per l'error a les proves PISA, però abonat per les protestes de docents i famílies en l'últim any–, tots quatre han coincidit que cal "blindar l'educació" dels diferents cicles polítics per garantir el futur del país, ja que el sistema educatiu és un bressol per a les noves generacions i, per tant, per afrontar les futures transformacions econòmiques i socials. Això sí, sempre "guiats per l'avaluació" de resultats. Rigau, que va ser consellera entre 2010 i 2016, ha defensat que la qualitat del sistema "es mesura per la qualitat del professorat" i ha considerat que la "gran assignatura pendent" és abordar la formació universitària dels futurs docents. En aquest sentit, ha assegurat que un dels principals problemes és el "compromís" de la universitat amb aquesta formació i ha instat l'administració a "atrevir-se" a desenvolupar la carrera docent. En aquest sentit, s'ha referit a la polèmica actual per la mesura de pressió de no fer colònies i sortides per part dels docents i les respostes que està donant l'administració. Així, ha defensat que la solució no implica retribuir les pernoctacions sinó que el fet d'anar de colònies serveixi per a la carrera docent. Segons Rigau, aquest és un tema "que no es pot tractar amb els sindicats" sinó que s'ha d'abordar amb les direccions. En una línia similar, Ruiz –consellera entre gener del 2016 i juliol del 2017– ha defensat que a partir de la qualitat docent s'articula tota la resta i ha afirmat que s'hauria de "revisar de cap a peus" tant la formació inicial del professorat com la continuada. En el mateix sentit, ha defensat l’autonomia dels centres, el lideratge pedagògic i l’avaluació com a elements clau per millorar la qualitat educativa. Una opinió que també ha expressat Simó, que va ser consellera entre el juny del 2023 i l'agost del 2024, i que ha coincidit a apuntar la importància de la formació inicial i del modelatge i ha valorat l'impuls d'un programa de mentoria dels docents, com un MIR educatiu, durant la seva etapa al capdavant de la conselleria. Per la seva banda, Maragall ha afirmat que cal una "revisió profunda" en aquest àmbit i ha assegurat que va ser una de les "batalles" que van emprendre durant la seva etapa, entre 2006 i 2010. Més enllà de la formació, els exconsellers han reflexionat també sobre el fet que l'escola és un reflex de la societat i els efectes que tenen l'actual pobresa infantil i increment de la complexitat a les aules. En aquest sentit, Simó ha assegurat que per a ella la pobresa infantil és "el principal problema estructural" del sistema educatiu, acompanyat de la manca d'equitat, la segregació escolar i les desigualtats. Ha afegit que els resultats PISA també van en aquesta línia, ja que ha plantejat que els països amb millors resultats són països més homogenis, sense tantes desigualtats. A més, ha subratllat que cal reforçar les competències bàsiques, així com adaptar la planificació de la formació professional a les necessitats territorials. Maragall s'ha preguntat si el problema el té l'educació o la societat i si és la societat que envia problemes a l'escola i no li dona les eines adients per atendre-les correctament. "La qüestió de fons és la complexitat", ha manifestat. Rigau ha reconegut les dificultats actuals i ha recordat el marge limitat de decisió a Catalunya en matèria educativa, però ha defensat que "educar és sembrar" i ha apostat per sumar-hi un punt d'optimisme perquè els esforços que es fan cada dia a les aules tindran fruits en el futur. Pel que fa al debat educatiu, els quatre exconsellers han coincidit també a reclamar estabilitat en les polítiques i han defensat el desplegament de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC). De fet, Simó ha apuntat la necessitat de desenvolupar pactes de país "a partir de feina ja feta" i ha rebutjat que s'agafin informes ja fets anteriorment i es deixin "en un calaix". Niubó defensa l'estabilitat En la clausura de la jornada, l'actual consellera d'Educació, Esther Niubó, ha defensat precisament la importància de l'"estabilitat" i del debat impulsat pel Govern per assolir un acord de país. Així, ha destacat la voluntat del Consell d’Educació de Catalunya d’impulsar accions concretes a partir de l’escolta i les necessitats del sistema. Ara bé, ha admès que s'han de garantir aprenentatges sòlids al conjunt de l'alumnat i això també està relacionat amb la formació dels docents. Per la seva part, el president de Pimec, Antoni Cañete, ha reivindicat l’educació com la millor inversió de futur d’un país, argumentant que les societats que progressen són les que formen persones amb coneixement i capacitat crítica. "Això no va de nòmines, va de dotar els centres de recursos i de poder fer una oferta que sigui la que necessita el sistema", ha manifestat. En aquest sentit, ha advertit que la digitalització, la indústria 4.0 i la intel·ligència artificial estan transformant els models productius i la relació entre ocupació, productivitat i salaris, i ha assegurat que només els països que apostin decididament pel coneixement podran liderar aquests canvis. Per això, ha reclamat prestigiar la professió docent i dotar els centres educatius dels recursos necessaris per oferir una formació adaptada a les necessitats del mercat laboral.
