Tablaos clàssics i noves obertures, una ruta pels escenaris del flamenc a Barcelona

Tablao és la nova paraula màgica de la nit barcelonina. S'està caient el tabú. I el que en altre temps sonava a espectacle ranci i per a públic guiri, és ja una opció més d'espectacle. Ja són una dotzena els escenaris flamencs a la ciutat. I el tarannà d'alguns locals atreu a una joventut expat, admiradora per exotisme o perquè els mou profundament aquest art, que fa de pont i anima al públic autòcton. Una radiografia d'aquesta capital catalana dels tablaos –que ja ho era fa un segle, en l'Exposició Universal del 29– revela que la demanda és tan creixent que en l'últim lustre s'ha duplicat. I l'exigència de qualitat obliga, ara com ara, a #robar els artistes els uns als altres. Cosa bona: hi haurà més art i acabaran arribant més artistes i més flamenc de fora, el que diversificarà l'escena. “A mi em falta una balladora més per a demà, que tinc a la Tana al canti”, adverteix Manyaga Agüero, del Tablao de Carmen. “Vull que hi hagi mínim dues o tres dones cada nit. He anomenat a dos homes i tinc a Alba [Rubio, jove balladora catalana d'estil pur] que també pot voler ballar en altres llocs, però és que el meu és un tablao, no puc no tenir balladores. Clar que molta gent vol pigues i mantons. Jo això no ho dono: el mantó cal manejar-lo molt bé, no tothom pot ballar amb mantó, i jo no faig coreografia. Les meves taules estan molt prop de l'escenari, a la seva mateixa altura, com ha de ser. I des de fa 34 anys oferim veure flamenc mentre se sopa bé i es prenen copes”. La seva mare, Sunchy Echegaray, que es va casar amb el vidu i guitarrista de la mateixa Carmen Amaya, va muntar aquest local del Poble Espanyol en 1988. “Ho va obrir despechada, perquè a Barcelona ja no podies ni anar al Pati Andalús, que era explotació màxima de japonesos. Només es podia anar al Cordovès”, diu Agüero. “Però és cert que els joves ara són uns altres i tenen altres inquietuds i curiositats. La seva obertura de mires pot portar al fet que en 30 anys els tablaos estiguin integrats a l'opció d'oci de Barcelona. Però de moment, la majoria no associa el flamenc a cultura local i pròpia”. El Cordovès, en la Rambla, és dels de més solera i qualitat artística: són 56 anys d'història, i programen igual ara que en els seus inicis, quan no hi havia turistes. Allí també es pot sopar, però abans de passar a veure l'espectacle, amb les primeres espases nacionals del canti, el toc i el ball. I just al costat ha obert El Follet by Tablao Cordobés per a flamenc jove, menys purista que el del tablao germà, la qual cosa obre una porta a generacions que vénen catant el flamenc avantguardista en els teatres. No és l'únic que s'ha obert per la zona. A més de l'històric Tarantos, que comparteix escala amb el club de jazz Jamboree, en el Gòtic s'ha posat de moda Les Bruixes Flamenc Club, del guitarrista anglès Jero Férec, cofundador de Flamenc Queer, on #transvestir no estava renyit amb tocar per soleás i ballar per farrucas.

Ara s'ha traslladat a uns cellers que tenen 300 anys. I en el Born han aparegut tres tablaos. A saber: La Perla del Born, amb direcció artística del ballador José Manuel Álvarez (codirector del Ciutat Flamenc), instal·lat en un casalot del segle XVIII, el palauet conegut com a Casa Antoni Nadal, on s'enxampen copes en la barra abans d'ocupar cadira enfront de l'escenari. Allí està en residència el Barcelona Guitar Trio, que ja ha tingut ocasió de rendir honors a Paco de Lucía. Molt a prop, en el moll turístic del Born, el barroc Palau Dalmases ha tingut diversos usos culturals i ara amaga un tablao. I sense sortir dels edificis d'època, l'any passat va obrir també en Abaixadors, 10 el petit Teatre Flamenc Barcelona, en el primer pis de la Casa Montagut, aquest palauet de 1784 que va resultar de la unió de diverses finques medievals entorn d'un pati amb una escala monumental. Després d'una reforma, ha acollit aquest espai cultural que combina flamenc i rumba catalana –sota el comandament de Javier Andrade, CEO de l'empresa Teatres Flamencs–, amb una cocteleria tipus speakeasy. Més novetats: pujant per Laietana, l'antiga Banca Jover (testimoniatge de l'auge financer i industrial català d'inicis del segle XX) acull des de fa un parell d'anys el centre Laietana Cultural, on entre altres esdeveniments hi ha espectacles de flamenc que es venen com tablao, amb opció a tapes o sopars freds. Darrere del projecte està Iván Alcalá, també director artístic del Palau Dalmases, qui no tem a l'afluència de tablaos a Barcelona: els artistes canvien d'aires i de col·legues d'escenari. Fins i tot a Ciutat Vella, cal recordar que tant Robadors 23, el mític local lumpen de jam sessions on Rosalía es foguejava com a cantaora i balladora sent estudiant del Taller de Músics, té bitlles regulars de flamenc; com també El Paraigües, darrere de l'Ajuntament, que és un bar modernista de tota la vida, o el restaurant musical Guzzo. I el Jacqueline, a l'Eixample. En immillorable ubicació, a l'inici de Rambla Catalunya, cal citar al Teatre Flamenc City Hall, que ha sabut convertir l'escenari d'una discoteca en un espectacle flamenc ben organitzat, amb bona acústica i respecte per la coreografia, encara que no deixa de ser una sala fosca: es pot trobar a faltar una mica d'ambient. I a part del veterà Pati Andalús o del molt recent Flamenc & Events Barcelona (en l'antic Costa Breve), a l'Eixample ha estat Casa Sors la que ha muntat un tablao amb una programació permanent de nivell en un antic estudi d'enregistrament de Consell de Cent. Porten tres anys i han arrossegat a artistes de l'ona del guitarrista José Andrés: aquí ballen gitanos com Gema Amaya, El Yiyo, Karime Amaya... I hi ha lectures sobre guitarres històriques i altres. La sala és petita, l'escenari és minúscul, però atreu molta marxa del Gaixample.