Aquest polp mesura com una bola de golf i per les seves glàndules salivals, amb les quals atrapa a les seves preses, és dels animals més verinosos del món

Encara que no és considerat un animal agressiu, el polp de línies blaves posseeix una letalidad desproporcionada en comparació amb la seva reduïda anatomia

Què ocorre quan desapareixen tots els depredadors? Una illa de Kenya porta cinc anys comprovant que tampoc és un paradís

És un dels felins més ràpids i més temuts i aquesta és la raó per la qual no rugeix

En les profunditats de l'oceà Indo-Pacífic habita una criatura marina l'enlluernadora aparença de la qual física oculta una mortífera realitat biològica. Amb un cos de la grandària aproximada d'una bola de golf i tentacles que aconsegueixen els deu centímetres, el polp de línies blaves representa un dels animals més verinosos del planeta . Malgrat la seva diminuta escala i de pesar només uns 80 grams, aquest mol·lusc cefalòpode posseeix una letalidad desproporcionada en comparació amb la seva reduïda anatomia. Ocult en esquerdes rocoses i esculls poc profunds, passa inadvertit.

El secret del seu temible poder es troba allotjat en les seves glàndules salivals , on alberga un còctel tòxic summament mortífer. En aquestes glàndules viuen bacteris simbionts que sintetitzen tetrodotoxina, una potent neurotoxina que bloqueja els canals de sodi del sistema nerviós central. Aquest letal verí és capaç de paralitzar els impulsos nerviosos en segons, resultant mil vegades més potent que el cianur de potassi. Amb tot just un mil·ligram d'aquesta secreció salival, l'animal pot eliminar a més de vint éssers humans adults o paralitzar a l'instant a qualsevol presa marina que intenti atacar-lo.

Durant les seves quotidianes jornades de caça, aquest petit mol·lusc utilitza la secreció de les seves glàndules salivals i un pic molt afilat per a capturar a les seves preses habituals. La seva dieta carnívora es basa en la captura de petits crustacis costaners com a crancs, gambetes i mol·luscos bivalves que habiten el fons bentònic. En #abalançar sobre les seves víctimes, perfora la cuirassa protectora o injecta la seva saliva carregada de toxines paralitzants a través de l'aigua per a immobilitzar als animals. Una vegada que la potent neurotoxina deté els moviments de la presa, el polp utilitza els seus braços flexibles per a drenar la carn amb total tranquil·litat.

Malgrat la seva enorme capacitat destructiva, aquest cefalòpode no és un animal agressiu i prefereix #mimetitzar utilitzant cèl·lules pigmentàries de la seva pell. Presenta habitualment un to groc pàl·lid o marró que li permet #camuflar perfectament amb la vegetació, les roques i la sorra del fons marí. No obstant això, quan se sent amenaçat o acorralat per un perill imminent, activa les seves iridóforos, leucóforos i cromatóforos cutanis. En qüestió de mil·lisegons, el seu cos desplega centellejos d'iridescents anells i línies de color blau turquesa brillant que adverteixen amb claredat sobre el seu verí.

La seva distribució geogràfica abasta extenses regions costaneres de l'oceà Pacífic i Índic, #estendre des de les aigües australianes fins a les costes del Japó . En zones costaneres com a Nova Gal·les del Sud i els voltants de Sídney, l'espècie Hapalochlaena fasciata és comuna en platges i marees intermareals. Aquests polps prefereixen habitar en aigües poc profundes, des de la superfície marina fins als cinquanta metres de profunditat en esculls coralinos. El seu hàbit solitari i nocturn els permet #refugiar durant les hores del dia en petites esquerdes, petxines buides o recipients abandonats en el llit marí.

Sense antídot químic

Per a l'espècie humana, la mossegada del polp de línies blaves representa un risc molt seriós , ja que sol ser completament indolora en el primer instant. Els qui manipulen o trepitgen accidentalment al mol·lusc poden no sentir la picada, però en pocs minuts experimenten entumiment en llavis i llengua. Posteriorment, sorgeix una accelerada dificultat respiratòria que deriva en paràlisi muscular total dels pulmons en menys de mitja hora d'evolució. Al no existir un antídot químic, l'única manera de salvar a la víctima és mitjançant assistència respiratòria mecànica prolongada en un hospital .

El cicle vital d'aquest fascinant animal marí és relativament breu, aconseguint una esperança de vida que oscil·la entre un i quatre anys. Les femelles mostren un comportament reproductiu abnegat, dipositant uns cinquanta ous que protegeixen i netegen de manera constant sense #alimentar. Després de setmanes de cura maternal, la femella mor exhausta per desnutrició just quan les cries fan eclosió per a #valer per si mateixes en la mar. Destaca a més la seva intel·ligència biològica, perquè el 60% de les seves neurones resideix directament en els seus vuit tentacles flexibles, la qual cosa li permet resoldre problemes complexos.