Un món en un barri

El meu amic Toni Segarra va comentar en La Vanguardia una pel·lícula de José Luis Guerin, Històries de la bona vall, una obra d'art molt autèntica (“Detenir el món”, Opinió, 13/VII/2026). El cinema et pot emocionar, impressionar i ensenyar moltíssim sobre vides corrents, que són extraordinàries. És palpable l'amor en la mirada i l'escolta per unes persones i les seves destinacions, croats, que concreten la vida quotidiana d'un barri, arrelada en un passat i plena de memòria i de desitjos, no sempre complerts. M'entendreix la mirada d'una dona italobrasileña i veure com ajuda al seu marit, en creixent pèrdua de memòria, a recordar tot allò que arrossega la seva ment a l'oblit. Immigrants i gent d'aquesta terra parlen del barri barceloní de Vallbona, configurant un món sencer, no menor al de tot un continent. En el petit està el gran. Rilke ho sabia quan ens recordava que de la mateixa manera que el gran és gran, el petit no és petit. El cinema, quan porta a la pantalla vides reals, t'emociona, et xopa de destinacions diferents, et recorda quant té d'arbitrari la teva destinació. Et fa una osca en la ment, per la qual passa l'aire ara d'una manera diferent. La mirada s'eixampla, ets menys capaç de jutjar quan mires i escoltes més i millor, perquè mirar i escoltar exigeix silenci. Callar i #detenir, deixar de ser un mateix i #obrir a la porositat dels altres. Espanyols, catalans, marroquins, dominicans, gitanos, hindús, subsaharians… tots viuen i recorden les seves arrels en aquesta terra i en la qual va ser la seva. La pantalla fa olor d'hort, a edificis abandonats, a passat ple d'esforç, a rius que són piscines improvisades, a plans urbanístics, a trens que han de modernitzar les comunicacions, amb el cost inevitable de les ferides en el paisatge. El cost del progrés. Les persones recorden amb música i ball als seus sers estimats, els seus costums, la infància, la vellesa, les formes de viduïtat, la companyia de l'amistat, la terra i els horts, els brindis, els nuvis, el racisme, el cansament, la il·lusió i l'esperança de noves vides en un lloc nou. La promesa d'un somni després de l'esforç. Cau el temps sobre tots. A uns els acompanya, a uns altres els modela, a uns altres els arrossega i a alguns els arrasa. Sempre present l'amor i la mort. I el barri, la memòria, el desig, la glòria, el joc, la passió i l'enorme estructura urbanística de la dignitat humana; cadascun #agarrar a la vida i al seu espai amb la mateixa caparrudesa que aquests pins de la Costa Brava que es resisteixen a ser derrocats pel vent, el progrés, l'edat i la desmemòria.