Ni dos dits de front
El dia ha començat amb una protesta dels pagesos, que a l’hora que els parlo estan baixant cap a Barcelona en columnes des de diversos punts del país amb la idea de trobar-se al Cap i Casal al migdia, a la plaça Sant Jaume, concretament. No és una protesta aïllada, sinó la continuació de la revolta pagesa, ara justificada per l'augment del preu del gasoil, que se’ls està menjant els marges. Però no només protesten pel preu del carburant o dels fitosanitaris o els adobs. Es queixen, com sempre des de fa dècades, dels tràmits burocràtics, que ja poden passar governs diferents que res no canvia. Deia un pagès aquest matí a TV3 que en aquests moments “la rendibilitat és zero, que és impossible viure’n”. A la protesta d’avui s’ha vist una variació del “O pagesia o mort” que és “O pagesia o foc”, en el sentit que el país cremarà a causa dels incendis si ningú pot quedar-se a viure de la terra i custodia el paisatge. Certament, si cauen els pagesos cau tot. I aleshores, la pregunta: qui té capacitat per donar satisfacció a les seves demandes? Si amb sobirania en tindríem prou, imagineu-vos amb autonomia. Mentrestant, a les esquerres se’ls acaba el temps (queden unes 48 hores) per aconseguir que el Front Ampli que, de moment, formen Podem a Espanya i Esquerra Republicana a Catalunya englobi tot el que hi ha a l’esquerra del PSOE. De fet, ahir Esquerra i Gabriel Rufián es van contradir. El portaveu del partit Isaac Albert va dir que ells no formaran “mai part del Front Ampli” i Rufián va dir que ell continuarà treballant per fer una llista unitària amb Comuns. I, conscient d’aquesta posició de Rufián, Ada Colau ha dit aquest matí a TV3 que està disposada a cedir el seu lideratge si hi ha algú que té més consens. I, fins i tot, a canviar el nom de Front Ampli. “A mi m'han proposat com a candidata a la presidència per ser una persona de consens, perquè entenc que se’m considera una persona que pot ajudar a teixir aliances i amb una experiència tant com a activista com a la institució en la defensa del dret a l'habitatge, però més enllà de qui sigui presidenciable, aquí hi ha espai per a tothom, insisteixo. Hi ha espai i protagonisme per a tothom. I, per tant, aquest no pot ser el problema. I també ho he dit molt clarament: si en algun moment sumem moltes altres formacions al Front Ampli i es troba una altra persona que sigui encara de més consens, jo estaré encantada de donar-li suport. Igual que vaig donar suport en el seu moment a Gabriel Rufián i el vaig animar a fer el pas i, malauradament, no va voler, però aquí del que es tracta és que les persones estiguem al servei del projecte”. Aquesta unitat, aquest artefacte, ja es veu que no serà possible. I, si és possible, difícilment volarà. Podem i Sumar han passat una legislatura barallats, de manera que ni han pogut ni han sumat, i Comuns, la CUP i Esquerra no han volgut saber res d’aliances a Catalunya. A part que, si en alguna elecció pot funcionar el vot útil al PSOE per frenar PP-Vox, és aquesta.
