El mariner que va fundar Trasmediterránea
L’estiu del 1980 els espanyols van assistir amb perplexitat a l’esclat del que seria un dels casos més recordats de la crònica negra peninsular en tota la seva història. Parlem de l’assassinat dels marquesos d’Urquijo, una parella d’aristòcrates que va ser víctima dels trets d’una figura misteriosa mentre dormien a la seva mansió de Somosaguas (Madrid). Etiquetem l'assassí com a misteriós perquè, malgrat que la justícia va dictar sentència i va condemnar l’exgendre del matrimoni, les especulacions sobre els participants en el crim no s’han aturat mai al llarg dels últims quaranta-sis anys. De fet, el mateix tribunal va obrir la porta a hipòtesis diverses quan a la sentència va afirmar que qui va disparar va ser indubtablement Rafael Escobedo Alday, “sol o en companyia d’altri”. Aquest afegitó semblava apuntar a un gran nombre d’individus, tots ells membres d’una caterva grotesca de personatges que durant anys van ser protagonistes als mitjans de comunicació: els fills dels marquesos, l’iracund administrador dels béns, el majordom amanerat, Dick l’americà (segon marit de la filla), el marquès de Torrehermosa o Javier Anastasio de Espona, que és qui realment ens interessa. Si Javier Anastasio formava part del cercle d’amics de Rafael Escobedo i concebia la seva vida com una festa sense final és gràcies al patrimoni construït pel seu avi, Ernesto Anastasio Pascual, personatge clau en el món navilier, del petroli i també del dret. Néixer al barri del Cabanyal, a València, li va proporcionar un vincle amb el mar que marcaria la seva vida. Quan tenia dotze anys, la família es va instal·lar a Barcelona i un cop acabat el batxillerat va començar a estudiar nàutica. Als vint-i-tres ja era capità de vaixell, cosa que li va permetre convertir-se, el 1907, en pràctic del port Barcelona –el més jove d’Espanya–, una etapa de la seva vida que duraria més d’una dècada. Com que en paral·lel a la seva activitat marina va estudiar la carrera de dret, ben aviat va començar a impartir classes de dret marítim a l'Escola Oficial de Nàutica de Barcelona, de la qual el 1914 va ser nomenat catedràtic. Una de les feines com a assessor jurídic de companyies navilieres va resultar providencial, perquè tenint com a clienta la Compañía Valenciana de Vapores Correos de África, va travar una bona amistat amb el seu propietari, José Juan Dómine. Aquest, impressionat per les seves capacitats, no va trigar a proposar-li que formés part dels seus projectes, i el principal era constituir una gran companyia de cabotatge que permetés al sector un salt d’escala. Així és com va néixer, el 1916, la Trasmediterránea. A més d’Anastasio i Dómine, a la fundació de l’empresa hi van intervenir Joaquín María Tintoré Punyed i Vicente Ferrer Peset, però no pas Joan March Ordinas, com s’acostuma a dir.
