La Història que mai deixarem de ser

Sovint la Història es representa amb una fletxa, que avança sempre: del romànic es va passar al gòtic i del gòtic al barroc. La Història, llavors, seria una successió d'anys i revolucions que rellisquen les unes sobre les altres. Rellisquen o esclaten: viure una vida de pau és, en realitat, un prodigi històric. En totes les èpoques existeixen també resistències que discuteixen la idea de progrés i proposen tornar cap endarrere: ancoren la fletxa al sòl o tracten de revertir el seu sentit per a buscar essències en el passat. D'aquesta tensió sorgeix la història, i per això amb freqüència adopta la forma del cercle: com si moltes coses que ja van passar poguessin tornar a passar. Fins que passen.