“La roba que portes no és neutral: cada peça parla de qui ets i de qui t'oposes”

Olivia Muñoz-Rojas Oscarsson (Madrid, 1976), sociòloga i assagista, porta vint-i-cinc anys explorant la relació entre art i política. Explica que “parar esment al visual es va anar convertint per a mi en una forma d'indagació sociopolítica”. Doctora en Sociologia per la London School of Economics i resident a París, reuneix aquest treball en Cops de vista. Estètiques del poder i la resistència. De l'era de les revolucions als nostres dies (Paidós, 2026). A través de dos segles i mig i diferents continents, examina com el poder i la resistència recorren a l'estètica per a construir les seves identitats i cerca reconèixer tendències polítiques que comencen a prendre forma. Interpretem millor les imatges o assumim els seus codis sense reparar en ells? Crec que cada generació desenvolupa una sensibilitat especial cap als codis visuals del seu temps. Els joves solen estar més atents als codis emergents; els qui som menys joves tenim un bagatge visual més ampli que ens permet reconèixer referències anteriors. Poques coses són completament noves: hi ha un reciclatge constant de símbols i referències visuals. Els codis visuals no arriben mai completament buits al present: acumulen associacions que moltes vegades operen sense que siguem plenament conscients d'elles. Penso, per exemple, en la gorra vermella de Donald Trump. És una lectura meva, però em resulta difícil veure-la sense pensar en la llarguíssima genealogia del capell vermell de la llibertat. No estic dient que existeixi necessàriament una referència conscient. La gorra MAGA pot activar determinats ressons de rebel·lia, llibertat i resistència enfront del poder establert, encara que qui la porti representa en aquest moment el propi poder. En el llibre mostra com la manera de vestir ha servit històricament per a expressar autoritat, pertinença o ruptura. Avui, quan un dirigent abandona el vestit o adopta una imatge deliberadament informal, què estem llegint realment en aquesta aparença? Depèn del context en el qual el faci. Amb l'auge de la dreta alternativa en els últims anys ha tornat certa formalitat als cercles polítics. En aquest context, abandonar el vestit pot ser un acte subversiu o, per contra, senyal d'un poder econòmic que supera al poder polític. Penso en Elon Musk, amb la seva gorra i samarreta, en la primera reunió del gabinet de Trump en 2025, malgrat no formar part ell mateix del gabinet, enmig de tots els ministres de vestit i corbata. Quin paper exerceix la imatge en la construcció del personatge polític de Trump? Més enllà de la indumentària, Trump conrea una manera de ser sense filtres, que oscil·la entre el despotisme i les mostres selectives de simpatia. Penso que cerca ser imprevisible i fer ostentació de no dominar, o de no #sotmetre, als codis i convencions de les elits tradicionals i, així, buscar la complicitat amb les classes populars. Però ho fa des d'una posició de molt de poder.