Qui era l'Eva Mamlok? El quadrat de Berlín ha reanomenat després del lluitador de resistència antifeixista jueu

En la història de la resistència alemanya als nazism , alguns noms s'han convertit en símbols: Sopie Sholl, Claus von Stauffenberg, Dietrich Bonhoefer i Georg Elser . No obstant això, molts altres s'han oblidat en gran part.

Entre ells és Eva Mamlok, una jove jueva de Berlín la qual actua de desafiaments va començar en els seus anys adolescents i va continuar fins que el seu assassinat en un camp de concentració nazi.

Ara, més gent coneixerà la seva història com a nom de Berlín Blücherwz, un quadrat al districte de Kreuzberg, Eva-Malok-Platz el 16 d'octubre.

"Eva Mamlok era una persona molt notable. Com una jove jueva de Berlín, el seu esperit de resistència era especialment sorprenent ," va dir l'investigador cultural Alexandra Weltz-Rembach, que ha treballat extensament amb la xarxa dels historiadors "Gruppe Eva Mamlok."

Memlok va néixer el 6 de maig de 1918, en una família jueva a Berlín. Van fer un negoci de vi sencer, i la família pertanyia a la classe de mitjana jueu vibrada que va formar una part important de la vida social i econòmica de Berlín durant la República Weimar.

Però l'Eva va arribar l'edat igual que Alemanya va ser descendent en la dictadura. Quan en Hitler es va convertir en canceller el 193, tenia només 14 anys. També era membre dels Treballadors del Socialista 'Youth (SAJ). Després de la supressió de l'organització juvenil a l'esquerra després d'aquell any, es va tornar activa a la resistència sota terra.

Segons el testimoni de Inge Berner (1922-2012), l'única supervivent del grup de resistència posterior a Mamlok, l'Eva va pujar al sostre d'una botiga de departaments a Blücherz com a adolescent i va pintar l'eslògan "Dote amb Hitler."

"Ella va ser atrapada fent això, encara que no va ser arrestada en aquell moment en particular, en que es va produir fins d'un any més tard," va declarar Weltz-Rombach.

Mamlok va aparèixer per primera vegada en els registres oficials el 1934, després de ser arrestat per haver participat en la commemoració dels líders socialistes Rosaxemburg i Karl Liebknecht a la Friedrichsfelde Cemey.

Les autoritats van determinar que l'antic de 16 anys tenia "vistes màquinals cap a l'estat" i la van posar en "sociada per a protegir-la fins a més avís" un eufemisme que el règim solia justificar l'empresonament sense judici. La van enviar al camp de concentració de dones a Moringen, a baix saxònia, on es va quedar fins el 1935.

Després d'alliberar-la, va continuar les seves activitats antipsicòtics malgrat l'augment del perill, en la persecució tant com un dissident polític com un jueu.

En aquests cercles subterranis, va conèixer Pieter Siemsen (191404200), i van tenir un parell fins que es va emigrar a Argentina el 1937. L'única fotografia coneguda de l'Eva ve del seu arxiu personal.

Tenia una filla, Tana, el 1939. No obstant això, la identitat del pare és desconeguda. El nen va ser col·locat en un orfenat jueu a Berlín i deportada el 1942 al campament d'Auschwitz, on va ser assassinada.

Mentrestant, perquè era jueva, Mamlok va ser obligat a realitzar un treball obligatori a l'empresa de Berlín F. Buzke Sarcuben-Industrie el 1940. Allà va conèixer altres dones que van compartir la seva oposició als nazis.

Junts van formar el que més tard es va conèixer com el grup "Eva Mamlok," una xarxa informal de resistència dels jueus i de dones no-juwishs. Es distribueixen contra els grups antiquals i escriuen eslògans crítics de Hitler.

També van compartir llibres prohibits. "Són llibres que són avui part del canó educatiu d'Alemanya," de Thomas Mann a Lion Fechtwer , va dir Weltz-Rembach. Que la Biblioteca Central de Berlín i Regional (ZLB), la biblioteca pública més gran d'Alemanya, està sobre el nou Eva-Mamlok-Platz és un símbol apropiat d'aquest acte de resistència i la importància dels llibres, va afegir.

Mamlok i altres del seu grup van ser arrestats per distribuir aquesta literatura prohibida. El 13 de gener de 1942, ella va ser deportada de Berlín a Riga Ghetto, a Letònia ocupat.

Segons el testimoni d' Inge Berner, Mamlok també va romandre actiu en la resistència. Per exemple, es va arreglar per a un contacte encara a Berlín per enviar-li un pastís amb una càmera en miniatura amagada dins d'ell per a la persecució de documents al guetogh.

L'octubre de 1944, la van enviar al camp de concentració nazi Stutof, on va morir el desembre d'aquell any.

Blücherpatz va ser anomenat així com el cap del camp de Prusn Gubhard Leberecht von Blücher, el seu assoliment més conegut va liderar el seu exèrcit contra Napoleó a la Batalla de Leipzig el 1813 i la Batalla de Waterloo el 1815.

Diversos llocs, incloent carrers i parcs, s'han anomenat així com a Alemanya.

"No hi ha manca de llocs immortals Blücher," va dir Weltz-Rombach. "I potser també és el moment de posar fi a aquest vell i franco-German enmity, que és, és clar, inherent en nom Blücher, donat a la seva tradició Prusnzy i establir, en el seu lloc, una forma diferent de recordar. "

El quadrat també és el lloc del carnaval de les cultures , un festival de carrers multicultural i la desfilada celebrava cada any per celebrar la diversitat global de Berlín.

En haver sentit primer a parlar de Mamlok quan un Stolperstein commemorava el 2011, Weltz-Rombach ha estat investigant la seva biografia durant els últims anys. El cineasta basat en Berlín, productor i conservador també ha compartit la història del caça de resistència a través de diversos projectes, incloent-hi una exposició a 2024 i una sèrie de podcasts amb joves de Berlín.

Des que Malok només era una adolescent quan es va tornar políticament activa, els participants del taller es van poder relacionar fàcilment amb el seu destí.

Aquests adolescents aprenen sobre les experiències de Mamlok a les ubicacions on ella estava activa, ajudant-los a imaginar-se com seria ser detingut i empresonat durant sis mesos sense judici per fer coses que normalment no es considerarien crims tries com ara expressar una opinió pública o una roda de flors en un esdeveniment requisitiu, explicava Weitz-mbach.

"De fet, ella és, és, per descomptat, un model de rol, un exemple de com ens agradaria actuar a si mateix, i com de valent li agradaria ser."

"La resistència de[Women] va ser sovint d'una naturalesa més diària, en lloc de plantar bombes," va dir Weiltz-Rembach. Les seves històries ofereixen exemples de "formes de resistència que recentment han rebut més atenció." Altres exemples inclouen una exposició de 2024 i el llançament d'una base de dades dedicada als lluitadors de la resistència femenina.

Tot i que molts testimonis estan morts ara, Weltz-Rombach creu que encara hi ha moltes d'aquestes històries que mereixen ser duts a la llum: "Certament hi ha molts noms que no sabem, que estan esperant ser més investigacions."