Venècia, Casanova i el poder femení: la història de Rosa Fúcsia I de Valmont

L'escriptor José Manuel Ibarrola deia que “no es pot dir impunement et vull, a Venècia” i per a Roberto Bolaño era “el paradís, el lloc que sap que res perdura” (entrevista en Playboy 2003). Veure bellesa i bellesa en el silenci que només trenquen els motors de les llanxes i els graznidos de les gavines, fins a #quedar sense paraules, entre edificis de finestres llaurades que lluiten per #mantenir fermes i una freqüent boirina que baixa cap a l'aigua verda de la llacuna, té un preu. I molts ho han pagat #quedar a viure. D'ella es van enamorar alguns personatges il·lustres. Peggy Guggenheim o Ezra Pound la van convertir en lloc de residència. Allí van passar els últims anys de les seves vides i és en ella on tenen sepultura. També Didier i Sophie Vann Guillon, amos i fundadors de Valmont, van quedar fascinats per aquest lloc. D'aquest enamorament sobtat van néixer la col·lecció de perfums Storie Veneziane i la residència Valmont, en el Palazzo Bonvicini: una casa de tres habitacions i dos salons en la qual la marca rep, entre peces de la famosa col·lecció d'art de Didier, a amics i periodistes. I en la qual acaben de presentar l'última creació olfactòria de la col·lecció, Rosa Fúcsia I. En Storie Veneziane, cada extrait de parfum és concebut com un poema inspirat en algun racó secret de Venècia. Els flascons, joies de col·leccionista, es coronen amb una màscara artesanal de cristall de Murano, elaborada individualment pel mestre vidriero venecià Leonardo Cimolin. Les subtils irregularitats del treball fet a mà garanteixen que no existeixin dues peces iguals. Cada perfum de la col·lecció vesteix aquesta màscara en un color únic. El nou, és d'un color que apareix ja en el seu nom: fúcsia. La seva arribada marca una fita fonamental en la història de la Maison perquè totes les creacions precedents de Storie Veneziane van néixer amb una ànima unisex i el nou perfum s'ha concebut amb una naturalesa explícitament femenina. Rosa Fúcsia I trasllada als sentits al llegendari Palazzo Bragadin Carabba, una joia de l'arquitectura gòtica veneciana de façanes rosades, famosa per haver albergat les habitacions en què vivia el seductor Giacomo Casanova. Compte la història que en aquest escenari en què van florir passions, intrigues murmurades i romanços llibertins, es van emportar, per primera vegada, unes arracades. Però no interessa el famós seductor. Com aclareix Sophie Vann Guillon, creadora de la fragància, “aquí la mitologia de Casanova es replega amb elegància a un segon pla per a cedir tot el protagonisme a les dones reals que van caminar al seu costat: dones dotades d'instint, intel·ligència, enginy i una llibertat indomable la petjada de la qual roman viva a Venècia molt després que la seva silueta desaparegui”.

L'univers visual i conceptual de Rosa Fúcsia I es completa amb una extraordinària col·laboració artística amb la reconeguda artista fotogràfica japonesa Kimiko Yoshida, els autoretrats i la metamorfosi de la qual sobre la identitat i la feminitat dialoguen meravellosament amb l'aura atemporal d'aquest perfum. L'exposició Penelope. Her Journeys pot #visitar en el museu del Palazzo Bonvicini fins el mes vinent de gener. En la sortida apareix un concorde estimulant de baies roses combinat amb bergamota italiana. En el cor s'aprecia l'oli essencial de rosa damascena de Turquia, amb matisos de mel i frescor empolsada, il·luminat per la transparència solar de la freesia. Un deixant càlid i envolupant de pachulí i almesc suau protagonitzen el fons. Però fem un recorregut per tota la col·lecció de Storie Veneziane. Res millor per a comprendre la magnitud de Rosa Fúcsia, la novena creació. Un passeig lluny de turistes: Verd Erba Inspirat en el Pontile Sant'Elena a l'alba, quan la brisa matutina de la llacuna s'impregna de la frescor verda dels seus jardins. Una composició floral i fresca dominada per la delicadesa de la celinda (gessamí del poeta), la frescor verda de l'api i la lleugeresa del papir. Conté entre les seves notes la lleugera brisa mentolada que deixa l'herba-sana que creix al llarg del passeig. La Biennal: Alessandrite Inspirat en L'Arsenale, escenari emblemàtic de la Biennal de Venècia que encarna el diàleg perfecte entre el mestratge històric i la modernitat vibrant. Una fragància floral aldehídica amb notes de bergamota, la sumptuositat del gessamí grandiflorum i un fons net i sofisticat d'aldehids. L'esperit de Venècia: Llacuna Verda S'inspira en la calma i la majestuositat de la Gran Laguna. Capta el contrast entre l'aroma de les aigües de la llacuna i la pedra dels seus palaus. La fulla de violeta està en la sortida: aporta una aroma aquàtica i evoca la primera brisa del matí. En el centre es troba una nota d'iris que afegeix elegància atemporal. I en el fons el papir afustat amb un matís de cuir evoca la solidesa dels palaus que voregen el canal. Un estret carreró: Gaggia Mitjà Inspirat en els carrerons i cantonades impregnades de pedra humida i misteri del barri de Dorsoduro. Un concorde ambrat i afustat que desplega la frescor especiado del cardamomo, la textura cremosa del sàndal i la calidesa envolupant de l'ambre mineral. Iglesias i jardins franciscans: Rosso S'inspira en el majestuós palau i convent de Sant Francesco della Vigna, temple d'opulència, serenitat i grandesa gòtica. Una joia floral-oriental articulada sobre la suculència de les fruites vermelles, l'esplendor de la Rosa Damascena i la profunditat mística de la fusta de oud. Celebració de l'excés: Blu Cobalt El Camp Sant Moisè, encarnació del luxe, la majestuositat i la sofisticació del barroc venecià la inspira.

Un extracte oriental-gourmand en el qual s'entrellacen la intensitat del pachulí, l'addicció amarga i torrada del cacau i la calidesa fumada del opopónaco (opoponax). La bogeria del mercat: Zafferano Un lloc de trobada històrica entre les rutes d'espècies d'Orient i Occident, el port comercial de Sant Polo, inspira aquesta creació especiada i afustada. Entre les seves notes destaca la dolçor melosa de la flor de bigarade (flor del taronger), la calor noble del safrà i el deixant resinós del oud. La més típica postal: Mica d'Or Inspirat en el lloc menys secret de Venècia: l'esplendor decadent i daurada de la Plaça de Sant Marcos i el seu històric Palazzo Ducale està en el centre d'aquesta creació. Es tracta d'una fragància oriental llaminera que combina la intensitat embriagadora del rom, la cremosidad de la crema chantillí i la calidesa addictiva de la vainilla Bourbon.