Jonas I, l'autoproclamat rei de Suïssa que ha creat un polèmic "imperi" en #apropiar de terrenys sense amo

Suïssa és sinònim de muntanyes, bancs, estabilitat política i una de les democràcies directes més consolidades del món.

També és, des de 1291, una república en la qual la idea d'un rei no té cabuda.

En 2019, Jonas Lauwiner, de 32 anys, es va autoproclamar monarca en una pomposa coronació que va despertar curiositat a Suïssa i la resta d'Europa.

Des de llavors, Jonas I, com es fa cridar, ha construït un creixent "imperi" després de "conquistar" 149 parcel·les disperses per Suïssa, que en conjunt sumen prop de 117.000 metres quadrats.

Bona part d'elles les va adquirir sense pagar un solo franc. Diu que ho va fer #emparar en una llei que existeix des de fa 2.000 anys.

"Em diuen el rei de Suïssa. No és que m'aixequi cada matí i m'ho repeteixi enfront del mirall. Però la gent així em coneix, així em criden", li diu a #BBC Món Lauwiner des de la seva residència oficial, o "palau", situada en la comuna de Burgdorf, en el cantó de Berna.

El seu "imperi" va començar en 2014, quan Lauwiner va complir 20 anys i el seu pare li va regalar una petita parcel·la de terra.

"No era per a construir res, només estava destinada a l'agricultura. Era una cosa simbòlica, per a sentir el que significa tenir una propietat", compte.

Totes les notícies que necessites estan en #BBC World Service

Quan va voler expandir la seva parcel·la comprant els terrenys adjacents, es va trobar amb una cosa inesperada.

La parcel·la just al costat de la seva no tenia propietari.

No sabia si havia de comprar-la-hi al govern o al municipi i, després d'investigar, va descobrir una antiga figura legal que, segons explica, permet reclamar terres sense propietari.

Aquesta troballa li faria un tomb a la seva vida.

"És una llei de fa més de 2.000 anys. Si trobes un terreny que no pertany a ningú, pots reclamar-lo. Ja estava recollit en el dret romà. Ho veus, ho reclames i passa a ser teu. És molt interessant", afirma.

Lauwiner rebutja que es tracti d'un buit legal.

"És una llei antiga i és aquí per una raó. La terra ha de pertànyer a algú. El problema és que quan algú es beneficia massa, la gent es molesta i es posa gelosa".

El jurista Peter Hänni, professor emèrit de Dret en la Universitat de Friburg (Suïssa), descriu el cas com a "inusual, però no il·legal", encara que diu que hi ha matisos.

"El punt de partida és el Codi Civil suís, que estableix que els béns sense amo estan sota la sobirania del cantó en el territori del qual es troben", li diu a #BBC Món.

"Hi ha certs tipus de terreny que no poden ser de propietat privada en absolut, com les aigües públiques o les terres no aptes per al cultiu —roques, canchales, glacials o deus—, tret que es demostri el contrari", afegeix.

Però l'element clau està en qui regula aquests casos.

"Els cantons tenen la facultat de regular l'apropiació de terres sense amo, però no estan obligats a fer-ho. Això pot deixar un buit legal", assenyala el jurista.

Aquesta falta de regulació és precisament la que hauria permès a Lauwiner #apropiar d'aquestes parcel·les.