Danny DeVito: “Podria ser un ancià #fumar un puro amb Arnold Schwarzenegger”

Danny DeVito és un dels intèrprets més volguts i respectats pel públic. No en va, l'actor, director i productor estatunidenc de baixa alçada i gran cor ha participat en més d'un centenar de produccions i ha protagonitzat pel·lícules que han fet les delícies de múltiples generacions al llarg de més de 55 anys de carrera. Des del seu Louie De Palma en la sèrie Taxi, les seves col·laboracions amb Michael Douglas i Kathleen Turner en Després del cor verd o La guerra dels Rose, a la seva icònica versió del Pingüí en Batman torna passant per Tira a mamà del tren o Matilda, cinta que es projectarà el dissabte en el festival de Sitges per a celebrar el seu 30a aniversari. Fins al certamen de cinema fantàstic s'ha desplaçat DeVito per a recollir aquest dijous el Gran Premi Honorífic que li dedica el festival i presentar Drag, pel·lícula que produeix al costat del seu fill Jake i la seva filla Lucy, també protagonista d'aquesta història dirigida pels debutants Greg Yagolnitzer i Raviv Ullman. Tots ells s'han reunit aquest matí amb un grup reduït de mitjans, entre ells La Vanguardia, per a parlar del film i la reeixida i versàtil carrera del gran DeVito, que el mes vinent complirà 82 anys. “Em sento molt honrat i feliç de ser aquí”, ha dit malbaratant simpatia l'actor, que necessitava un bastó per a caminar per una lesió en el seu genoll. “M'entusiasma tot del procés de fer pel·lícules i m'agrada treballar amb Jake i Lucy. Moltes de les meves pel·lícules com a productor s'han projectat a Sitges com Gattaca i Pulp Fiction i em fa molta il·lusió veure Matilda amb el públic perquè ocupa un lloc molt especial en el meu cor. Sóc amic de J.A. Baiona i el seu germà Carlos i em van dir que havia de venir. Així que quan vaig saber que Drag estava seleccionada per a competir aquí va ser una gran alegria. Cada matí m'aixeco pensant: 'Què farem avui?' Com ho durem a terme?. En fi, totes aquestes coses per les quals passen els cineastes. I és emocionant”. DeVito no és que s'hagi prodigat al cinema de gènere, però confessa que li agrada el terror i la ciència-ficció. “Les meves germanes em portaven al cinema quan tenia uns 5 anys, i jo m'amagava darrere dels seients per a veure a Lon Chaney Jr. en Dead Man'#s eyes. Era molt petit, però em vaig quedar enganxat. M'encanten totes les pel·lícules de Vincent Price i Roger Corman. M'apassionen les emocions fortes. Com les de Drag, que és una espècie de comèdia de terror, però amb escenes bastant intenses. Mai saps què passarà a continuació. Aquest és el tipus de cinema que realment gaudeixo”. En Drag, Lucy DeVito i Lizzi Caplan són dues germanes molt diferents que planegen un robatori nocturn a casa d'un home ric -encarnat per un delirant John Stamos- als afores de Nova York. Però el personatge de Caplan sofreix un accident en el qual es lesiona l'esquena i la seva germana ha d'acudir al rescat abans que el propietari, un excèntric pintor, aparegui.

Vaga dir que aquest habitatge serà l'escenari de diverses situacions caòtiques, sagnants i facecioses, en un camí ja explorat per DeVito en les esmentades Tira a mamà del tren, La guerra dels Rose o Death to Smoochy (2002), comèdia negra en la qual DeVito va dirigir a Edward Norton i Robin Williams. “Greg i jo tenim molta experiència amb el dolor d'esquena” - respon Raviv sobre l'origen del guió-. Tots dos ens hem lesionat l'esquena greument en diverses ocasions, i va resultar ser una experiència horrible i pensem que això seria una premissa estupenda per a una pel·lícula”. DeVito assegura que “tots som grans aficionats al cinema i volem veure una cosa única i emocionant. Per això, el més divertit del cinema de gènere, i de totes les pel·lícules que es presenten aquí a Sitges, és descobrir una cosa nova i trobar noves maneres de contar històries de terror, dramàtiques o còmiques”. I agrega: “Així que ens plantegem el següent repte: com podem abordar aquesta pel·lícula d'intrusió en una llar d'una forma que ningú hagi vist abans? Entre nosaltres cinc, els caps de departament, tot l'equip tècnic i el repartiment, l'objectiu sempre va ser crear alguna cosa que resultés divertit de veure en una sala de cinema; esperem haver aconseguit alguna cosa amb el que, en estar assegut al cinema al costat de centenars de persones, te'l passis realment bé. La violència explícita, la comèdia, els acudits... tot això contribueix al fet que l'experiència de visionat sigui summament divertida”. ”Som una família molt unida -prossegueix Lucy- i vam créixer veient pel·lícules, anant a rodatges i aprenent a estimar el cinema. Així que ens entenem molt bé i tenim una connexió especial. Som molt afortunats de tenir aquesta oportunitat de crear junts”. L'actor, que s'ha posat en la pell de personatges tan diversos en històries tant dramàtiques com còmiques, diu que el seu paper preferit és el del pingüí Oswald, als ordes de Tim Burton. “Tim em va permetre desmelenarme, deixar-me portar i tornar-me boig. A més, em fascina tot aquest ambient, diguem, operístic. M'encanta portar les coses al límit”. També recorda la “meravellosa experiència” de treballar amb els nens en Matilda. “La gent de Sony es va portar molt bé amb nosaltres, a pesar que em vaig passar del pressupost”, declara entre riures. I admet que sent la mateixa il·lusió en l'ofici que el primer dia. Com a actor “vull interpretar tots els bons personatges. No és que... bo, simplement busco allò amb el que connecto, vaig a per això i ho intento. M'agrada que sigui alguna cosa... ja saps, alguna cosa estranya, una cosa diferent, una cosa divertida. Encara que, d'altra banda, també podria ser un ancià assegut al jardí #fumar un puro amb Arnold (Schwarzenegger)” -amb qui va treballar en les comèdies Els bessons colpegen dues vegades o Júnior-, conclou gesticulant amb l'alegria d'un debutant.