Què podria passar a l'Íbex-35 després del 29-N?
"Pedro Sánchez no ha sigut socialdemòcrata, sinó socialista". Un exdirectiu d'alt nivell de l'Íbex-35 resumeix així la política que, a parer seu, ha dut a terme el govern espanyol durant aquesta última legislatura pel que fa a la relació de l'Estat amb les empreses, especialment les considerades estratègiques. Però també pel que fa a la política econòmica –la regulació– sobre sectors de gran pes. Una afirmació, però, que probablement qüestionarien els partits a l'esquerra del PSOE, particularment Podem. Per exemple, després de dècades d'eufòria privatitzadora a l'Estat, tant amb governs del PP com del PSOE, Sánchez ha defensat la presència de capital públic en empreses importants: l'Estat ha entrat a Telefónica, de la qual té un 10% del capital; ha creat la Societat Estatal de Transformació Tecnològica (SETT) per invertir en empreses tecnològiques i ha impulsat un "fons sobirà". També ha aprovat impostos extraordinaris a les energètiques i els bancs. A la Moncloa han justificat moltes de les decisions pel context europeu i mundial actual: el Vell Continent fa mans i mànigues per aconseguir l'autonomia estratègica en àmbits com la defensa en un tauler geopolític que està de cap per avall. Ara l'avançament de les eleccions generals al 29 de novembre i un possible canvi de color a l'executiu central –tal com apunta bona part de la demoscòpia– posen aquesta estratègia en el punt de mira. I, de retruc, els seus efectes col·laterals: les participacions públiques, els noms dels directius i la mateixa política econòmica. "Segur que hi haurà canvis", apunten diverses veus vinculades a l’òrbita privada de Madrid en relació amb un possible govern del PP, en solitari o amb Vox, tot i que l'entrada de la ultradreta no sembla que susciti gaire preocupació. "Les carpetes econòmiques se les quedaria el PP", diu una de les fonts consultades. Durant aquests anys, els populars han denunciat una "interferència política [de Pedro Sánchez] en la gestió empresarial". En tot cas, ningú no s’atreveix a concretar l'abast d’aquests possibles moviments. Més enllà d'esperar al resultat del 29-N –els comicis del 2023 van demostrar que no es pot donar res per fet–, el PP s'ha limitat a qüestionar l'entrada de l'Estat en el capital d'empreses com Telefónica, però no ha dit explícitament que aposti per una desinversió. O com a mínim que sigui una mesura que vulgui prendre immediatament. ¿Deixarà que les empreses estratègiques siguin un aparador per a qualsevol inversor? En canvi, sí que ha dit que adoptarà canvis en la "gestió de les empreses participades". Sigui com sigui, és sabut que històricament hi ha hagut una mena d'acord tàcit pel que fa a l'alineació entre les companyies amb capital estatal amb el govern de torn, com passa amb la gran majoria d'empreses públiques i organismes de pes.
