L’altre programa de ràdio de Toni Clapés
Dimecres a la nit La 2 Cat estrenava Cervells mínims, el nou programa de tele de Toni Clapés, que, en realitat, és ràdio amb càmeres. Com bona part dels programes de televisió que es fan, et pots posar d’esquena a la pantalla i seguir tot el que passa. Pot tenir públic, pot fer connexions amb el carrer, poden pensar una ambientació... però és ràdio. I manté algunes de les inèrcies, com afegir efectes sonors obvis en funció del tema. Si algú parla de diners, sentim el "clinc!" d’una caixa registradora. És curiós, però, com el mitjà condiciona el presentador. Clapés, bregat en milers d’hores amb els oients, va trigar una bona estona a semblar còmode i tenir el tarannà del Versió RAC1. La feinada que li donaven les ulleres no el va ajudar. “Aquí farem una defensa del cunyadisme!”, reivindicava el presentador. “Costa tenir opinió de tot sense tenir-ne ni puta idea, eh!”, apuntava l’humorista Txabi Franquesa, que va ser el suport essencial de Clapés per mantenir el to de l’espectacle. Clapés ha comptat amb dos col·laboradors més de la ràdio: Guillem Estadella i Alba Segarra, diligents i agosarats a l’hora de dinamitzar la tertúlia cunyada. Segarra, per cert, va fer doblet televisiu, perquè aquell mateix vespre ja l’havíem vist a l’Està passant de TV3. Cervells mínims és un nou contenidor de temes populars que s’ajusten a les dèries de Clapés. Dos convidats, en aquest cas la cuinera Ada Parellada i el còmic Carles Sans, se sumen a la conversa per ficar-hi cullerada, sense cap voluntat de transcendència. El més rellevant de les connexions des del carrer amb Estadella va ser constatar el munt de gent que no entén el català. Les anècdotes del públic alentien el ritme d’un programa al qual li costava agafar embranzida i fluir amb naturalitat. La careta del programa té un aire vintage que recorda les portades dels discos petits de 45 revolucions dels monòlegs de Capri. La caricatura de Toni Clapés sembla la que Valentí Castanys va dibuixar de Capri al disc on l’humorista recitava dos monòlegs seus: La guerra del 600 i Les pastilles. Potser és casualitat, però Clapés s’ha convertit en el Capri del segle XXI: pessimista i desencantat amb el món, criticant-lo des del sarcasme de qui no té més remei que resignar-s'hi. I aquest esperit és el que li funciona tan bé com a comediant rondinaire. A diferència d’altres projectes televisius que ha assumit Clapés en el passat, aquesta vegada no intenta ser una altra cosa que ell mateix. No busca impostar l’actitud d’un presentador estàndard. Clapés ha de ser Clapés per connectar amb l’audiència. “Aquest és un programa on ens queixarem de tot”, va sentenciar només començar. Cervells mínims és un programa justet. Això sí, el títol és la coartada perfecta per curar-se en salut i anunciar la seva manca de pretensions. Fer humor sense esforçar-s'hi gaire. Fer tertúlia sense que ho sembli. I si no és gran cosa, ja us han avisat que fan cunyadisme. Potser aquest és el truc: anticipar-te. Posats a tenir una televisió insubstancial, com a mínim, anar de cara.
