La unitat soc jo
Probablement no hi ha cap referent històric més allunyat del que volen representar les esquerres espanyoles que Lluís XIV. El rei Sol, l'avi de Felip V, és la principal icona de l'absolutisme, del centralisme, i de la falta de respecte per les minories. El seu poder a França –i més enllà– va arribar a ser tan gran que, per definir-lo, se li atribueix una frase que segurament no va dir mai: "L'Estat soc jo". La identificació d'una persona o d'un col·lectiu amb una causa, sigui un territori, un club o un espai ideològic, és més habitual del que sembla. A Jordi Pujol se li ha criticat sovint que contribuís a fer confondre Catalunya amb CiU (la seva esposa, Marta Ferrusola, s'hi va abonar afirmant que l'arribada del tripartit a la Generalitat era "com si entren a casa teva i et trobes els armaris regirats perquè t'han robat"). Al Reial Madrid actual no queda clar on acaba el club i on comença el seu president, Florentino Pérez. I ara, a mesura que s'apropen les eleccions generals, estem immersos en saber qui representa de debò les esquerres. Ada Colau i el seu Front Ampli veuen l'aliança entre Gabriel Rufián i Irene Montero com una mena d'apropiació indeguda de la unitat de les esquerres. Sumar, Comuns, Esquerra Unida i Més Madrid porten mesos treballant en una candidatura que entenen que havia de ser el pal de paller de la unitat electoral a l'esquerra del PSOE. Seguint Lluís XIV, "la unitat soc jo" podria ser la frase apòcrifa per resumir el que defensen des d'una banda del tauler. Però també des de l'altra. "Nosaltres farem equip amb el Gabriel [Rufián] i està obert al fet que s'incorpori qui vulgui", ha dit aquest dimarts la candidata in pectore de Podem. Tothom reivindica la unitat i tothom convida els altres a sumar-s'hi. Però ningú li reconeix a l'altre la legitimitat per demanar-ho. Incògnites raonables Per ERC era més fàcil acceptar un acord amb Podem, que no té pràcticament infraestructura a Catalunya, que no pas fer-ho amb Comuns que, de fet, la van superar en les últimes eleccions al Congrés. Per tant, Rufián ha aconseguit ja el màxim que el seu partit estava disposat a oferir-li. Però ell també pot subscriure l'eslògan "la unitat soc jo": és amb qui la ciutadania més clarament pot relacionar la voluntat d'unir les esquerres i qui encara avui assegura que està treballant en una candidatura unitària fins i tot a Catalunya, a la qual s'oposa rotundament Oriol Junqueras. Assumint que a Catalunya no serà possible i hi haurà almenys dues paperetes, la d'ERC i la de Front Ampli, què passarà si abans de divendres Colau i Montero arriben a un acord que avui sembla gairebé impossible? Farà campanya Rufián en favor d'ERC a Catalunya i de Colau a la resta de l'Estat? De la reivindicació de la unitat com a concepte en podria fer tota una tesi l'independentisme. Durant anys va ser la principal arma llancívola entre els partits.
