Desnonat i esclavitzat a Roma: així podies acabar si t'endeutaves

Al legislador grec Solón se'l considerava un dels set savis de l'Antiguitat. A aquests savis se'ls atribuïen màximes que regien els seus principis de vida. El que va propugnar Solón va ser: “Res en excés”. Sent arcont (dirigent) d'Atenes entre 594 i 593 a. C., aquest home de família acabalada i fortuna, membre de l'elit o, com es deien llavors, “els bons”, va legislar, no obstant això, contra els seus interessos de classe. La situació per als endeutats era greu: davant l'impagament, si no volien #convertir en esclaus, optaven per l'exili. Petits propietaris o arrendataris es veien abocats a una insuportable angoixa vital. Amb Solón, els atenesos van assistir a la cancel·lació de deutes i es va prohibir que qualsevol persona comprometés la seva llibertat com a garantia de pagament d'un deute. L'esclavitud per deutes va quedar així abolida… i Solón es va immortalitzar com a savi. A Roma, en canvi, aquesta esclavitud per deutes es va mantenir llargament, malgrat emergir una vegada i una altra com a causa o factor d'inestabilitat política. En els primers moments de la República (que va començar, segons la tradició, l'any 509 a. C.), el rei desallotjat del tron, Tarquinio el Superb, va maniobrar per a recuperar-lo #secundar en els descontentaments. Va subornar a ciutadans endeutats i va prometre ser generós, amb ells i amb els esclaus reprimits, que ja havien protagonitzat una primera revolta en 501 a. C. Algú va delatar la conspiració que es preparava perquè Tarquinio assaltés el poder. Els dirigents de la república van enganyar als conspiradors congregant-los a mitjanit en el fòrum. La repressió va donar lloc a una execució massiva a espasa. Després va haver-hi tres dies de sacrificis, rogacions, expiacions i també jocs. Després del bany de sang es va aplacar així als déus, mentre es pretenia distreure al poble. Una de les estratègies de pressió popular va consistir a #resistir a la lleva de tropes. Per a ser mobilitzat calia ser propietari, però els endeutats en risc de perdre-ho tot no obeïen ja l'anomenada a les armes. El Senat, que controlava Roma, defensava els interessos dels creditors. Estava compost majoritàriament per patricis, integrants de l'aristocràcia prestadora. Per a sufocar els descontentaments socials, els senadors van recórrer en diverses ocasions a la guerra. L'amenaça imminent de l'enemic servia per a fugir cap endavant, deixant les tensions internes que creava la plebs en segon terme. La dictadura va ser una altra solució. Un dictador dotat de poder absolut i amb beneplàcit senatorial va prendre el poder ja l'any 498 a. C. per a restablir l'ordre social. La plebs s'estremia en veure-ho #moure per Roma amb els seus vint-i-quatre escortes –els lictores– portant les fasces: no sols les vares per a apallissar i dissuadir, sinó, sobretot, les destrals per a decapitar ciutadans, sense necessitat de judici. La dictadura republicana romana estava regulada.