La tècnica pionera que evita obrir l'abdomen per salvar una vena vital en infants

María José Correa tenia 12 anys quan va començar a vomitar grans quantitats de sang. "Eren coàguls de la mida d’una mà", descriu. Mai havia experimentat cap problema de salut greu i la seva família es va espantar. Metges de la seva Vitòria natal van identificar que patia una hemorràgia digestiva causada per un coàgul a la vena porta, que és l'encarregada de transportar la sang procedent de l'intestí i la melsa cap al fetge. La nena va haver de ser derivada d'urgència a l'Hospital Vall d'Hebron, on va ser sotmesa a una operació pionera, mínimament invasiva, que va ser tot un èxit. De fet, l'endemà ja podia fer una vida completament normal i avui dia no té cap seqüela ni complicació. Quan la vena porta queda obstruïda, la sang no pot circular amb normalitat i busca camins alternatius, cosa que provoca un augment de la pressió sanguínia a la vena, un engrandiment de la melsa, una disminució de les plaquetes i l'aparició de varius a l'esòfag i l'estómac que poden acabar provocant hemorràgies greus. Fins ara, una de les principals alternatives per restablir-hi la circulació sanguínia era una intervenció quirúrgica complexa, coneguda com a derivació de Rex, que consisteix en crear una nova via perquè la sang arribi al fetge. El cirurgià pediàtric José Andrés Molino ha explicat que aquestes operacions requereixen obrir l'abdomen i, en alguns casos, extreure una vena d'una altra part del cos del pacient per construir la nova connexió. Són intervencions de diverses hores, amb un risc important de sagnat, que habitualment comporten que el pacient estigui uns dies a la unitat de cures intensives (UCI) i almenys una setmana hospitalitzat. En canvi, el seu nou procediment dura habitualment entre dues i tres hores i la recuperació és de menys de 24 hores. Aquesta tècnica pionera es fa amb dues petites punxades –una a través de la melsa i una altra a través del fetge– i permet restablir la circulació sanguínia i prevenir complicacions greus, com ara hemorràgies digestives. Amb l'ajuda d'imatges radiològiques, els especialistes introdueixen uns catèters fins a arribar a la vena obstruïda. Un cop hi accedeixen, intenten reobrir-la amb petits globus i hi col·loquen una pròtesi metàl·lica (stent) per mantenir obert el pas de la sang. Des del 2018, l'Hospital Vall d'Hebron ha aconseguit reobrir la vena porta en 12 dels 24 infants tractats amb aquesta tècnica. D'aquests 12 pacients, 10 mantenen actualment la vena oberta. Tanmateix, la tècnica no és efectiva en tots els casos, i l'elecció del tractament depèn de les característiques de cada pacient i de la seva anatomia vascular. Mercedes Pérez, cap de secció de radiologia vascular intervencionista de l'hospital, ha destacat que el procediment permet a un de cada dos infants evitar una cirurgia complexa. Protocol específic per als nounats A diferència dels adults, en què aquesta condició s'associa a la cirrosi, en els infants sovint és causada per una trombosi de la vena porta.