Què veure en la Festa del Cinema: les millors pel·lícules per a aprofitar aquests dies d'entrades barates

La Festa del Cinema torna del 19 al 22 d'octubre c on una nova edició que permetrà gaudir de les pel·lícules en cartellera per només 3,5 euros l'entrada . Una oportunitat per a #posar al dia amb les estrenes de la temporada i descobrir en pantalla gran algunes de les propostes més interessants del moment.

La iniciativa, que compleix ja 17 anys, arriba després que l'edició d'abril registrés les seves millors xifres d'assistència des de 2019, amb un augment del 4,3% d'espectadors respecte a la convocatòria de juny de 2025. En aquesta ocasió, 321 cinemes de tota Espanya s'han sumat a la promoció.

Com sol ocórrer amb la Festa del Cinema, la cartellera ofereix opcions per a tots els gustos, des de grans produccions de Hollywood fins a thrillers, pel·lícules de terror, comèdies i propostes del cinema espanyol. Per a ajudar-te a triar, repassem algunes de les pel·lícules que val la pena veure en aquests quatre dies d'entrades a preu reduït.

La Festa del Cinema coincidirà amb l'arribada a les sales, el 16 d'octubre, de títols com La invitació , amb Penélope Cruz i Edward Norton; Street Fighter , la nova adaptació del videojoc de Capcom; La maleta , amb Lucía Caraballo i Alejandro Speitzer, i Whalefall , amb Austin Abrams. A més, seguiran en cartell pel·lícules com Digger , amb Tom Cruise; El preu de la xarxa , seqüela de La xarxa social ; Verity. L'ombra d'un engany , amb Anne Hathaway, i L'altra mare , protagonitzada per Jessica Chastain.

'La bola negra'

Entre La crida (2017) i La bola negra , Javier Calvo i Javier Ambrossi han signat tres sèries d'autoria indestructible ( Paquita Salas, Verí, La Messies ) on l'abundància d'idees narratives sempre es resol de manera vivent i lleugera. Just el que més es troba a faltar en el seu segon llarg, desbordat per una ambició que no troba vies de sortida per a respirar. Llegeix la crítica completa aquí .

'Digger'

S'aixeca el teló i apareix Tom Cruise caracteritzat com un home de la seva edat. És el primer senyal de l'absurd metaficcional sobre el qual s'assenteixi el setè llargmetratge de Iñárritu . Que un actor de 64 anys que aparenta 35 hagi de #cobrir amb protètics i perruca despeluchada per a encarnar a un home amb els seus mateixos anys. De totes les metàfores amb les quals Digger intenta retratar el món desballestat en el qual vivim potser aquesta, la més involuntària, és la més rodona i la més clara. Llegeix la crítica completa aquí .

'El preu de la xarxa'

La seqüela de La xarxa social , aquesta vegada amb el seu guionista, l'aclamat Aaron Sorkin , com a director. Una pel·lícula activista que denuncia el paper que ha jugat conscientment Facebook, ara Meta, en la polarització i radicalització de la societat i en la deterioració de la salut mental dels joves amb l'única fi de guanyar diners. T'agradarà si t'agraden El dilema , de Michael Mann, o Tots els homes del president . Llegeix la crítica aquí .

'La vida d'una dona'

Una pel·lícula deliciosa que ve a respondre a aquesta gran pregunta: per què no es fan més pel·lícules sobre dones en la maduresa si el públic majoritari del cinema és eminentment femení i d'aquesta franja d'edat? L'estupenda Llegeixi Druker interpreta a una cirurgiana quadriculada a la qual un affaire amb una dona posa la vida potes enlaire. Llegeix la crítica aquí .

'La invitació'

Si busques una comèdia divertida, espurnejant i ben escrita, La invitació és el que necessites. Remake de Sentimental , de Cesc Gay , dirigit per Olivia Wilde , és la història d'un matrimoni en crisi que convida a sopar als seus veïns de dalt, que els proposen fer un intercanvi de parelles. Protagonitzada per la mateixa Wilde, un entranyable Seth Rogen, Edward Norton i una explosiva Penelope Cruz . Llegeix la crítica aquí .

'Cendra en la boca'

Potser coneixes a Diego Luna per Andor o Rogue One , però la seva faceta com a director mereix la mateixa atenció. La seva última pel·lícula, Cendra en la boca , és cinema social del qual et canvia la mirada. En aquest cas, sobre la immigració llatina a Espanya i sobre les esquerdes que els processos migratoris obren en les famílies. Llegeix la crítica aquí .

'Coyote Vs. Acme'

Una proposta per a anar amb tota la família però que entusiasmarà per igual als petits i als majors de la casa. El director de l'última pel·lícula de les Tortugues Ninja dirigeix aquesta genial reaparició del Coyote i el Correcaminos en la qual el primer demanda a Acme fart que li fallin una vegada i una altra els seus productes en la seva persecució del segon. Llegir la crítica aquí .

'Whalefall'

En el transcurs de l'últim terç de l'any Austin Abrams ha passat a #convertir el nou sac de boxa favorita de Hollywood. Després del seu pas pels 95 minuts més vertiginosos del cinema de terror recent en Resident Evil (2026) ve ara per més maltractament de la cambra en Whalefall , adaptació d'una novel·la de Daniel Kraus que té com a concepte principal una idea molt simple: un home escapant de l'interior d'una balena. Llegeix la crítica completa aquí .

'Street Fighter'

Street Fighter destaca per una voluntat d'estil present tant en el treball del seu repartiment (el treball de David Dastmalchian com a dolent dolentíssim no ens fa oblidar a Raúl Juliá en la versió de 1994, però dóna per a nota) com en els seus estupends flashbacks animats, així com en una posada en escena i una direcció de fotografia que es vénen molt a dalt, fins al punt de dificultar a vegades la nostra apreciació del festí de guantazos. Llegeix la crítica completa aquí .

'El seu propi infern'

És possible trobar traces de cadascuna d'aquestes experiències en El seu propi infern , un retorn al cinema cridat a exasperar fins i tot als seguidors més devots del danès. D'entrada, pocs més acceptaran #apuntar a aquest magma visual gairebé antinarrativo, desplegat sobre les siluetes espigolades de Sophie Thatcher, Havana Rose Liu i Kristine Froseth i la musculatura toràcica de Charles Melton. Llegeix la crítica completa aquí .

'Resident Evil'

Si a la incompresa Return to Silent Hill li van caure pals per #prendre llibertats amb el videojoc en el qual s'inspira, a aquesta nova adaptació de Resident Evil li espera una penitència concorde a la inventiva que desplega. Poc importa la fidelitat si Zach Cregger és capaç de treure els colors a les vuit temptatives prèvies, cadascuna més garrafal que l'anterior, amb la lleugera excepció de Benvinguts a Raccoon City , l'escena d'obertura dels quals, per cert, era exactament igual a la d'aquesta. Llegeix la crítica completa aquí.