Ens posem calents amb Muse de Meta... i perplexos amb el HomeView d'Apple

Podeu seguir Brian Barrett a Bluesky com a @brbarrett, Leah Feiger a Bluesky com a @leahfeiger i Reece Rogers a Bluesky com a @thiccreese. Escriviu-nos a uncannyvalley@wired.com.

Vota'ns als Signal Awards!

Programes, Millor en Tecnologia

Programes, Millor en Entrevista o Talk Show

Episodi Individual, Millor en Documental

Articles mencionats en aquest episodi:

Vaig aconseguir que el meu agent d'IA Muse em fes sexting, i Meta diu que està del tot bé

La xarxa de super-PACs més gran pro-IA ha abocat milions a empreses pantalla de Nevada

Apple reinicia la seva estratègia de llar intel·ligent amb nou maquinari i una «Home Collection»

L'Apple HomeView és com un Apple Watch gegant per a la llar

Els homes no poden evitar fingir quant saben sobre la IA

Com escoltar-nos

Sempre podeu escoltar el pòdcast d'aquesta setmana a través del reproductor d'àudio d'aquesta pàgina, però si us voleu subscriure gratuïtament per rebre tots els episodis, aquí teniu com fer-ho:

Si teniu un iPhone o un iPad, obriu l'aplicació Podcasts o simplement toqueu aquest enllaç. També podeu descarregar una aplicació com Overcast o Pocket Casts i cercar «uncanny valley». També som a Spotify.

Transcripció

Nota: Aquesta és una transcripció automatitzada que pot contenir errors.

Leah Feiger: Hola a tothom, soc la Leah. Volíem compartir amb vosaltres que Uncanny Valley és finalista no pas a un o dos, sinó a tres premis Signal. Els jutges trien qui guanya, però els oients també hi tenen veu a través de la votació del públic. Podeu anar als enllaços que hem inclòs a les notes del programa i votar per nosaltres. Us prometem que només costa un minut i el vostre vot val molt. Molt bé, anem al programa.

Brian Barrett: Leah, tinc una pregunta. Ja tens disfressa de Halloween?

Leah Feiger: Doncs no en tinc cap per a mi, però actualment estic decidint entre dues per al meu gos, Francis. O serà una llagosta o un carter.

Brian Barrett: M'encanta. O un carter llagosta.

Leah Feiger: Una idea. Una idea. Estem fent pluja d'idees.

Brian Barrett: Benvinguts a Uncanny Valley de WIRED. Soc Brian Barrett, editor executiu.

Leah Feiger: I jo soc Leah Feiger, directora de política i ciència.

Brian Barrett: Zoë Schiffer no ens acompanya avui, però s'unirà a nosaltres el redactor sènior de WIRED Reece Rogers. Parlarem de com l'agent d'IA de Meta, Muse, no només gestiona calendaris i correus electrònics; també és capaç, tal com va descobrir Reece, de fer sexting. Reece va provar les capacitats per a adults de Muse i com va respondre Meta a aquest viatge.

Leah Feiger: També debatrem com la xarxa més gran de super-PACs a favor de la IA està injectant milions de dòlars en el que semblen empreses pantalla a Nevada. Analitzarem per què aquests PAC d'IA podrien voler amagar on van a parar els seus diners i també per què això realment no pinta gens bé per a la transparència electoral.

Brian Barrett: També a l'ordre del dia, el tema preferit de Leah: parlarem dels llançaments per a la llar intel·ligent d'Apple d'aquesta setmana.

Leah Feiger: Increïble.

Brian Barrett: I també, pel que sembla, els homes no poden parar de fingir quant saben sobre la IA. Això serà un xoc per a vosaltres, per a tothom qui ens escolta, però un nou estudi d'investigadors de Harvard ha descobert que els homes solen mostrar un excés de confiança sobre com de coneixedors són pel que fa a la indústria de la IA. Qui ho hauria dit? D'acord, així que si sou entre els que han descarregat l'agent d'IA de Meta, Muse, en les darreres setmanes —i en sou molts, milions i milions de persones ho han fet; crec que cada cop que obres Instagram, Meta t'anima a utilitzar-lo, fins i tot si no tens ni idea de què és, què fa o per què—, potser us heu adonat que fa coses d'agents. Gestiona el teu calendari, pot fer una reserva en un restaurant, però resulta que pot fer força més que això. El redactor sènior de WIRED Reece Rogers va emprendre un viatge de descobriment. Va preguntar a Muse si podia fer sexting. Us sorprendrà saber que va respondre amb entusiasme de manera afirmativa. A partir d'indicacions bàsiques, l'agent amb avatar entranyable va generar contingut bastant explícit i definitivament no apte per a la feina. Reece és aquí per explicar-nos-en més. Reece, moltes gràcies per acompanyar-nos.

Reece Rogers: Hola. Moltes gràcies per convidar-me avui. De fet, estava recordant l'última vegada que vaig ser en un dels pòdcasts de WIRED. Fa aproximadament un any vaig parlar de com feia servir l'agent de ChatGPT per intentar comprar joguines sexuals sense èxit. O sigui que realment estic construint un nínxol aquí.

Brian Barrett: Sí. I estem demostrant el progrés amb aquestes eines d'IA.

Leah Feiger: Reece, t'ho he de preguntar: com se't va acudir això? Va ser un senyal? En quin moment vas dir: «Aquest agent tan bufó del qual tothom parla sense parar, em respondrà amb sexting?» Explica'ns com va començar tot plegat.

Reece Rogers: Sí, no, diré amb orgull que va ser completament idea meva. Com a periodista de programari de consum de WIRED, he informat àmpliament sobre com el programari i la sexualitat s'afecten mútuament, des de les nostres investigacions sobre com les eines d'IA generativa tergiversen les persones queer fins a resseguir els plans, ara descartats, d'OpenAI d'incloure erotisme a ChatGPT. Aquest és en realitat un àmbit de programari de consum molt interessant. I per això, quan estava provant l'aplicació d'IA número u d'ara mateix —que encara lidera les llistes de descàrregues de programari—, vaig voler veure: «Pots fer sexting?» Si milions de persones estan utilitzant aquesta aplicació, i sembla que sí, és una pregunta important. I el que vaig descobrir va ser una mica massa.

Brian Barrett: Llavors, Reece, quan sents parlar de comportaments d'agents com aquest, sovint s'emmarca en una mena de: «Oh, hem trobat una manera intel·ligent de fer que un agent faci una cosa que no havia de fer. Hem aconseguit fer-li jailbreak o esquivar les seves instruccions per fer-ho.» Reece, com de difícil va ser aconseguir que Muse fes sexting amb tu?

Reece Rogers: Gens difícil. En absolut. La nostra directora de reportatges, Reyhan, va ser a l'oficina fa poc i va demanar si els podia veure i va quedar una mica perplexa. Així que crec que ho deixarem aquí. Però no va ser cap mena de mètode de jailbreak. No vaig fer cap mena d'estratègia estranya. Vaig preguntar: «Pots fer sexting?» I vaig dir: «Comença tu.» I la resta és història.

Brian Barrett: I més aviat t'anava animant. Tinc la sensació que va ser una via de doble sentit on realment estava disposat a tot.

Leah Feiger: Ho vas provar amb altres agents? Quin va ser el teu índex d'èxit allà?

Reece Rogers: Sí, de fet, després de descobrir que podia fer sexting, tenia curiositat per saber com es compararia amb altres agents populars. N'hi ha uns quants de grans ara mateix, però dos que em van interessar són Dots d'OpenAI, que s'ha llançat recentment, i també Grok Bot d'xAI, perquè se sap que Grok precisament no té necessàriament límits gaire estrictes, ja sigui de text o d'imatge.

Leah Feiger: No, sento que a Grok li encantaria el sexting. Em sembla un tret propi de Grok.

Reece Rogers: Sí. Així que quan vaig descarregar aquella aplicació i vaig enviar indicacions similars, va ser una mica sorprenent que el bot de Grok digués: «No, amic, centrem-nos en les tasques. No soc aquí pel sexting. Fem tasques.»

Brian Barrett: I, Reece, quan vas anar a Meta amb això, com van respondre?

Reece Rogers: No van respondre pas de la manera que esperava. Van afirmar emfàticament que Muse és una aplicació per a adults, per a persones de 18 anys o més, i que eren interaccions consensuades en les quals jo havia participat, i que no bloquejaria un, entre cometes, «comportament adult legal». Però també vaig trobar que això contrastava d'una manera molt interessant amb les seves polítiques per a altres plataformes. Darrerament hi ha hagut una història molt interessant sobre diversos bars queer de San Francisco, i també de tot el món, als quals han tancat les pàgines d'Instagram i tenen moltes dificultats per recuperar-ne l'accés perquè de vegades s'afirma que promocionen algun tipus de contingut sexual. Així doncs, que Meta tingui aquest tipus de normes per a alguns creadors a Instagram, però essencialment digui: «El nostre agent d'IA es pot desmarcar tant com vulgui», em va resultar força difícil de pair.

Brian Barrett: Una cosa que em va semblar molt interessant del teu article: d'acord, prenguem-nos Meta al peu de la lletra i diguem: «Sí, és per a adults que hi consenten. La gent pot fer el que vulgui.» Hi ha evidentment la contradicció que acabes d'assenyalar, però també vas parlar amb alguns experts que deien: «Bé, en realitat és encara més problemàtic que això.» Podries comentar algunes de les altres preocupacions sobre què significa tenir un agent d'IA que pot fer sexting amb tu fins a un nivell força extrem?

Reece Rogers: I tant. Crec que hi ha dues coses diferents a les quals cal parar atenció. D'entrada, es tracta d'una eina dissenyada per a la productivitat, d'alguna manera, de manera que quan te la descarregues tampoc no és el tipus d'interacció que esperes que pugui fer. I la manera com això podria ser problemàtic és que si un usuari s'hi topa, pot ser molt addictiu, pot enganxar molt, i a alguns experts els preocupa que això pugui derivar en conductes addictives. Estàs utilitzant un agent d'IA de maneres que podrien substituir algunes de les connexions quan parles o t'envies missatges amb els teus amics. Així que crec que afegir aquest tipus de contingut per a adults preocupa alguns experts quan es pensa en la fidelització i l'addicció de l'usuari. Però, d'altra banda, també vaig parlar amb experts en seguretat i privadesa que diuen que això podria convertir els comptes de Muse en autèntics polvorins per a pirates informàtics que, si estàs interactuant d'aquestes maneres gairebé pornogràfiques, podrien utilitzar-ho per extorquir-te o per avergonyir-te públicament. Per tant, ja sigui per privadesa o per simple addicció d'ús, crec que hi ha moltes preocupacions potencials per aprofundir-hi i analitzar-les millor.

Leah Feiger: No puc evitar pensar en algunes de les històries que WIRED ha publicat durant l'últim any sobre nuvis i marits d'IA i aquestes relacions completes. I, novament, això és en certa manera una forma lleugerament insidiosa de colar-ho sota el lema de: «No et preocupis, només enviaré peticions de calendari per a la teva reunió.»

Brian Barrett: I diré també que ells diuen: «Mireu, això és per a adults.» Al mateix temps, com tu també has escrit, Reece, les mascotes o les interpretacions animades d'aquests agents són tan bufones i tendres com es pugui imaginar. Estan molt dissenyades per resultar simpàtiques i atractives per a un ampli ventall d'edats, per dir-ho així. Semblen per a nens. Només volia dir això.

Reece Rogers: Defensors dels joves amb qui he parlat per a altres articles estaven preocupats pel fet que això fos atractiu per als nens fins i tot sense l'element del sexting. Així que sí que crec que hi ha —em sembla que no paro de dir la paraula contrast—, però és que no és el que t'esperes. Veus aquest Labubu barrejat amb un Ewok i senzillament no t'esperes que es desmarqui tant com ho va fer. Per tant, crec que realment no quadra amb aquesta mascota tan bufona i tendra.

Leah Feiger: Reece, moltes gràcies per acompanyar-nos. Ha estat genial.

Reece Rogers: Gràcies per convidar-me.

Brian Barrett: Moltes gràcies, Reece. I tothom: si us plau, aneu a llegir l'article de Reece. I si voleu veure el missatge pujat de to que no va sortir a l'article, no sé, envieu-nos un missatge directe. Veurem què podem fer.

Leah Feiger: Ens n'anem a Nevada per a la següent notícia, concretament a un centre comercial de la petita ciutat de Sparks. Si aneu en cotxe a aquest centre comercial a l'aire lliure, hi trobareu les típiques botigues: un Spirit Halloween, un proveïdor d'audiòfons, un restaurant vietnamita. En aquest centre comercial en particular, però, també hi trobaríeu l'agència de consultoria Lantern Production Consultants, LLC. Aquesta agència ha rebut uns 20 milions de dòlars des de l'any passat per part de Think Big, un super-PAC pro-IA de la xarxa Leading the Future. Aquesta és la xarxa que té el suport de figures de la indústria de la IA com Marc Andreessen, Ben Horowitz i el president d'OpenAI, Greg Brockman. És força inusual que una agència simplement existeixi així en un centre comercial de Nevada. I l'empresa tampoc no sembla existir enlloc més enllà d'aquest apartat de correus. Tess Owen de WIRED va descobrir que l'empresa és només una de les quatre misterioses LLC de Nevada que han rebut pagaments de super-PACs de la xarxa Leading the Future. Organitzacions de vigilància electoral sostenen que aquestes LLC són en realitat empreses pantalla dissenyades per emmascarar les identitats d'estrategs, consultors i productores que treballen amb la xarxa per a les eleccions de mig mandat. Brian, aquesta és una història força increïble.

Brian Barrett: Sí. Ho admeto, no soc un expert en finances electorals, però cada cop que veig una LLC sospitosa, hi paro atenció. I crec que també és interessant: penso que Leading the Future, només per retrocedir una mica, bàsicament diu: «Donem diners a tots els candidats pro-IA, oi? Qualsevol que estigui a favor dels centres de dades i sense regulació de la IA.» Però suposo, Leah, que la meva pregunta per a tu és: com de comú és això i què diu sobre la sofisticació, l'ambició o la terbolesa de Leading the Future?

Leah Feiger: És una bona pregunta i, malauradament, no és gens infreqüent. Al capdavall, Tess ho va descobrir analitzant registres de la FEC i veient que hi havia quatre PAC amb la mateixa adreça en aquest centre comercial de Nevada. Increïblement sospitós i estrany. I al maig, de fet, el Campaign Legal Center va presentar una denúncia davant la FEC al·legant que Think Big i American Mission, com a part de la xarxa Leading the Future, havien infringit la llei federal en no revelar els destinataris reals dels seus pagaments. Però aquest cas en realitat no s'examinarà pas aviat. La FEC està pràcticament paralitzada. Tenen sis vacants de comissaris, tots han de ser nomenats pel president, i necessiten un quòrum de quatre comissaris per prendre una decisió sobre una denúncia legal. Fa més d'un any i mig que no tenen quòrum. Per tant, ens trobem en aquesta situació tan estranya on, per ser honestos, hi ha normes —no vull dir que no hi hagi normes—, però d'alguna manera no hi ha maneres de fer-les complir. Així que el fet que hi hagi aquesta xarxa, aquesta xarxa realment gran —estem parlant de més de 100 milions de dòlars en despeses per a grans curses i grans campanyes—, és que no té cap supervisió.

Brian Barrett: I no és excessivament cínic, potser, Leah, dir que la manca de supervisió és una característica intencionada, no un defecte. Vull dir, sembla que l'última cosa que Donald Trump vol en unes eleccions és que algú pari massa atenció a on van a parar els diners.

Leah Feiger: Absolutament. I quan Tess es va posar en contacte amb Leading the Future, van enviar una resposta per correu electrònic atribuïda al portaveu Jesse Hunt, qui va escriure que el grup compleix amb totes les lleis aplicables, i va qualificar la queixa del Campaign Legal Center simplement com una maniobra desesperada de cridar l'atenció per part de Public First, Anthropic i els grups alineats amb les seves organitzacions externes. Anthropic no formava part d'aquesta demanda, ni tampoc Public First. I el que això realment ens indica és que no només és una via perquè Leading the Future, els seus candidats preferits i les empreses pantalla de Nevada s'embrutin les mans amb el finançament de campanyes, sinó que també és una manera que les baralles internes dins de la mateixa indústria de la IA —per exemple, entre OpenAI i el seu gran rival Anthropic— es creuin cops.

Brian Barrett: M'encanta quan organitzacions i empreses a l'atzar reben esquitxades quan estàs investigant una cosa totalment diferent. Sempre produeix una petita emoció i sempre és un indici que, com deies, sí, aquí hi ha molt més en joc del que potser ens pensàvem quan vam començar a investigar-ho. Només falten unes quantes setmanes per a les eleccions de mig mandat, Leah.

Leah Feiger: Comença el compte enrere.

Brian Barrett: Ha començat el compte enrere. Però quin paper estan jugant aquests PAC orientats a la IA en aquestes eleccions? Quin impacte tindran? Només recordo, i els oients potser també, que els PAC del sector cripto van tenir un impacte força notable en el cicle electoral anterior. Tenien moltíssims diners i els van gastar en llocs intel·ligents. Estem veient un equivalent amb la IA, o no del tot, o fins i tot més? Ajuda'm a entendre el grau d'impacte que estan tenint en aquestes eleccions.

Leah Feiger: És una molt bona pregunta, i el que realment vull transmetre als nostres oients és que aquesta xarxa està donant diners a campanyes d'ambdós costats de l'espectre polític, cosa que és una mica més inusual. Quan mires, per exemple, Fairshake, el gran PAC cripto de les eleccions passades, feia una sensació molt de «això és republicà, això és demòcrata, no hi ha punt intermedi». El que estan fent ara aquests super-PACs pro-IA és una cosa una mica més interessant per a mi: construir el futur. Trien candidats que potser ni tan sols estan en els escons més disputats ara mateix per a republicans o demòcrates, però trien candidats que podran esdevenir els seus grans aliats al Congrés. I això té un impacte que va molt més enllà d'aquestes eleccions. Té un impacte més enllà del 2028. Estem parlant de consolidar el suport a la IA al govern dels Estats Units per a —honestament, sense sonar increïblement dramàtica— generacions venidores, per tal de defensar aquests punts de vista, ja sigui la desregulació, una regulació molt tova o estar a favor dels centres de dades; si és així com ho poden decantar de totes aquestes maneres diferents, ara mateix hi ha molta construcció de futur.

Brian Barrett: Molt bé, Leah, doncs és el moment de passar del teu tema preferit al teu tema menys preferit. Parlarem de tecnologia de consum.

Leah Feiger: La Zoë deu estar en algun lloc de la Badia, absolutament encantada de no haver de discutir això amb nosaltres.

Brian Barrett: La trucaré més tard avui per obligar-la a parlar-ne amb mi.

Leah Feiger: D'acord, perfecte. Sí, em sembla just.

Brian Barrett: Aquesta setmana, Apple ha anunciat alguns productes nous en una presentació a Nova York. Mira, Leah, hi ha un Apple TV 4K, hi ha un nou HomePod mini, hi ha una gamma de panys, càmeres, timbres i termòstats fabricats per LG. No et faré parlar de cap d'aquests.

Leah Feiger: N'hauria de comprar algun?

Brian Barrett: Crec que estàs bé així.

Leah Feiger: D'acord, genial. Continua.

Brian Barrett: Del que sí que et faré parlar, o almenys del que et faré escoltar les meves queixes només durant una estoneta, és de l'Apple HomeView. Es tracta del primer centre de control per a la llar intel·ligent d'Apple. Amb això vull dir que Google i d'altres, com Amazon, ja n'havien tingut anteriorment.

Leah Feiger: O sigui que és com el seu Alexa?

Brian Barrett: Més o menys, però amb pantalla. Jo en tinc una versió de Google a la cuina. La faig servir per posar temporitzadors, mirar partits de beisbol mentre cuino i posar música. Pot mostrar un calendari, el que sigui. Doncs el d'Apple es diu Apple HomeView. És una pantalla de 7 polzades, es posa al taulell o en pots aconseguir una versió per penjar a la paret. No és exageradament car per ser un producte d'Apple, la qual cosa està bé, ni una cosa ni l'altra. Pot reconèixer la gent per la cara, funciona amb la IA de Siri. Tot això està bé. El cas és que sembla un Apple Watch. És com una gran pantalla tipus Apple Watch, és quadrada i no reprodueix vídeo. No hi ha aplicacions de vídeo. No les pots obrir, si més no de moment. Així que té forma quadrada. La relació d'aspecte ja és estranya d'entrada, però a més no té Netflix ni MLB TV —que és el que a mi m'interessaria—, ni Prime Video, ni HBO Max, ni res de tot això. Penso que si tens una pantalla, probablement hi voldràs mirar coses.

Leah Feiger: Bé, a més, fins i tot en aquesta època, si parlem de cuinar i de poder accedir a alguna cosa... se suposa que això ha d'anar a la teva cuina, a zones de la casa. No sé. Jo voldria mirar vídeos de cuina de Bon Appétit o TikTok. Quin sentit té això?

Brian Barrett: Al 100%. Vam preguntar-ho a Apple. Vaig obligar el nostre editor d'equipament, Julian, a preguntar-ho a Apple, i la seva resposta va ser bàsicament: «Mireu, si els desenvolupadors volen crear aplicacions per a CarPlay, apareixeran en aquest dispositiu», de manera que hi ha un escenari en què podria passar, o bé sempre pots anar a través de Safari i escriure hbomax.com i iniciar sessió com un setciències.

Leah Feiger: Com un setciències?

Brian Barrett: Leah, com un setciències. Exactament.

Leah Feiger: De cap manera.

Brian Barrett: Així que, mira, crec que és un dispositiu interessant. M'alegro que la IA de Siri funcioni millor ara perquè estan col·laborant amb Google per millorar-la. La gent se sorprendrà de com n'és d'útil, però el fet que diguin: «Sí, pots reproduir Spotify», però no puguis mirar res a la pantalla... És que una pantalla serveix per a això, Leah.

Leah Feiger: Estic una mica confosa, perquè he de dir que soc bastant fan d'Apple. M'encanten els productes d'Apple. De debò. I mai he interactuat amb un producte d'Apple on hagi dit: «Oh, mira, me'l podria haver estalviat.» Crec que aquest me'l podria estalviar.

Brian Barrett: Crec que jo també, i la veritat és que el tenia ganes. M'agrada bastant... sí, no m'encanta el trallot de Google que tinc. Està bé, però és bastant antic. No funciona amb Apple Music. És que hi ha moltes coses que jo... Però no crec que em pugui comprometre amb això tret que els desenvolupadors s'hi sumin, i no veig per què ho haurien de fer.

Leah Feiger: Quanta IA utilitza? Evidentment la necessita si és per dir: «Ei, Siri pot posar-me la cadena de música que sigui?»

Brian Barrett: Porta la IA de Siri integrada. O sigui que en aquest sentit és com un Alexa, una mica més intel·ligent, però tot i així segurament... crec que simplement serà millor fent aquestes coses. Crec que hi ha una generació de dispositius com aquest que si els feies qualsevol pregunta que no fos quina hora és, es bloquejaven una mica i et mostraven una pàgina web amb resultats diversos. Aquest hauria de ser més conversacional. Hauria de ser capaç d'oferir respostes més completes, però no sé si el voldries només per a això. No és que pugui fer res diferent del que pot fer el teu telèfon, i el telèfon probablement ja el tens a prop.

Leah Feiger: Sí, no, simplement recolzaria el telèfon. Em sap greu sentir això. Em sap greu per tu, Brian.

Brian Barrett: Gràcies. Gràcies per oferir-me un espai segur on expressar els meus sentiments.

Leah Feiger: Dos cops l'any.

Brian Barrett: D'acord, Leah, abans d'anar a la pausa, tinc un petit qüestionari per a tu. Llegiré quatre noms de la indústria de la IA. I, Leah, vull que em diguis quants et sonen. Estàs a punt?

Leah Feiger: Sí.

Brian Barrett: D'acord. Sam Altman.

Leah Feiger: Em sona.

Brian Barrett: Mira Murati.

Leah Feiger: També sé qui és Mira Murati.

Brian Barrett: Susan Milner.

Leah Feiger: No.

Brian Barrett: Craig Dalton.

Leah Feiger: No.

Brian Barrett: Caram. Bé, Leah, té sentit que només reconeguis Altman i Murati, perquè Milner i Dalton no existeixen. Saps qui insisteix que sí que existeixen quan se'ls fa la mateixa sèrie de preguntes?

Leah Feiger: Dedueixo, pel títol del magnífic article de la redactora sènior Kate Taylor, que els homes. Els homes, Brian.

Brian Barrett: Els homes.

Leah Feiger: Els homes.

Brian Barrett: Els homes. És veritat. Són els homes. En una nova enquesta a més de 5.400 nord-americans, investigadors de Harvard van descobrir que més de la meitat dels homes afirmen conèixer aquestes eminències fictícies de la IA. Les dones també ho van fer, però en una mesura molt inferior, al voltant del 40% de les dones. Així doncs, per una diferència notable, els homes mostren una gran seguretat amb respostes completament equivocades. Et sorprèn, Leah?

Leah Feiger: Vull dir, és clar que no. I hi ha molt més a desenvolupar aquí que probablement no sigui increïblement fascinant. El que diria, però, és que em fascina la confirmació dels biaixos en aquest cas, però també em fascina el fet que aquesta sigui una indústria tan nova que, per descomptat, hi ha un grup no gens menyspreable de persones que diuen: «Ja ho entenc absolutament tot sobre això. Mai m'he sentit més inclòs. Ningú sap més sobre el jugador de l'any MVP del 1993 que jo.» És un salt tan fàcil. Explica'm com es va descobrir tot això.

Brian Barrett: Doncs un estudi de la Universitat de Harvard, i crec que és important dir que hem començat amb aquesta anècdota perquè és molt divertida i demolidora, però aquí hi ha molt més. En realitat va ser una enquesta força exhaustiva. Laura Manley, del Shorenstein Center de la Harvard Kennedy School, va participar en l'estudi i va dir a WIRED que estan observant que els homes són més optimistes i tenen més confiança en tots els àmbits pel que fa a la IA. Això, per descomptat, va derivar en un excés de confiança en aquest cas. Vam descobrir que al llarg d'un any de cobertura mediàtica, els homes van ser citats en titulars sobre IA unes 14 vegades més sovint que les dones. I part d'això és fruit també que, òbviament, els alts executius de la IA són majoritàriament homes, però també inclou experts en IA. Els homes solen ser citats com a experts en IA molt més que les dones. Crec que el propòsit d'aquest estudi és veure on són les línies de divisió de gènere en la IA. Com aquesta indústria, a mesura que continua transformant el món, sembla que el transforma de manera diferent segons si ets un home o una dona, i la teva actitud envers ella ho reflecteix una mica.

Leah Feiger: Em pregunto si bona part d'això té a veure amb no preocupar-se pels límits de seguretat. Haurem d'aprofundir en aquest estudi pel meu compte. Faré que la Kate m'ho expliqui tot dinant o alguna cosa així, però per a mi hi ha alguna cosa molt fascinant quan penso en alguns dels majors crítics de la IA: penso en Timnit Gebru, sobre qui hem fet una cobertura excel·lent durant les últimes setmanes. Penso en persones que no només estan destruint la indústria, sinó que diuen: «Ei, aquí hi ha problemes.» I evidentment en tens una part des de dalt de tot. Hem estat parlant d'Anthropic, hem estat parlant de [Dario] Amodei, director executiu d'Anthropic, però realment tinc la sensació que hi ha aquesta escletxa. És molt interessant. Em fascina.

Brian Barrett: No, a mi també. I crec que és una cosa que la indústria ha d'abordar i de la qual ha de ser conscient. Tot això també s'enllaça, em sembla, amb el fet que la corresponsal sènior de WIRED Lauren Goode va escriure un reportatge el mes passat per a la nostra edició WIRED Women sobre qui és la dona més poderosa de la tecnologia. I no hi ha ben bé una resposta perquè no existeixen aquest tipus de cultes a la personalitat construïts al voltant d'elles, tot i que hi ha diverses dones molt poderoses en la tecnologia i en la IA; no tenen aquesta mena d'atracció gravitatòria, per a bé o per a mal —sovint per a mal—, que tenen els Sam Altman i els Elon Musk d'aquest món. Després de la pausa, compartirem les nostres eleccions de WIRED/TIRED de la setmana. Quedeu-vos amb nosaltres.

Leah Feiger: És el moment de la nostra secció WIRED i TIRED. Tot el que sigui nou i genial és WIRED, i qualsevol cosa passada de moda que ja tinguem superada és TIRED. Brian, què portes?

Brian Barrett: Confiaré en la meva fe perquè no he vist aquesta pel·lícula, però gent que respecto l'ha vista i li encanta.

Leah Feiger: És Digger?

Brian Barrett: És Digger.

Leah Feiger: La veig aquesta nit.

Brian Barrett: Diré—

Leah Feiger: Estic tan emocionada.

Brian Barrett: Tinc curiositat per saber què en diràs, però diré que Digger és WIRED, si més no perquè crec que, fins i tot sense haver vist la pel·lícula, diré que és WIRED perquè ha suscitat, crec, una conversa molt interessant, no només sobre Digger, sinó sobre com parlem del clima. Tant si t'agrada la pel·lícula com si no, tant si creus que ha estat eficaç a l'hora de comunicar això com pensa la redactora sènior Molly Taft a WIRED, com si penses que és una porqueria com molta altra gent, almenys ha forçat un debat sobre com parlem del clima. I crec que som en aquest punt on molta gent sembla haver passat pàgina de les converses sobre el clima. Tens els extremistes de la IA que diuen: «Oh, això és un problema resolt. No passa res.» Tens el sector afí a MAGA que diu: «Oh, tot estava exagerat. Per què ens n'hauríem de preocupar?» Crec que el clima ha desaparegut de la conversa des de diversos angles. Així que, pensis el que pensis sobre Digger, el fet que hagi traslladat la conversa més enllà de la mateixa pel·lícula cap a com parlem del clima em sembla positiu. Per a mi això és WIRED. I utilitzaré el meu TIRED per queixar-me una altra vegada de l'Apple HomeView. Crec que ho heu de solucionar.

Leah Feiger: L'odies.

Brian Barrett: No l'odio. No estic enfadat. Estic decebut, Leah.

Leah Feiger: Això és una crida a qualsevol persona que treballi a Apple: escolteu les pregàries d'en Brian. Ajudeu-lo. D'acord. Estan força bé. Els meus són tan d'internet que fa mal. Sento que sabràs exactament quins són i probablement els podries dir per mi. El meu WIRED és que Girls torna.

Brian Barrett: Aquesta era la meva aposta.

Leah Feiger: Estic molt emocionada. Déu meu. És herba gatera per a mil·lennistes. Hannah Horvath i Marnie Michaels tornaran a aparèixer aviat a les nostres pantalles. HBO, aquest retorn de Girls és tot el que m'importa. De debò, no puc esperar, com ja saps, perquè ahir et vaig enviar un missatge sobre això moltíssimes vegades.

Brian Barrett: Quina d'elles ets tu?

Leah Feiger: No. No entraré en aquest joc. De cap manera.

Brian Barrett: D'acord. Molt bé.

Leah Feiger: Això no és Sex and the City: qui és Carrie? Qui és Samantha? Tots els personatges de Girls són igualment increïbles i terribles. L'única cosa que diré absolutament és que òbviament vols ser Shoshanna i no vols ser Jessa si la tornes a mirar quan passes de la trentena.

Brian Barrett: És un bon consell. És un consell pràctic.

Leah Feiger: El meu TIRED també té un codi summament d'internet, que és... Deixeu-me que us porti al racó del meu internet i del meu algorisme, que és l'embolic de l'ocell de Kelly Clarkson a la botiga de màgia de Brooklyn.

Brian Barrett: Aquest és el racó de tothom. És el racó d'internet de tothom.

Leah Feiger: De fet, crec que no, perquè ahir vaig intentar explicar-ho al meu marit i em va dir: «T'està agafant un ictus?»

Brian Barrett: Oh, no.

Leah Feiger: «Què estàs dient?»

Brian Barrett: S'hi ha de posar al dia, Rodrigo. Vinga, home. Posa't al dia.

Leah Feiger: S'hi ha de posar al dia. Bàsicament, molt ràpid per als nostres oients: Kelly Clarkson, reconeguda cantant i presentadora de programes d'entrevistes, va entrar en una botiga de màgia a Brooklyn i va intentar comprar un ocell animatrònic anomenat Molly per 15.000 dòlars i li van dir: «En absolut. Molly no està en venda.» L'estira-i-arronsa ha estat increïble, realment increïble. Kelly Clarkson va publicar sobre ells i la botiga va respondre. Segons una entrevista a New York Magazine d'ahir, la botiga està rebent assetjament. Kelly Clarkson s'ha mantingut en la seva posició. Hi ha un creador d'ocells animatrònics que viu als boscos del nord de l'estat que només n'ha fet dos com aquests. És una part fonamental de l'espectacle de màgia. En fi, va ser molt divertit per a mi durant aproximadament una hora o dues, i ara ja n'estic tipa. Així que aquest és el meu TIRED.

Brian Barrett: Crec que, molt semblant a Girls, molt semblant a Girls, no vols ser ningú en aquesta situació. No crec que ningú en surti ben parat.

Leah Feiger: Molt malament.

Brian Barrett: Crec que tot plegat és un desgavell.

Leah Feiger: Excepte per a Molly, l'ocell animatrònic.

Brian Barrett: Excepte per a l'ocell animatrònic, que la veritat és que té una pinta genial.

Zoë Schiffer: Aquest és el nostre programa d'avui. Enllaçarem a totes les notícies de les quals hem parlat a les notes del programa. Adriana Tapia ha produït aquest episodi. Ha estat mesclat per Pran Bandi, que també és el nostre enginyer d'estudi a Nova York. La verificació de dades ha anat a càrrec de Matt Giles i Daniel Roman. Marc Leda és el nostre enginyer d'estudi a San Francisco. Kate Osborn és la nostra productora executiva, i Katie Drummond és la directora editorial global de WIRED.