“Oficialment em retiro de les apps del dimoni”: la generació Z es cansa del ‘swipe’

“Oficialment em retiro de les apps del dimoni”. Carla té 26 anys i està cansada de fer swipe. No es cansa de lligar ni de buscar parella, però sí de lliscar perfils, acumular matches que no arriben a cap part i sentir que està llambregant un catàleg en el qual les persones es trien i es descarten. “El més esgotador és adonar-te que arribes a cosificar a tothom”, explica. La seva experiència no és anecdòtica. Cada vegada més recerques comencen a posar nom a aquest cansament: dating app burnout, l'esgotament associat a l'ús continuat de les aplicacions de cites. Un estudi publicat en New Mitjana & Society va seguir durant 12 setmanes a 493 usuaris solters actius d'aplicacions de cites i va observar que, amb el pas del temps, augmentaven tant l'esgotament emocional com la sensació d'ineficàcia associada al seu ús. “Veus que fins i tot amb tanta gent no trobes a ningú amb qui fer el clic i, no t'enganyaré, és una miqueta desesperançador. I no perquè estàs buscant a l'amor de la teva vida per Bumble, però és decebedora veure que, encara que hi hagi tanta gent, no consideres a ningú prou bo per a tu. (…) Més que fer match perquè després resulti en alguna cosa, sembla com quan amb el perfil del Habbo et buscaves a un nuvi: alguna cosa per a riure't, però que no va més enllà del virtual”, explica Carla. Dani (28) també està saturat. “Entres sabent que no t'aportarà res. És una pèrdua de temps. Cada vegada amb si menys matches, dóna la sensació que no hi ha ningú nou. El pitjor: el 75% de perfils que m'apareixen són turistes (en viure a Barcelona). Més que avorriment, a vegades ho faig per la xutada de dopamina que dóna la possibilitat de fer match. Sento que no ho estic decidint jo, una sensació semblant a quan doomscrolleo en TikTok”, explica. Recerques sobre l'ús excessiu del swipe han plantejat que aquest funcionament pot actuar com un sistema de reforç perquè el match funciona com una recompensa que anima a continuar lliscant, però arriba de manera impredictible, per la qual cosa l'usuari continua buscant el següent. Aquesta combinació entre repetició, incertesa i recompensa pot fer que el gest acabi #mantenir fins i tot quan l'objectiu inicial (conèixer a algú) ha perdut pes. En declaracions a La Vanguardia, el psicòleg Adrián Chico explica que cada vegada es troba amb més persones esgotades d'acumular matches, converses i cites que, malgrat #multiplicar, no acaben generant una connexió real. “Moltes cites, molta intensitat, molta quantitat de converses. Però cap porta a res”, assenyala. mai havia estat tan fàcil accedir a potencials parelles i, tanmateix, això no significa que resulti més senzill connectar amb elles. I aquesta lògica també acaba afectant la manera en què els usuaris es relacionen entre si.

El ghosting, les converses que es queden a mig fer i els matches que mai arriben a #convertir en una cita formen part d'una dinàmica que molts usuaris semblen haver normalitzat. “Siguem realistes, ens han fet ghosting, però nosaltres també hem ghosteado. Al final, és la pràctica habitual. T'acomodes en unes dinàmiques amb les quals en principi no estàs d'acord. Això és com amb el capitalisme: acabes participant en alguna cosa que no vols. A l'hora de contestar, em va per temporades. A vegades em ve de gust començar jo la conversa i unes altres deixo que el noi em parli a mi. La majoria de les vegades, tot acaba en res. Potser a algunes noies ens passa com amb les apps de streaming: hi ha tantes opcions, és a dir, has fet matches amb tanta gent diferent que al final et dóna mandra entaular conversa amb cap”, diu Carla. L'experiència tampoc és igual per a homes i dones. En les aplicacions de cites, elles solen rebre més propostes i, al mateix temps, exercir una selecció més restrictiva sobre els perfils que consideren atractius. Un estudi realitzat específicament en Tinder, amb 3.600 avaluacions de perfils, va trobar que les dones eren més selectives que els homes i que mostraven una preferència especialment marcada per homes amb major nivell educatiu. Tenir més opcions, per tant, no significa necessàriament trobar més fàcilment a algú compatible. L'abundància també permet establir filtres més precisos i descartar ràpidament perfils que no encaixen. “A moltes no ens resulta gens fàcil trobar a una persona ideal a través d'elles, però, és que fora d'elles tampoc les trobem. Moltes vegades aquestes apps són només un reflex del que et trobes al carrer. La gent que té més facilitat per a trobar parella —a vegades gent massa conformista— trobarà a algú d'una manera o una altra. A les supermujeres que tenim mil filtres (necessaris si vols ser feliç) no ens resulta tan fàcil trobar parella a través de matches, el normal si tampoc els trobem aquí fora”, explica Carla. En altres paraules, el problema pot no estar en la quantitat d'opcions, sinó en quantes d'aquestes opcions es consideren realment opcions. “L'objectiu d'aquestes apps al final és que passis el màxim de temps en elles, per a mostrar-te més anuncis. Haurien d'oferir més capacitat de filtre perquè sigui més fàcil trobar a persones compatibles. D'altra banda, la socialització en general passa pel mòbil. Si totes les hores de pantalla fossin hores de socialitzar en el món físic, tal vegada s'obririen més oportunitats de conèixer noves persones”, compte Dani. Carla coincideix: “Per molt que existeixi un match en una app de cites, el pas més important és el de sempre, la conversa, però una de debò i cara a cara. Aquí es veu la realitat i la compatibilitat.

Fins que no veus els gestos, la manera de parlar, el to, les cares, els silencis i tot el que comporta una conversa real, no sabràs si estàs lligant de debò”, explica. Les ganes de conèixer a gent estan, només és vincular la forma correcta. Existeixen aplicacions com Prop, que connecta a usuaris amb amics i amics d'amics i limita els swipes a quatre al dia. O Mat, una aplicació creada a Barcelona per a organitzar plans i conèixer gent, aposta precisament per treure les relacions de la lògica del match. “En les apps de cites fas match amb algú i ja hi ha expectatives que passi alguna cosa; en la nostra, ens prendrem una cervesa amb amics i si sorgeix alguna cosa més, perquè millor”, explica el seu fundador, Guillermo Correa. Veurem cap a on es dirigeixen les ganes de lligar de les generacions més joves.