Espanya és l'única gran economia de l'euro que perd productivitat des de 2018 malgrat rebre 100.000 milllones de fons europeus

L'economia espanyola experimenta més creixement que la resta en els últims anys, però protagonitza al temps una excepció negativa que té efectes profundament desfavorables a llarg termini. Segons les últimes estimacions del Fons Monetari Internacional (#FMI) difoses aquesta setmana a Bangkok, Espanya és l'única gran economia de l'Eurozona que ha perdut productivitat des de 2018. El seu càlcul és que haurà perdut una dècima en el període 2018-2027, que coincideix amb el període de govern de Pedro Sánchez. La productivitat és l'indicador clau per a millorar la renda per càpita d'un país, pujar els seus salaris sense perdre competitivitat i, essencial també, per a assegurar la viabilitat del sistema de pensions. En contrast, Alemanya, malgrat els seus problemes en aquest període, ha millorat la seva productivitat un 1% i la mitjana de l'Eurozona l'ha elevat mig punt. França i Itàlia també registren increments del 0,3% i el 0,2% que, encara que modestos, presenten signe positiu. L'embús en la productivitat és un problema general en el Vell Continent, però crida l'atenció que Espanya present decreixement després de tenir assignats des de 2021 més de 100.000 milions de fons europeus teòricament destinats a transformar l'economia nacional i millorar la seva productivitat. El #FMI creu que la productivitat va registrar una caiguda del 1,4% en 2025, per exemple, quan teòricament la bonança i els fons europeus haurien fet esperar una forta millora. Els creixements positius enguany i el pròxim no eviten que la mitjana des de 2018, segons el #FMI, sigui negativa. Els economistes consideren que per a mesurar bé la productivitat cal prendre períodes llargs. Entre 2008 i 2017, amb el gruix dels anys en crisis, sí que es va produir un augment de la productivitat del 3,2%, però que tampoc va resoldre els problemes de l'economia nacional. On sí que supera Espanya a altres grans economies de l'euro en les previsions del #FMI és en la pujada dels costos laborals unitaris. Des de 2018 s'han incrementat un 3,1%, per sobre del 3% de la mitjana de l'Eurozona i d'Alemanya i duplicant el ritme de França i Itàlia. Els costos laborals no mesuren només els salaris, sinó el cost general de la mà d'obra de les empreses, i els serveis d'estudis econòmics desaconsellen que creixin més que la productivitat. El Banc d'Espanya el reitera de manera recurrent, així com la Comissió Europea. L'Organització Internacional del Treball recull també aquest principi: «Un creixement de salaris sistemàticament superior al creixement de la productivitat laboral és insostenible. També el contrari és cert. L'objectiu és que els salaris i la productivitat creixin al mateix ritme». Crítiques dels EUA D'altra banda, el Departament d'Estat dels EUA ha publicat el seu informe anual sobre clima inversor a Espanya i adverteix de traves, falta d'unitat de mercat i cita la resistència del Govern a pagar els laudes per les energies renovables.