Hantavirus, tuberculosi, mpox... Les deu infeccions que poden canviar el món en una dècada

"No tinc gens d'endeví i no tinc cap conflicte d'interès". Així es presenta el doctor José Miguel Cisneros en començar la seva ponència titulada Les 10 infeccions que poden canviar el món en 10 anys , organitzada per la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (Seimc) en el marc d'una jornada formativa celebrada aquest dimarts a Madrid. No obstant això, assumeix el repte plantejat pels seus col·legues per a participar i posa nom a les deu malalties que l'expert considera de major risc. "Amenaces vindran, amb un ritme i risc major que fins ara", adverteix.

Des de l'edat antiga, la guerra, la fam i la pesta han aguaitat a la humanitat. "Cap d'aquests tres mals bíblics s'ha resolt i és possible que en el segle XXII continuïn tal com van les coses", va lamentar el cap del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Universitari Verge de la Rosada de Sevilla a l'inici de la trobada amb periodistes i col·legues de professió, en el qual també va citar la frase del infectólogo i assessor —"al seu pesar"— del president dels EUA, Donald Trump, durant la pandèmia de covid, Anthony Fauci: "No s'acaba fins que s'acaba... però mai s'acaba". "És difícil pensar que això [en referència a les malalties infeccioses detectades des de 1980] vagi a desaparèixer. Continuaran sorgint brots, epidèmies i pandèmies de manera continuada tal com ha succeït fins ara ", va agregar el doctor.

Abans de començar a enumerar les deu amenaces actuals, Cisneros va recordar que tant el #VIH com el Sars-CoV-2 (virus de la covid-19) van portar "sofriment", però també "avanços i efectes positius" com la posada en marxa de grans assajos clínics que van arribar als antiretrovirals actuals que van convertir en crònica una infecció abans mortal o a vacunes desenvolupades en temps rècord, respectivament.

Malgrat aquestes "fites" amb dues infeccions "històriques", Cisneros va ser clar: "Amenaces vindran, però no sabem quins. Però tinc males notícies: vindran amb un ritme major o amb major risc que fins ara". El doctor va sostenir aquest advertiment en la llista de les deu majors amenaces per a la salut mundial elaborada en 2019 per l'Organització Mundial de la Salut ( #OMS ), que inclou sis malalties infeccioses o problemes relacionats amb elles. El canvi climàtic, la sortida dels EUA de la #OMS o les retallades en els #CDC "impulsaran" que "les deu amenaces vindran amb més rapidesa". Per a 2050, la previsió dels experts de la Seimc és que només millorin les hepatitis víriques , que els virus de la grip puguin empitjorar i que empitjoraran "amb seguretat" altres infeccions com les malària, les de transmissió sexual o les produïdes per bacteris multirresistenes, entre altres.

Ébola

Aquesta és la primera infecció que enumera el portaveu de la Seimc. L'actual brot d'ébola a la República Democràtica del Congo ha causat en cinc mesos 8.728 casos i 4.205 defuncions, segons les últimes dades de la #OMS de principis d'octubre. "Amb una mortalitat extraordinàriament alta (48%) , no hi ha cap malaltia infecciosa amb números grans que produeixi aquesta mortalitat. És una mortalitat extraordinària que sens dubte té una part condicionada per un sistema sanitari molt precari per a atendre aquests pacients, que es converteixen ràpidament en casos crítics".

Cisneros apunta que les gràfiques mostren que "les xifres es mantenen" i que " l'evolució no ha estat controlada encara ", alguna cosa que "no havia succeït en brots previs, la intervenció immediata de la #OMS i del #CDC havia aconseguit controlar-ho molt més ràpidament". L'expert afegeix un altre factor: la nova variant del virus, el cep Bundibugyo, que no era detectada amb els test inicials d'ébola, la qual cosa va causar demores en els diagnòstics dels primers casos.

Febre hemorràgica de Crimea-Congo

La febre hemorràgica de Crimea-Congo és una malaltia causada per un virus que es transmet principalment per la picada de paparres infectades. A Espanya es considera una malaltia emergent. Segons Cisneros, "pot no ocasionar una alarma mundial, però sí local" . Era "molt desconeguda" al nostre país fins a 2016, quan un equip de l'Hospital Universitari La Paz de Madrid va identificar el primer cas humà, que es va convertir en el primer cas autòcton a Europa occidental d'aquesta infecció. Es tracta d'una persona a la qual una paparra Hyalomma sp li va picar durant un passeig per la serra d'Àvila i va acabar morint. Aquest primer pacient a Espanya va generar a més el primer cas autòcton per contagi de persona a persona en una infermera que va sofrir una esquitxada de sang mentre ho atenia. Des de llavors, ja són 23 els casos i set les defuncions a Espanya.

Cisneros va advertir que la mortalitat és "molt molt elevada" i que el vector, que és la paparra Hyalomma , "està molt difós al nostre país". El infectólogo va lamentar que ja és "una realitat" la possibilitat que aquest virus pugui #generalitzar a Espanya a nivells semblants als de Turquia, on es donen diversos milers de casos a l'any. "Tenim el vector i tenim el virus ja endèmic" , va lamentar, al mateix temps que va cridar l'atenció sobre el "problema" que es generaria a Espanya, perquè aquests pacients precisen un ingrés en unitats d'alt nivell d'aïllament i la Xarxa d'Hospitals per a l'Atenció a Malalties Infeccioses d'Alt Risc a Espanya (Xarxa UATAN) consta de 16 habitacions repartides en set hospitals.

Virus del Nil Occidental

A aquest virus de nom "exòtic" i "ressonàncies tropicals" ja podria #dir, segons Cisneros, "infecció pel virus del Guadalquivir o pel virus del Guadiana" per les dades actuals . "Tenim el vector, que en aquest cas és el mosquit Culex , tenim una zona [Doñana] amb moltíssims ocells migradors, que són el reservorio, i aiguamolls i arrossars. Això explica la importància del concepte One Health en les malalties infeccioses. No es pot #abordar aquest problema sol des de la medicina".

El virus del Nil no existia —"o no s'havia descrit"— al nostre país fins a principis de segle. L'any 2004 es va detectar una seroprevalencia del 0,6% en la zona del Guadalquivir que els experts no acabaven de #creure fins que en 2010 van aparèixer els dos primers casos, a Cadis. Des de llavors, els casos "no han parat d'augmentar", amb grans brots en 2020 (77 casos a Badajoz) o 2024 (158 casos a Màlaga i Jaén). Enguany són ja 139 casos els comptabilitzats en sis províncies fins al 7 d'octubre. D'ells, sis han mort. El municipi amb més casos és Don Benito (Badajoz). " No sols augmenta el nombre de casos, sinó que s'està dispersant per Espanya i va augmentant el nombre de províncies on ja el virus del Nil ja és un problema endèmic. Pot #estendre a tota Espanya? Possiblement sí perquè el vector està a tot arreu. Hi ha Culex en tota Espanya. És qüestió que arribin ocells i puguin ser picades".

Dengue

Cisneros va assenyalar que aquesta infecció exòtica ja registra a França, Itàlia i Espanya 612 casos autòctons des de l'any 2022. La major incidència es va detectar en 2024, amb 304 casos (vuit dels quals a Espanya), segons les dades recopilades pel segons el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC). "Encara no es considera endèmica perquè són casos d'un viatger infectat a una persona que no ha viatjat".

El doctor va subratllar la infecció del mosquit amb un bacteri que es diu Wolbachia , que redueix la capacitat del mosquit de transmetre dengue, com a "enginyosa eina de guerra biològica" . Segons un estudi publicat en The New England Journal of Medicine , aquest tractament va reduir la incidència de dengue simptomàtic a Jakarta (Indonèsia) en un 77% i els ingressos en un 86%. El treball va demostrar que "utilitzant la guerra biològica podem aconseguir molt més que amb els insecticides, que era el mètode de lluita contra el dengue tradicionalment".

Mpox (verola del mico)

Mpox , antigament conegut com a verola del mico , era "una infecció confinada als boscos africans amb una transmissió bastant reduïda", va recordar Cisneros. Espanya va encapçalar en nombre de casos (8.636) el gran brot que es va arribar a Europa l'any 2022 . Va arribar "sense previ avís". Enguany, l'aparició del subclado Ib , encara que no és més greu, representa un "nou exemple de sorpresa epidemiològica d'un virus conegut que de sobte es transforma en la seva capacitat de transmissió, probablement condicionat per la globalització i les noves pràctiques socials, etcètera", va indicar.

Tuberculosi

La sisena amenaça esmentada per Cisneros va ser la tuberculosi. Un "vell conegut". Aquesta "malaltia mil·lenària" que està "vinculada a la pobresa i a la fam" . El doctor va denunciar que és "dramàtic que una infecció prevenible i tractable" produís 10,7 milions de casos en el món en 2024 i més d'un milió de defuncions. A Espanya, va recalcar l'especialista, la incidència es va doblegar a Sevilla després de la pandèmia (gairebé 18 casos per cada 100.000 habitants). "Això està vinculat al fet que aquí tenim els tres barris més pobres d'Espanya, com les tres mil habitatges".

Grip aviària

La setena amenaça citada per Cisneros va ser la grip aviària, que va definir com "la candidata permanent a generar la pròxima pandèmia" per la seva transmissió aèria i que "està en expansió". Segons els daus del ECDC, entre juny i agost d'enguany hi havia a Europa 12 països amb 110 casos de grip aviària (H5N1) tant en ocells silvestres (103) com a domèstiques (set). Als EUA ha afectat fonamentalment mamífers, "la qual cosa demostra un nivell d'adaptació d'ocells a mamífers". Els casos entre humans continuen sent "afortunadament puntuals perquè encara no ha fet el pas, com ho va fer el covid, a la transmissió eficaç entre humans". En cas de donar-ho i de tenir patogenicitat, insisteix, "podria ocasionar una pandèmia".

Bacteris multiresistents

Les infeccions per bacteris multiresistents (#BMR) és el problema de "la tragèdia dels comuns: com és un problema normal, no té titulars i no crida l'atenció pública. Per tant, no crida els polítics a posar-li remei". Per a Cisneros, en canvi, és una amenaça de "magnitud extraordinària". Segons un estudi de la Seimc publicat en la revista The Lancet Regional Health, l'any 2023 a Espanya es van registrar 173.653 casos d'infecció per bacteris resistents als antibiòtics, dels quals 24.582 van morir.

Cisneros va comparar aquesta xifra amb els 1.145 morts en la carretera aquest any, un tema que sí que acapara titulars, finançament i campanyes de la #DGT que han ajudat a reduir aquestes dades. " Els #BMR encara no tenen el finançament necessari" , va alertar. "El consum d'antibiòtics és major en els centres de salut d'àrees de nivell socioeconòmic baix a Sevilla", va agregar.

El doctor va esmentar les recents dades de l'Informe anual 2025 del Pla Nacional enfront de la Resistència als Antibiòtics (PRAN), publicat a principis d'aquest mes. "El PRAN ha fet molt des de 2014, però tenim algunes qüestions que necessitem millorar. Tenim un consum d'antibiòtics , sense que hi hagi cap evidència que tenim més feblesa genètica, ni condicions atmosfèriques pitjors per a tenir més infeccions, molt superior al dels països nòrdics, i per sobre de la mitjana europea , tant en Atenció Primària (mesurat en dosis diàries definides) com en hospitalària". El doctor va demanar "buscar les raons" i "tractar de millorar" les diferències entre Comunitats Autònomes. Com a exemple, va citar que Galícia consumeix un 90% més d'antimicrobians que Andalusia a nivell hospitalari i Extremadura, un 35% més que el País Basc a nivell comunitari.

Hantavirus

El doctor va voler incloure en la seva llista el hantavirus , però no perquè suposa una amenaça mundial, sinó per a cridar l'atenció sobre com s'informa de les crisis relacionades amb malalties infeccioses. En el brot registrat en el creuer MV Hondius entre abril i juny d'enguany, després del qual la majoria de la població va descobrir l'existència d'aquest virus, es van contagiar onze persones amb el cep dels Andes, que pot causar complicacions cardiorespiratòries greus, i van morir tres persones. "Tots coneixem les imatges, la qual cosa va succeir i com es va exposar als tripulants, que van haver de fer un desembarcament en xalupa quan es podrien haver baixat del vaixell amb normalitat ", va considerar. Després d'una anàlisi de teletips, Cisneros va observar que la majoria de les informacions eren de caràcter polític mentre que els aspectes tècnics tenien "molt poca rellevància". Cisneros va reclamar als periodistes "responsabilitat" i "equilibri" en les fonts d'informació.

Infodemia

Finalment, Cisneros va citar la infodemia. Segons la Fundéu, es tracta de la " sobreabundància d'informació (alguna rigorosa i una altra falsa) sobre un tema ". La #OMS empra des de fa temps l'anglicisme infodemic (que sorgeix d'unir els termes informació i pandèmia) per a #referir a una "sobreabundància d'informació, incloent informació falsa o enganyosa, tant en entorns digitals com físics durant un brot de malaltia" que "provoca confusió i conductes de risc que poden perjudicar la salut" i "genera desconfiança en les autoritats sanitàries i afebleix la resposta de salut pública".

"No és una malaltia infecciosa, però fot com no poques a les malalties infeccioses", va afirmar el portaveu de la Seimc, per a a continuació citar exemples de missatges falsos com que els virus es curen amb antibiòtics, que el diòxid de clor cura el covid (com va suggerir Donald Trump a l'inici de la pandèmia), que les infeccions de transmissió sexual només afecten col·lectius específics, que les vacunes produeixen autisme, esterilitat o introdueixen microxips, o que la vacuna de la grip produeix grip. Totes aquestes informacions falses "posen en risc els avanços" . Cisneros va lamentar que la taxa de vacunació contra la grip a l'hospital on treballa és del 30-40%. "Estem molt lluny d'aconseguir el nivell que sembla de protecció, que és per sobre del 75%", va lamentar.