Àrtic i Antàrtida perden gel: què significa per al nivell de la mar?

Per a mostrar aquest contingut de YouTube, ha d'autoritzar les cookies de mesurament d'audiència i publicitat.

Una extensió del teu navegador sembla estar bloquejant la càrrega del reproductor de vídeo. Per a poder veure aquest contingut, has de desactivar-la en aquest lloc.

Primera modificació: 16/10/2026 - 15.18

Els pols continuen mostrant senyals del canvi climàtic. En 2026, l'extensió del gel marí de l'Àrtic va aconseguir un dels seus deu mínims més baixos des que van començar els mesuraments per satèl·lit. Per part seva, una anàlisi internacional de IMBIE calcula que la pèrdua de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida va elevar el nivell mig global de la mar en uns 3,1 centímetres entre 1979 i 2023. Què revelen aquestes dades sobre l'evolució del desglaç i les seves conseqüències per a les zones costaneres?

El desglaç dels pols és un termòmetre inqüestionable del canvi climàtic. Agost i setembre són mesos clau per a mesurar el seu impacte: l'Àrtic aconsegueix el seu mínim anual de gel marí a causa de l'estiu boreal, mentre l'Antàrtida arriba al seu màxim de congelament durant el ple hivern.

Durant aquesta temporada, tots dos pols van tornar a encendre les alarmes. Al setembre de 2026, l'Àrtic va tenir 4,6 milions de quilòmetres quadrats de gel, la qual cosa representa la desena mesura més baixa des que existeixen registres satel·litaris. Un lloc que comparteix amb els anys 2008, 2010 i 2025, segons les dades de la #NASA . A més, els últims 20 anys han marcat les extensions mínimes anuals de gel marí més baixes que s'han observat a l'Àrtic des de 1978.

Per a mostrar aquest contingut de X (Twitter), ha d'autoritzar les cookies de mesurament d'audiència i publicitat.

La particularitat de l'Àrtic és que s'escalfa gairebé sis vegades més ràpid que la mitjana mundial des de 1980, segons va assenyalar el programa europeu d'observació de la Terra Copernicus en la seva més recent reporti sobre l'estat dels oceans . Això és un factor determinant perquè el gel marí hagi disminuït a un ritme pròxim al 10% per dècada i, al seu torn, aquesta pèrdua rècord obre noves rutes comercials en la Mar del Nord i el Pas del Nord-oest. Encara que és un atractiu geopolític per a Rússia , Islàndia o Noruega ; representa un sever risc ecològic.

“Aquests canvis estan transformant l'Àrtic d'una regió relativament aïllada a un espai de governança connectat a escala mundial, on és necessari equilibrar la conservació , el desenvolupament econòmic, els drets dels pobles indígenes i locals, el dret marítim i els interessos geopolítics”, assenyala el reporti de Copernicus.

Aquest risc no és només per a l'ecosistema. La fosa de l'Àrtic està creant icebergs que són un perill per als vaixells a l'estil del Titanic . I no és només una anècdota. Després que el creuer es va enfonsar en 1912, van crear la Patrulla Internacional de Gels per a vigilar l'activitat dels icebergs.

Però el seu mandat es va limitar a Grans Bancs de Terranova, situats al sud-est del Canadà. Ara, amb les noves rutes de comerç demanen que la patrulla pugui inspeccionar zones més extenses i el gel marí, com l'assenyala el Centre Nacional de Dades de Neu i Gel (NSIDC, per les seves sigles en anglès), un centre de recerca dels Estats Units .

En l'extrem oposat del planeta, l'hemisferi sud tampoc dóna treva. L'Antàrtida va aconseguir 17,5 milions de quilòmetres quadrats de gel el 14 de setembre, la qual cosa ho converteix en el tercer màxim hivernal més sota mai registrat, segons la #NASA .

A diferència de l'Àrtic, un oceà envoltat de continents, l'Antàrtida és un continent envoltat d'oceà, la qual cosa la fa reaccionar al vent i els corrents d'una manera menys predictible. No obstant això, la tendència científica és clara: la cobertura gelada hivernal és cada any més reduïda.

“Aquest tipus de coses ocorren constantment. Però la magnitud del fenomen és, sens dubte, inusual”, va assenyalar en un comunicat Walt Meier, científic investigador sènior del NSIDC.

I quin és el motor principal d'aquest fenomen?: el constant escalfament dels oceans , alimentat per la crisi climàtica global. “Més de quatre cinquenes parts del gel perdut van ser abocades a l'oceà per glaceres que es desplaçaven més ràpidament, en lloc de #fondre en la superfície; això ens indica que la tendència a llarg termini està impulsada per la resposta dinàmica de les capes de gel davant l'escalfament de l'oceà”, va assenyalar Inès Otosaka, glacióloga i autora principal d'estudi del Imbie .

El Imbie és una col·laboració de científics internacionals dedicats a estudiar les glaceres i, en la seva reporti més recent, van analitzar els reportis històrics sobre l'Antàrtida i la capa de gel de Groenlàndia produïts per 27 missions satel·litàries de tot el món, inclosa la #NASA i l'Agència Espacial Europea .

Així van determinar que des de 1972 a la data, el desglaç de la capa de Groenlàndia va aportar 1,81 #cm del que va augmentar el nivell de la mar. Mentre que la fosa de l'Antàrtida va sumar 1,33 #cm des de 1979. Tots dos representen una quarta part de l'augment del nivell de la mar en tot el planeta.

Tot això demostra que la fosa dels pols no sols es redueix al fet que es perd gel, sinó que les conseqüències van més enllà: des de noves rutes marítimes que amenacen els ecosistemes fins a l'augment del nivell de la mar.