Jugar al pòquer amb les pensions i altres trucs bruts

Si la campanya electoral que s'aveïna fos un menú, passaríem fam. L'alimentació és important i convé evitar els greixos saturats i tanta escombraries que entra i surt per la boca. El primer mos de tanteig és essencial. Pedro Sánchez es llança en planxa i promet pujada en les pensions. El grapeig electoral passa gairebé sempre per les pensions. Per a qualsevol polític són un pòquer, encara que en veritat els vells els importen molt poc. Sánchez garanteix més diners al mes. Llavors el #PP entra a sac, seguint la senyalística imposada per Moncloa. Entra tan ràpida i descurada Ester Muñoz (portaveu en el Congrés), que informa els pensionistes que de pujar res, i la fa grossa. Ha d'aparèixer l'equip d'emergència del partit a desmentir, #atropellar com els nyus travessant el riu Mara (a l'oest del Serengueti). Alberto Núñez Feijóo hauria de #ajustar un collaret d'alls per a parlar de pensions. En 2023 va ensopegar amb aquest assumpte i l'ensopec el va deixar baldat. Refredar pensions, o donar a entendre que està per refredar-les, destrossa a qualsevol polític, però encara el desmembra més no saber què dir de l'assumpte. Sánchez els ha posat el primer parany amb un tret a conill parat. Fins a l'arrossegament de l'últim toro, quan es tanquin els col·legis electorals el pròxim 29 de novembre, al·lucinarem. A veure qui arriba amb més punts de sutura al recompte. En principi, l'embolic monumental de l'esquerra embullant amb el "sí/no" a capritx de quan formàvem equips en el col·legi la predisposa a portar collet durant tota la campanya. Qui creu que Irene Montero rema a favor de ningú (Podemos la hi jugarà en gran per a #matar d'una vegada en petit). Que Gabriel Rufián Superstar, llest i vulpino, vagi a perdre el temps amb batalles de vietnamites de matoll quan es tracta de dominar el socarrat català. Fins i tot que Ada Colau no es quedi en gairebé Ada Colau està per veure. L'esquerra treballarà per a Sánchez, que ha deshidratat als socis com a salconduit de la seva pròpia destinació. Tenen als metges a la contra. Als docents de l'educació pública, a la contra. Als acampats en Sol i altres places a la contra. I a la contra als estudiants apallissats a la babalà pels antidisturbis. Les pancartes reparteixen culpes per igual a Isabel Díaz-Ayuso i al partit de Sánchez, on una dama de la cúria -portaveu de l'Executiva Federal- té l'amor dipositat en una gran forquilla immobiliària amb 30 pisos per banda, vent en popa a tota vela, no curta la mar si no vola, un veler bergantín. Vaixell pirata que anomenen... Viva Espanya. La campanya serà un #llançar costa avall posats fins dalt de Xarxa Bull. Les burradas. Les promeses. Els cops baixos. Primer amb els pensionistes. Després seran els estudiants. O els professors. O els desnonats. O els sanitaris. Els val qualsevol cos a cos per a agitar al seu públic. Vox és l'únic partit capaç d'estar contra tots.

Potser no acaben de creure en un futur democràtic i els apunta l'eslògan de José Antonio: "La destinació de les urnes és trencar-les". N'hi ha prou que Abascal no faci res, com és costum, perquè es compleixin les previsions. Feijóo no calcula on es fica. És increïble el descontrol general. I el que vindrà.