El que va d'Isabel Pantoja a Pedro Sánchez
Isabel Pantoja és un dels grans personatge del paper cuixé a Espanya. Una de les parelles de la cantant andalusa va ser el buscavides Julián Muñoz, que va ser alcalde de Marbella i que, com el seu predecessor, el polèmic constructor Jesús Gil y Gil, va ser condemnat per corrupció. Quan a Muñoz l'investigaven pel cas Malaia, un escàndol urbanístic, va sortir a passejar com si res amb Pantoja per la localitat de la Costa del Sol. La premsa els assetjava i, lluny d'angoixar-se, la cupletista li va donar un consell: "Dientes, dientes, que es lo que les jode", li va dir animant-lo a somriure i a posar bona cara davant l'adversitat.
[Si vols rebre El Despertador cada dia al teu correu i sense publicitat, fes-te gratuïtament soci de Nació i subscriu-te al butlletí]
Sánchez també està abonat al "dientes, dientes". Dilluns, als salons del Palau Reial, on se celebrava la recepció de dia de la Hispanitat que reunia la flor i la nata de la vida política, institucional i periodística madrilenya, mostrava optimisme i convenciment en un alt nivell de mobilització del seu electorat. El president espanyol creix en l'adversitat i en la confrontació i n'està segur que a mesura que s'acosti el 29 de novembre podrà confrontar amb l'extrema dreta i que això el beneficiarà.
Ahir es van presentar dues enquestes que, com sempre cal recordar, no fan un pronòstic, però sí una foto fixa del moment i de les tendències de vot. Us aconsello les anàlisis que en fan Bernat Surroca i Lluís Girona (aquí) i el nostre expert en dades Roger Tugas Vilardell (aquí). I totes dues, tant la del CIS com la del CEO, coincideixen en el fet que l'espai a l'esquerra del PSOE no alça el cap (la divisió entre els partits del minvant Front Ampli i Podem, que podrà passejar Gabriel Rufián, no hi ajudarà i vés que Ada Colau no s'ho repensi) i en què Vox continua creixent. I ho fa, és clar, en detriment del PP.
Sánchez deia ahir a Saragossa que si la dreta i l'extrema dreta arriben al poder signaran "la carta de defunció de l'estat del benestar". Es tracta de projectar confiança en les pròpies forces, sí, però sobretot de tibar els votants, de posar-los en tensió i activar-los. El PSOE en sap i a Sánchez li va molt bé situar a Vox al centre, tal com ha fet en les darreres campanyes. Fer-ho posa nerviós al PP (Alberto Núñez Feijóo afirmava en la mateixa recepció del 12-O que el PP mantindria els seus escons i no passava d'aquí) i això, sumat a alguna errada del cap cartell, pot alterar els equilibris al bloc de la dreta.
Si el Front Ampli no funciona i Vox es dispara, el PSOE pot millorar expectatives i el PP les pot empitjorar. Això provocaria que els socialistes guanyessin les eleccions encara que la dreta sumi una majoria absoluta folgada al Congrés. Un partit socialista més fort i una dreta fragmentada podria deixar el PP sense l'actual majoria absoluta al Senat i, per tant, encara que ells i Vox tinguessin una supermajoria al Congrés de 210 o més escons no podrien reformar la Constitució.
