La decisió de Joan Tubau: "He tancat un pódcast que funcionava perquè el meu fill no tornarà a tenir vuit mesos"

Joan Tubau és economista, professor associat a la Universitat Pompeu Fabra i un dels divulgadors financers més influents d'Espanya. Durant cinc anys ha defensat, des del seu pódcast i el seu newsletterKapital, una idea a contra corrent: els diners que no es gasta compra el que de debò importa, que és temps i llibertat. Enguany la va recollir en F*ck you money (Península), un llibre el títol del qual al·ludeix al matalàs que permet a qualsevol dir no sense por. Fa unes setmanes va anunciar que deixava de gravar Kapital, un projecte que funcionava i li donava diners, per a passar amb el seu fill el major temps possible. La notícia es va fer viral. «Et llances a la piscina», diu, «i no passa res». Què diu de la nostra societat que una decisió així generi tant de debat?Que vivim en pilot automàtic. Molta gent no es qüestiona els equilibris que li han donat, i per això sorprèn quan algú decideix «Això no em va bé, ho faré a la meva manera». Això comporta un risc i espanta. I no parlo sol de la paternitat, sinó de qualsevol decisió que s'allunyi de la norma.Porta cinc anys parlant de llibertat financera i acaba de prendre la decisió més lliure de la seva vida. És la prova que el seu sistema funciona?No ho deixo tot: tinc altres projectes. Però he tancat un molt important per a mi, un pódcast que funcionava. I la decisió ha estat fàcil, perquè és la conseqüència lògica d'un treball que vaig començar fa anys. Quan arrencava el pódcast, ja m'estava preparant per al dia en què fora pare. En el moment en què tens estalvi, tens el control del teu temps. Ha estat l'estalvi el que m'ha permès trencar amb aquesta roda.Per què va ser tan fàcil?Perquè no volia ser un d'aquests pares que parlen de passar «temps de qualitat» amb el seu fill. Veig bebès de quatre o cinc mesos en la guarderia. Moltes vegades els pares no tenen alternativa, i això és el més dur, però veuran poc al seu fill tota la vida. Jo volia passar amb ell el major temps possible. Sóc d'una generació a la qual li van dir que podia tenir-ho tot, i seguint aquesta regla ens hem quedat sense res. Tota decisió implica una renúncia, la qual cosa els economistes diem cost d'oportunitat. El meu fill no tornarà a tenir vuit mesos: els nens creixen molt ràpid i els anys passen volant. Quan vaig ser pare, el cost de continuar dedicant 20 hores a la setmana a fer entrevistes es va disparar.En el seu llibre sosté que és millor tenir opcions que ser ric.Depèn de quin entenguem per riquesa. Molta gent creu que és esquiar en un lloc car, portar una bossa caríssima o tenir un cotxe suec. Per a mi és el control del temps, les opcions obertes. De manera contraintuïtiva, em vaig adonar que els diners també és útil quan no te'l gastes, quan l'inverteixes i deixes que protegeixi el camí que vols seguir.se va fer molt conegut el seu article sobre el Dacia Sandero, el cotxe amb el qual, segons vostè, es podia viure perfectament.