Alhora es fixa l’objectiu d’entrar al congrés espanyol: els precedents i les xifres clau que en marquen les possibilitats
Les eleccions espanyoles avançades del 29 de novembre han obligat els partits a definir l’estratègia i les llistes a corre-cuita i, en alguns casos, a contrapeu. Mentre Junts manté Míriam Nogueras al capdavant de la candidatura i prova de marcar distàncies amb l’acord amb el PSOE, la CUP ha decidit de no concórrer-hi i ERC ha tancat una aliança inèdita amb Podem a Catalunya i manté un diàleg obert amb el Front Ampli. Enmig d’aquesta reconfiguració electoral, un altre actor independentista prova de fer forat: Alhora .
El partit, presidit pel filòsof Jordi Graupera , vol portar al congrés espanyol una estratègia de confrontació amb l’estat, amb un lema gens ambigu: “Fora Espanya”. La idea és fer servir la cambra per denunciar les polítiques que considera perjudicials per als catalans i qüestionar el funcionament de les institucions estatals. La militància va avalar la decisió de presentar-se a les eleccions amb un 67% dels vots favorables i una participació del 80%.
Però el camí no serà senzill per a aquesta formació. En primer lloc, Alhora haurà d’aplegar els avals necessaris abans de presentar les candidatures. La formació vol concórrer a les quatre circumscripcions catalanes i ha anunciat que necessita 8.000 avals per a fer-ho possible. Pel cap baix hauria d’aconseguir 4.812 signatures a Barcelona, 629 a Girona, 357 a Lleida i 685 a Tarragona, perquè la normativa exigeix als partits sense representació parlamentària prèvia avals equivalents al 0,1% del cens. I el termini de presentació de candidatures s’acaba el 26 d’octubre.
El precedent de Primàries , també impulsat per Graupera, és ben pertinent. El 2019, el moviment va provar de presentar-se a les eleccions espanyoles, però no va aplegar prou avals i va ser exclòs de la cursa electoral. Aleshores va reunir 3.400 signatures a Barcelona, cinc-centes menys de les necessàries segons la formació. Ara Alhora haurà de superar aquest primer obstacle organitzatiu abans de poder mesurar el suport que té entre els electors.
Després, el desafiament serà passar d’una formació amb un suport electoral encara reduït a aconseguir prou vots per a obtenir representació. Els precedents de candidatures independentistes que han provat de fer-se un lloc al congrés espanyol, amb més o menys encert, permeten de mesurar la dificultat de l’objectiu.
El Front Republicà: més de cent mil vots sense cap diputat
El precedent més directe d’una candidatura gairebé de zero seria el cas del Front Republicà , encapçalat per Albano-Dante Fachín i amb el suport de Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya. Semblant fins i tot en termes discursius, el projecte volia articular una alternativa independentista rupturista i defensava la confrontació amb l’estat espanyol.
A les eleccions espanyoles de l’abril del 2019, el Front Republicà va obtenir 113.008 vots a Catalunya, un 2,74%, però això no li va permetre d’aconseguir cap escó. La candidatura no va entrar al congrés malgrat haver mobilitzat més de cent mil electors.
